Fabian von Bellingshausen

Fabian von Bellingshausen

Nom original	(de) Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen
Biografia
Naixement	9 setembre 1778 ^(Julià) Saaremaa (Imperi Rus)
Mort	13 gener 1852 ^(Julià) (73 anys) Kronstadt (Rússia)
Sepultura	Kronstadt
Formació	Acadèmia del Cos de Cadets Navals (–1797) Institut Naval de Sant Petersburg
Activitat
Ocupació	explorador, militar, cartògraf, marí
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus
Rang militar	almirall (1843–)
Conflicte	Guerra russoturca
Participà en
16 juliol 1819	First Russian Antarctic expedition ^(en)
7 agost 1803	First Russian circumnavigation ^(en)
Premis
(1846)  Orde de Sant Vladímir, 1a classe (1842)  Orde de Sant Alexandre Nevski  Order of Saint Anna, 1st class with imperial crown ^(en)  Orde del Bany  cavaller de tercera classe de l'Orde de Sant Vladímir, per l'obra First Russian Antarctic expedition ^(en)  Orde de l'Àliga Blanca  Orde de Sant Vladímir, 2a classe  Orde de Sant Lluís  Orde de Sant Jordi, 4a classe  Orde de Sant Vladímir

Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (1778-1852) fou un navegant alemany bàltic al servei de Rússia que va explorar l'Antàrtida i les illes Tuamotu. En rus és anomenat Faddei Faddèievitx Bellinsgauzen (Фаддей Фаддеевич Беллинсгаузен) i de vegades també se'l coneix com a Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.

Bellingshausen va néixer, el 20 de setembre de 1778, d'una família noble germànica a l'illa Ösel, avui Saaremaa a Estònia i aleshores part de l'Imperi Rus. Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle xix. Diplomat a l'acadèmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegació rus en el Nadezha de Krusenstern, del 1803 al 1806. Va seguir després com a capità de diversos vaixells a la mar Bàltica i la mar Negra.^[1]

Expedició a l'Antàrtida

Segell soviètic de 1965, emès en ocasió del 145è aniversari de l'expedició de Bellingshausen

El 1819, el tsar Alexandre I organitzà la primera expedició científica de la regió polar antàrtica i encarregà a Bellingshausen el comandament dels vaixells Vostok («est») i Mirnyi («pau»). Va creuar el cercle polar antàrtic, sent el segon en fer-ho després de James Cook, i va descobrir el continent antàrtic, el 28 de gener del 1820, a les coordenades 69° 21′ 28″ S, 2° 14′ 50″ O / 69.35778°S,2.24722°O / -69.35778; -2.24722.^[2]

A la primavera, l'expedició va continuar cap al nord. Explorà vint atols de les Tuamotu en la primera exploració exhaustiva de l'arxipèlag, descobrí l'illa Vostok a les illes de la Línia, fondejà a Tahití i visità les Fiji i Tasmània. De tornada a l'Antàrtida a l'estiu austral, descobrí l'illa Pere I i la Terra d'Alexandre I^[3] que, el 1940, es va trobar que era una illa. Visità les illes Shetland del Sud, i les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.^[4]

A la tornada a Kronstadt, el 4 d'agost de 1821, va tenir una rebuda triomfal. Havia fet la volta a l'Antàrtida, va ser el primer a observar la migració de les balenes cap al sud a l'estiu austral, va advertir que els indígenes i la fauna de Tasmània estaven en vies d'extinció, va denunciar que les illes Macquarie havien estat devastades pels caçadors de foques, i havia capturat el primer pingüí emperador.

Va combatre a la guerra russo-turca de 1828-1829, va obtenir el grau d'almirall i va ser governador de Kronstadt on va morir el 3 de gener del 1852.^[5]

Ruta del viatge

	Vostok	Mirnyi
Desplaçament	600 tones	530 tones
Tripulació	117 homes	72 homes
Capità	Fabian von Bellingshausen	Mikhaïl Petróvitx Làzarev

• Kronstadt, 3 de juliol de 1819.
• illes Shetland del Sud, desembre.
• Cercle polar antàrtic, 26 de gener de 1820.
• Antàrtida, 28 de gener.
• Tuamotu: Manuhangi, Hao, Moller (Amanu), Arakcheev (Fangatau), Volkonski (Takume), Barclay de Tolly (Raroia), Nigeri (Nihiru), Yermaloff (Taenga), Kutuzov (Makemo), Tuanake, Saken (Katiu), Tchitschagof (Tahanea), Miloradovich (Faaite), Wittgenstein (Fakarava), Toau, Apataki, Greig (Niau), Kaukura, Tikehau, Lazareff (Mataiva).
• Tahití, 22 de juliol.
• Illes de la Línia: Vostok.
• Illes Cook: Grand Duke Alexander (Rakahanga), 7 d'agost.
• Tasmània
• Illa Peter I, illa Alexander I, a l'Antàrtida, gener de 1821.
• Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, a l'Atlàntic sud, al desembre
• Kronstadt, 4 d'agost de 1821.

Topònims relacionats

• Base Bellingshausen base russa a l'Antàrtida
• Illa Bellingshausen, a les illes Sandwich del Sud.
• Mar de Bellingshausen, a l'Antàrtida.
• Atol Bellingshausen o Motu One, a les illes de la Societat.
• La base Vostok i l'estació Mirny són actualment instal·lacions russes a l'Antàrtida.
• L'illa Vostok és una de les illes de la Línia

Enllaços externs

• Mapa amb la ruta de l'expedició Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine. (en rus i amb les dates segons el calendari julià).

Referències

1. Daum, Andreas W. «German Naturalists in the Pacific around 1800: Entanglement, Autonomy, and a Transnational Culture of Expertise». A: Explorations and Entanglements: Germans in Pacific Worlds from the Early Modern Period to World War I. Berghahn Books, 2019, p. 79–102. ISBN 978-1-78920-028-7. 
2. Paul-Émile Victor, Les Explorations polaires, tome IV de Histoire Universelle des Explorations publicat sota la direcció de L.-H. Parias, París, Nouvelle Librairie de France, 1957, p. 230
3. «Fabian Gottlieb von Bellingshausen | Antarctic, Circumnavigation & Discovery | Britannica» (en anglès), 09-01-2024. [Consulta: 7 febrer 2024].
4. L. Ivanov. General Geography and History of Livingston Island. In: Bulgarian Antarctic Research: A Synthesis. Eds. C. Pimpirev and N. Chipev. Sofia: St. Kliment Ohridski University Press, 2015. pp. 17-28. ISBN 978-954-07-3939-7
5. Novitsky, Vasily F.; Schwarz, Alexey V. von; Apushkin, Vladimir A.; Schoultz, Gustav K. von. Военная энциклопедия (en rus). IV: Б – Бомба. Типография Т-ва И. Д. Сытина, 1911, p. 450–451 [Consulta: 4 novembre 2023].