Exèrcit de Salvació Rohinya d'Arakan

Infotaula d'organitzacióExèrcit de Salvació Rohinya d'Arakan
(my) အာရ်ကန်ရိုဟင်ဂျာ ကယ်တင်ရေးတပ်မတော် Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2012
Activitat
ÀmbitArakan Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaAtaullah abu Ammar Jununi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
X: ARSA_Official Modifica el valor a Wikidata

L'Exèrcit de Salvació Rohinyá de Arakán[1][2] (abreviat ESRA; en birmà, အာရ် ကိုဟင်ဂျာ ကယ်တင်ရေး တပ်မတော်; en anglès, Arakan Rohingya Salvation Army, ARSA), també conegut per la seva denominació anterior Harakah al-Yaqin («Moviment de la Fe», en àrab)[3] és un grup insurgent rohingya actiu al nord de l'estat de Rakhine, a la part occidental de Myanmar.

Segons un informe de desembre de 2016 del Grup Internacional de Crisis, està liderat per Ata Ullah, rohingya nascut a Karachi (Paquistan) i criat a Meca (Aràbia Saudita).[4][5] El mateix informa afirmava que altres dirigents eren un grup d'emigrants rohingyas a Aràbia Saudita.[6]

Segons el cap dels interrogadors de sospitosos de pertinença a l'ESRA empresonats a Sittwe, el capità de la policia Yan Naing Latt, l'objectiu del grup és crear un «Estat musulmà democràtic per als rohingyas» a Birmania. Encara que no hi ha proves fermes que vinculin a l'ESRA amb grups islamistes estrangers, però el govern birmà afirma hi ha vincles i rep finançament de grups insurgents estrangers.[7] ESRA també està acusat d'assassinar entre 34 i 44 civils i segrestar a 22 persones que consideraven col·laboradores del govern.[8][9] L'ESRA ha negat aquestes acusacions, responent que no hi ha "vincles amb grups terroristes ni amb islamistes estrangers" i que el seu "únic objectiu és combatre l'opressió del govern birmà".[10]

El 26 d'agost de 2017, el Comitè Central Antiterrorista de Birmania va qualificar a l'ESRA de grup terrorista d'acord amb la llei antiterrorista del país.[11] El 28 d'agost, l'ESRA va emetre un comunicat assenyalant les acusacions del govern contra el grup d'infundades i va defensar que el seu principal propòsit és la defensa dels drets dels rohinyás.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «rohinyá, mejor que rohingya» (en castellà). .
  2. ↑ C.V., DEMOS, Desarrollo de Medios, S.A. de «La Jornada: Rohinyas declaran tregua unilateral en Myanmar» (en espanyol de Mèxic). La Jornada.
  3. ↑ «Todas las claves sobre el exterminio de los rohinyás en Birmania» (en castellà). La Voz de Galicia, 18-09-2017.
  4. ↑ «Rohingya militants in Rakhine have Saudi, Pakistan links, think tank says» (en anglès). .
  5. ↑ «Sizing up the shadowy leader of the Rakhine State insurgency» (en anglès). Southeast Asia Globe Magazine, 16-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-24 [Consulta: 24 desembre 2017].
  6. ↑ «An army crackdown sends thousands fleeing in Myanmar». [Consulta: 24 desembre 2017].
  7. ↑ «Karate and wooden guns: How new insurgent group stoked Myanmar crisis». Reuters, Fri Mar 10 04:17:51 UTC 2017.
  8. ↑ McDonald, Taylor «Rohingya ‘insurgent’ camp raided - Asean Economist» (en anglès). Asean Economist, 22-06-2017.
  9. ↑ «Myanmar sees insurgents behind Rohingya killings in northwest». Reuters, Thu Jul 20 10:30:08 UTC 2017.
  10. ↑ Freeman, Joe «Myanmar’s Rohingya Insurgency Strikes Pragmatic Note» (en anglès). VOA.
  11. ↑ «Exclusive: Is this the final confrontation for the Rohingya? | Dhaka Tribune» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
  12. ↑ «Thousands of panic-stricken civilians flee fighting in Myanmar’s northwest» (en anglès). The Japan Times Online, 28-08-2017. ISSN: 0447-5763.