Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 maig 1883 Cuiabá (Brasil) |
Mort | 11 juny 1974 (91 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
17è President del Brasil | |
31 gener 1946 – 31 gener 1951 ← José Linhares – Getúlio Vargas → | |
Ministre de Guerra | |
5 desembre 1936 – 3 agost 1945 | |
Dades personals | |
Formació | Academia Militar das Agulhas Negras |
Activitat | |
Lloc de treball | Brasília |
Ocupació | polític, militar |
Partit | Social Democratic Party (1945) (en) |
Carrera militar | |
Servei militar | 1922-1974 |
Branca militar | Exèrcit del Brasil |
Rang militar | Mariscal |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Família | |
Cònjuge | Carmela Dutra |
Premis | |
Eurico Gaspar Dutra, (Cuiabá, Mato Grosso 1883 - Rio de Janeiro 1974), fou un general brasiler, polític i President de Brasil del 1946 al 1951. La seva família era originària de les Açores.[1]
Estudià a l'Escola Militar de Realengo de Río de Janeiro, fou nomenat general el 1932,[2] i com a cap de la I Regió Militar sota el primer govern de Getúlio Vargas, el 1935 fou l'encarregat de reprimir una revolta comunista, raó per la qual fou ministre de Guerra del 1936 al 1945.[3] També fou membre del cos expedicionari brasiler que lluità amb els aliats a la Segona Guerra Mundial.[4]
Fou membre del Partit Social Democràtic i apostà per la democratització del país. El 1946 va succeir José Linhares com a president del Brasil. Va il·legalitzar el Partit Comunista del Brasil i va trencar les relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica, alhora que enfortia les relacions amb els Estats Units. Prohibí el joc i elaborà el programa SALTE (Saúde, Alimentação, Transporte e Energia), de caràcter desenvolupamentista, per tal de modernitzar les infraestructures del país, però fracassà i fou abandonat. Tot i així, se'l coneix també per iniciar les vies ferroviàries i de carreteres entre São Paulo i Rio de Janeiro.[5][6] El 1951 deixà el càrrec i fou substituït un altre cop per Getúlio Vargas.[7]
El 1964, després d'un cop militar contra João Goulart, intentà tornar a la presidència de Brasil, però el grup de militars que l'organitzaren preferiren imposar Humberto de Alencar Castelo Branco.[8]