Euphorbia regis-jubae

Euphorbia regis-jubae

La flor d'Euphorbia regis-jubae
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malpighiales
Família	Euphorbiaceae
Tribu	Euphorbieae
Gènere	Euphorbia
Espècie	Euphorbia regis-jubae Webb. et Berth.
Nomenclatura
Epònim	Juba II

Euphorbia regis-jubae Webb et Berth, és una planta de la família de les Euphorbiaceae (plantes amb làtex).^[1] És un arbust que pot assolir els 2 metres d'altura que es desenvolupa abundantment en barrancs, vessants i terrasses a ple sol a les illes canàries de Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, a l'oest de Marroc, com en el Parc Nacional de Souss-Massa i oest del Sàhara.

Hàbitat

No és un endemisme de les Illes Canàries (font Atlantis 3.1.), espècie arbustiva molt abundant en l'àrea oriental de l'Arxipèlag Canari i Costa Atlàntica d'Àfrica (Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote [(Marroc)], encara que també es pot trobar en altres illes com Tenerife o La Palma) i del Sud del Marroc i Nord del Sàhara Occidental.
Es desenvolupa en barrancs, vessants i terrasses amb abundant insolació a les zones baixes i mitjanes (300-1200 m).

Euphorbia regis-jubae,
ramificacions de l'arbust.

Detall de les fulles

Espècie no protegida per no ser inclosa en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de Canàries (Llei 4/2010 Canàries).

Descripció

Arbust que pot sobrepassar els 2 m d'alçada amb tiges i branques suculentes sense espines.
Es diferencia d'altres espècies per les seves inflorescències pedunculades, umbel·liformes i normalment compostes que presenten un color groc verdós i perquè les bràctees florals cauen abans que maduri el fruit.
Igual que altres eufòrbies, euphorbia regis-jubae posseeix un làtex (suc lletós) molt irritant.

Floració

Hivern - primavera (desembre fins al maig, hemisferi boreal).

Usos

S'utilitza com a planta ornamental de jardí pel seu vistós port i floració. Aquesta planta requereix poques cures, però necessita calor i bon drenatge.
El seu làtex és molt tòxic, si es toquen els ulls després d'haver-lo tocat pot produir ceguesa no permanent. Antigament s'utilitzava per tirar en un bassal amb peixos, així aquests quedaven marejats i així podien agafar fàcilment.

Taxonomia

Euphorbia regis-jubae va ser descrita per Hermann Wilhelm Rudolf Marloth i publicat a South African Gardening 21: 127. 1931.^[2]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 aC - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en al·lusió al seu gran ventre – ja que s'emprava mèdicament Euphorbia resinifera. El 1753 Carl Linné va assignar el nom a tot el gènere.^[3]

regis-jubae: està dedicat al rei Juba de Mauritània.

Sinonímia

• Tithymalus regis-jubae (J.Gay) Klotzsch i Garcke (1860).
• Euphorbia obtusifolia subsp. regis-jubae (J.Gay) Maire in É.Jahandiez i R.C.J.E.Maire (1932).
• Euphorbia virgata subsp. regis-jubae (J.Gay) Soldana (1993 publ. 1994).
• Euphorbia lamarckii subsp. regis-jubae (J.Gay) Oudejans (1993).
• Euphorbia mauritanica Webb ex J.Gay in P.B.Webb i S.Berthelot (1847), pro syn.
• Euphorbia pseudodendroides H.Lindb. (1932).
• Euphorbia obtusifolia f. latibracteata G.Kunkel (1978).
• Euphorbia lamarckii f. latibracteata (G.Kunkel) Oudejans (1993).
• Euphorbia lamarckii var. pseudodendroides (H.Lindb.) Oudejans (1993).^[4][5]

Vegeu també

• Taxonomia de les Euforbiàcies
• Inflorescència en forma de Ciati
• Característiques de les euforbiàcies

Referències

1. «Euphorbia regis-jubae». World Checklist of Selected Plant Families.
2. «Euphorbia regis-jubae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 juliol 2012].
3. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
4. Sinònims a Kew
5. Euphorbia regis-jubae a PlantList

Bibliografia

• A. CARRASCO MARTÍN et al. 2007. Plantas autóctonas de Lanzarote. Su uso enJardinería. Las Palmas de Gran Canaria.
• A. NARANJO CIGALA & REYES BETANCORT, J.A. 2002. Los paisajes vegetales deLanzarote En: A. CENTELLAS (Coordinador), Elementos para la interpretación delParque Nacional de Timanfaya. MMA. Madrid. Pp. 75-98
• ANGEL B. FERNÁNDEZ. 2002. Conservación y restauración ecológica de los bosques.En: J.M. FERNÁNDEZ PALACIOS y J.L. MARTÍN ESQUIVEL (eds). Naturaleza delas Islas Canarias. Ecología y Conservación. 2002. 2ª edición. p. 375-382.
• ARCO, M. Del (2006). “Bioclimatology and climatophilous vegetation of Tenerife(Canary islands)”. Annales Botanici Fennici 43(3): 167-192.
• BAÑARES BAUDET, A., & E. BARQUIN DIEZ. 1982. Árboles y arbustos de lalaurisilva gomera (Parque Nacional Garajonay). Goya Ediciones. Santa Cruz deTenerife. 47 pp.
• BARQUIN DIEZ, E., & W. WILDPRET DE LA TORRE. 1975. Diseminación de plantascanarias. Datos iniciales. Vieraea, 5 (1-2): 38-60.
• BOER, M. 1996. Geographical Information System-based application of theDesertification Response Unit concept at the Hillslope scale. In: BRAND, C. ANDTHORNES J. (eds). 1996. Mediterranean Desertification and Land Use. Wiley.Chichester. 471-492.
• CALVO-CASES, A., HARVEY, A.M., PAYA-SERRANO, J. 1991. Process interactionsand badland development in SE Spain. In: Soil Erosion Studies in Spain. GeoformaEdiciones: Logroño. 75-90.
• CASTILLO, V., MARTÍNEZ-MENA, M. AND ALBALADEJO, J. 1997. Runoff and soilloss response to vegetation removal in a semiarid environment. Soil Science Society ofAmerica Journal 61: 1116-1121.
• DEL ARCO, M., ACEBES J.R., PÉREZ DE PAZ, P.L. & MARRERO, M.C. 1999:Bioclimatology and climatophilous vegetation of Hierro (part 2) and La Palma (CanaryIslands). Phytocoenologia, 29(2): 253-259.
• DELGADO GONZALEZ, J.C. 1986. Propagación de árboles canarios. Excmo. CabildoInsular de Gran Canaria. Aula de la Naturaleza de Osorio. Las Palmas de Gran Canaria.188 pp.
• DIEZ DEL CORRAL, R. 1942. Anteproyecto de repoblación, conservación, yaprovechamiento de la zona forestal de la provincia de Santa Cruz de Tenerife (Islas deTenerife, Palma, Gomera y Hierro). (Inéd.). Registrado en el Excmo. Cabildo Insular deTenerife en 1942.
• ESTEVE, MA., FERRER, D., RAMÍREZ DÍAZ, L., CALVO, J.F., SUÁREZ ALONSO, M.L., VIDAL-ABARCA, M.R. 1990. Restauración de la vegetación en ecosistemasáridos y semiáridos: algunas reflexiones ecológicas. Ecología, Fuera de Serie: 1: 497-510.
• F. LÓPEZ CADENAS DE LLANO et al. 2003. La ingeniería en los procesos dedesertificación. Ediciones Mundi-Prensa, 1045 pp.
• J. A. REYES BETANCORT et al. 2000. Estado de conservación de la flora silvestreamenazada de Lanzarote (Islas Canarias). Las Palmas de Gran Canaria.
• J. R. ACEBES GINOVÉS et al. 2001. División Pteridophyta, Spermatophyta. En:IZQUIERDO, I., J. L. MARTÍN, N. ZURITA & M. ARECHAVALETA (editors). 2001.Lista de especies silvestres de Canarias (hongos, plantas y animales terrestres) 2001.Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente Gobierno de Canarias. 437 pp.
• MARRERO, A., C. SUAREZ & J.D. RODRIGO. 1989. Distribución de especiessignificativas para la comprensión de las formaciones boscosas en Gran Canaria (IslasCanarias). II. Bot. Macar., 18 (1989): 27-46.
• MARTÍNEZ-MENA, M., CASTILLO, V., ALBALADEJO, J. 2001. Hydrological anderosional response to natural rainfall in a degraded semiarid area of south-east Spain.Hydrological Processes 15: 557-571.
• MESTER, A. 1987. Estudio fitosociológico de las comunidades de la clase Pruno-Lauretea azoricae en La Gomera (Islas Canarias). Vieraea, 17 (1-2): 409-428.
• PEREZ DE PAZ, P.L., M. DEL ARCO AGUILAR & W. WILDPRET DE LA TORRE.1981. Contribución al conocimiento de la flora y vegetación de El Hierro (Islas Canarias).I. Lagascalia, 10(1): 25-57.
• PEREZ DE PAZ, P.L., M. DEL ARCO AGUILAR & W. WILDPRET DE LA TORRE.1991. Contribución al conocimiento de los matorrales de sustitución del ArchipiélagoCanario. Nuevas comunidades para El Hierro y La Palma. Vieraea, 19(1990): 53-62.
• PLAN FORESTAL DE CANARIAS. 1999. Boletín Oficial de Canarias, 1999/117 demartes 31 de agosto de 1999.
• REYES-BETANCORT, J.A., WILDPRET, W. & LEÓN-ARENCIBIA, M.C. 2001: Thevegetation of Lanzarote (Canary Islands). Phytocoenologia, 31(2): 185-247.
• RIVAS-MARTÍNEZ et al. 1993. Las comunidades vegetales de la isla de Tenerife (IslasCanarias). Itinera Geobotánica 7: 169-374.
• RODRIGUEZ DELGADO, O. & M.V. MARRERO GOMEZ. 1991. Evolución y aprove-chamiento de los bosques termófilos (los «montes bajos») de la Isla de Tenerife. Anuariode Estudios Atlánticos, 36 (1990): 595-630.
• RODRÍGUEZ DELGADO, O., GARCÍA GALLO, A. & MARRERO GÓMEZ, M.V.2005: El bioclima y la biogeografía in Rodríguez Delgado, O (ed.), Patrimonio Natural de la Isla de Fuerteventura 91-100. Cabildo de Fuerteventura, Gobierno de Canarias yCentro de la Cultura Popular Canaria. Arafo, Tenerife.
• SALAS, M., M. DEL ARCO, J. R. ACEBES, A. N ARANJO & R. GONZÁLEZ (2003). Retama rhodorhizoides Webb & Berthel. broom scrub in Gran Canaria: Echio decaisnei-Retametum rhodorhizoidis ass. nov. VIERAEA 31: 201-206.
• SUNDING, P. 1972. The vegetation of Gran Canaria. Skr. Norske Vidensk. Akad. Oslo I.Matem.-Naturv. Kl. n.s., 29: 1-186 + LIII lám. Oslo.
• THOMAS, D. AND MIDDLETON, N. 1994. Desertification: exploding the myth. Wiley, Chichester.
• WILDPRET DE LA TORRE, W. et al. 1973. Estudio florístico-ecológico-fitosociológico de las posibles reservas puras de laurisilva y fayal brezal del estrato arbóreo de la isla deTenerife. 120 pp. Trabajo no publ. Cátedra de Botánica. Facultad de Ciencias.Universidad de La Laguna.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies