Eudòxia Lascarina

Eudòxia Lascarina

Biografia
Naixement	1245 ↔ 1248 Nicea
Mort	1311 ^(Gregorià) Saragossa (Espanya)
Sepultura	convent de Predicadors de Saragossa
Altres noms	Irene Láscaris
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Princesa
Cònjuge	Guillem Pere I de Ventimiglia
Fills	Otto Lascaris, Joan I Làscaris, comte de Ventimiglia i de Tende, Lucrècia de Ventimiglia Làscaris, Vatatza Lascaris di Ventimiglia
Pares	Teodor II Làscaris   i Helena Assèn de Bulgària
Germans	Joan IV Ducas Làscaris Irene Ducena Lascarina Teodora Lascarina

Eudòxia Lascarina Assanina, en grec medieval Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα, Eudokia Laskarina Assanina, (Nicea, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa romana d'Orient, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Lascarina.

Família

Fou la quarta filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i de la seva dona, la princesa Helena de Bulgària. Era germana de la princesa Maria Lascarina i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare. A continuació es mostren els seus ancestres:^[1]

Isaac de Tràcia

Joan III Vatatzes

? Àngel

Teodor II Làscaris

Teodor I Làscaris

Irene Làscara

Anna Àngel Comnè

Eudòxia Lascarina

Ivan I Assèn de Bulgària

Ivan II Assèn de Bulgària

Helena «Eugènia»

Helena Assèn de Bulgària

Andreu II d'Hongria

Anna Maria d'Hongria

Gertrud de Merània

Per ordre de l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg, es va casar el 25 de juliol del 1261 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia (1230-1283). La unió d'ambdós formà la poderosa família Làscaris de Ventimiglia. Els seus fills foren:

• Joan Làscaris de Ventimiglia, hereu universal del patrimoni familiar.
• Lucrècia (o Làscara), casada amb Arnau Roger I de Pallars Sobirà, comte de Pallars.
• Beatriu de Ventimiglia, casada amb Guillem de Montcada, senescal de Catalunya i senyor de Fraga.
• Vatatza, al servei de la reina de Portugal Elisabet d'Aragó.
• Violant, casada amb un net de Jaume I.

Biografia

Passà la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el comte de Ventimiglia. Mort el seu marit el 1282, aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills i la seva aviastra Constança de Sicília, a la cort de Jaume I, que li atorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona. Tenia la residència a Xàtiva, però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume el Just. Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc)^[2] on va ingressar-hi fins al 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia. Poc després va morir i va ser enterrada al convent del dominics de Saragossa.

Referències

1. [Pedigree http://fabpedigree.com/s033/f092440.htm]
2. Anicet Villar de Serchs, Terra i ànima, ed. Salvatella, 1973, p. 195

Bibliografia

• Grau i Pujol, J. M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
• «Centro Studi Ventimigliani».^{[Enllaç no actiu]}