Eumalacostracis

Eumalacostracis

Eumalacostraca
cranc blau
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Crustacea
Superclasse	Multicrustacea
Classe	Malacostraca
Subclasse	Eumalacostraca Grobben, 1892
Superordres
Eucarida Peracarida Syncarida

Els eumalacostracis (Eumalacostraca) són una subclasse de crustacis, i representen gairebé tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 43.000 espècies descrites.^[1]

Etimologia

La paraula "eumalacostraca" prové del grec i significa "veritable closca tova" (eu –veritable–, malakos –tou–, i ostrakos –closca o petxina–).

Característiques

Ptilohyale barbicornis (Amphipoda)

Porcellio pumicatus (Isopoda)

Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de cefàlics, 8 de toràcics i 6 d'abdominals. No obstant, en la majoria eumalacostracis, els primers segments de tòrax es fusionen amb el cap, de manera que el tòrax sembla que tingui menys segments; per exemple, en els decàpodes, els tres primers segments toràcics estan fusionats amb el cap i el tòrax sembla que tingui només cinc segments toràcics (toracòmers); es parla llavors de perèion; el perèion és, doncs, el conjunt de segments toràcics no fusionats amb el cap, i els seus apèndixs es denominen pereiopodis. Els apèndixs dels segments fusionats no desapareixen, sinó que es transformen en maxil·lípedes que col·laboren en el processament dels aliments; per tant, el els decàpodes, amb tres toracómeros fusionats i cinc lliures (pereion), posseeixen tres maxil·lípedes i cinc pereiopodis. Els pereiopodis s'usen per caminar o copular. L'últim segment del plèon o abdomen, el tèlson, junt amb la resta de pleopodis s'usen per nedar.^[2]

Classificació

El grup va ser originalment descrit per Grobben^[3] i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definició. Aquí, seguint a Martin i Davis,^[4] s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.^[5]

Segons la darrera actualització, els eumalacostracis inclouen 43.181 espècies en tres superordres i 18 ordres:^[6]

• Superordre Syncarida Packard, 1885
  • Ordre Palaeocaridacea Brooks, 1962 †
  • Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915
  • Ordre Anaspidacea Calman, 1904
• Superordre Peracarida Calman, 1904
  • Ordre Amphipoda Latreille, 1816
  • Ordre Bochusacea Gutu & Iliffe, 1998
  • Ordre Cumacea Krøyer, 1846
  • Ordre Ingolfiellida Hansen, 1903
  • Ordre Isopoda Latreille, 1817
  • Ordre Lophogastrida Sars, 1870
  • Ordre Mictacea Bowman et al., 1985
  • Ordre Mysida Haworth, 1825
  • Ordre Pygocephalomorpha Beurlen, 1930 †
  • Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957
  • Ordre Stygiomysida Tchindonova, 1981
  • Ordre Tanaidacea Dana, 1849
  • Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
• Superordre Eucarida Calman, 1904
  • Ordre Decapoda Latreille, 1802
  • Ordre Euphausiacea Dana, 1852

Referències

1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
2. «Els crustacis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 agost 2021].
3. Grobben, K. 1892. Zur Kenntnis des Stammbaumes und des Systems der Crustaceen. Sitzber. K. Akad. Wiss., Vienna, Math. Nat. Cl., 101, 1892, pàg. 237-274.
4. Martin, J. W.; Davis, G. E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001.
5. «WoRMS - World Register of Marine Species - Hoplocarida». [Consulta: 28 agost 2021].
6. «WoRMS - World Register of Marine Species». [Consulta: 28 agost 2021].