Febre de Lassa

Plantilla:Infotaula malaltiaFebre de Lassa
Micrografia TEM de virions del virus Lassa, atacant una cèl·lula modifica
Tipusfebre hemorràgica per arenavirus, infecció nosocomial, febre hemorràgica vírica, infecció vírica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimLassa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesfebre, enverinament, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, nàusea, vòmit, diarrea, dolor abdominal, vertigen, hiperèmia, edema, conjuntivitis, mal de coll, hemorràgia interna, exantema, estomatitis, tos, dolor toràcic, xoc hipovolèmic, hepatitis, encefalopatia, pneumònia, pleuritis, edema pulmonar, miocarditis, coagulació intravascular disseminada, insuficiència cardíaca, alopècia, sordesa, ascites i hemorràgia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física i cultiu viral Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen Modifica el valor a Wikidata
Causat perLassa virus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D61.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A96.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9078.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB7272 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007835 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet99824 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0023092 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9537 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'ésser viuFebre de Lassa
Lassa virus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup V ((-)ssRNA)
Malaltiafebre de Lassa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumNegarnaviricota
ClasseEllioviricetes
OrdreBunyavirales
FamíliaArenaviridae
GènereArenavirus
EspècieLassa virus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

La febre de Lassa (també coneguda erròniament com a febre mediterrània familiar) és una febre hemorràgica causada pel Lassa virus, pertanyent a la família dels Arenaviridae i endèmic en algunes zones de l'Àfrica Occidental on els rosegadors són el reservori del patogen.[1][2] Es transmet principalment als humans a través del contacte amb el ratolí Mastomys natalensis o objectes domèstics contaminats pels seus excrements.[3] La malaltia també es pot transmetre entre persones, sobretot en hospitals quan no es prenen mesures adequades de control de la infecció i gairebé sempre a través del contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients.[4][5] La transmissió per via sexual és possible, ja que el virus manté la seva capacitat infecciosa fins a uns tres mesos al semen i a les secrecions vaginals.[6][7] Cap estudi ha demostrat fefaentment que la malaltia es transmeti a través de la llet materna. S'han registrat alguns rars casos de contagi accidental durant la pràctica d'autòpsies o la manipulació en el laboratori de mostres portadores del virus.[8]

Història

[modifica]

La febre de Lassa es va descriure per primera vegada en la dècada dels cinquanta, encara que el virus de Lassa no es va aïllar fins al 1969.[9] El nom es deu a la seva primera aparició a Lassa (Nigèria). Malgrat ser endèmica a Àfrica Occidental el 2009 es detectaren casos a Europa[10] i esporàdicament s'identifica la malaltia en viatgers provinents de la zona.[11] A part de Nigèria, on durant els darrers anys i predominantment en els mesos de sequera s'ha observat un increment progressiu del nombre d'infeccions,[12] els països més afectats són els de la Unió del Riu Mano (Guinea, Libèria i Sierra Leone).[13] L'hoste més comú és Mastomys natalensis; tot i que s'han identificat d'altres, entre ells Mastomys erythroleucus[14] i Hylomyscus pamfi.[15]

Segons dades de 2016, aquesta zoonosi provoca entre 100.000 i 300.000 infeccions i unes 5.000-10.000 morts cada any.[16] El 2018, a Nigèria es van registrar 191 morts (171 confirmades i 20 probables) per febre de Lassa.[17]

Llinatges

[modifica]

El virus que provoca la febre de Lassa es classifica en cinc llinatges (I-V). Els I-III es troben comunament en Nigèria,[18] encara que el llinatge I no s'ha identificat en la naturalesa de la zona des de fa dècades. El IV, representat per una soca descoberta a Sierra Leone i anomenada Josies,[19] es propi de l'Àfrica Occidental i el V es veu sobretot a Mali i Costa d'Ivori. La geografia té un paper clau en la demarcació del virus a Nigèria. Els llinatges II i III estan separats de manera estable al llarg del curs dels dos grans rius del país, el Níger i el Benue. Al Nord d'aquests hi ha el llinatge III i al Sud el II. El II ha evolucionat en el llinatge IIA, el qual s'ha identificat principalment al Sud del Níger i el llinatge IIB està confinat a l'Est del riu. El coll d'ampolla biològic que ha reclòs els linajes I-III a Nigèria permetent que el IV s'estengui a través de l'Oest africà no té, ara per ara i des d'una perspectiva virològica, un motiu definit.[20]

Patogènesi

[modifica]

Una vegada transmès, el virus que provoca la febre de Lassa infecta principalment les cèl·lules endotelials de l'individu. Entra en elles per endocitosi gràcies al receptor de membrana α-distroglicà, el qual té una especial aptitud per unir-se a les proteïnes de la matriu extracel·lular.[21] Quan entra en contacte amb els endosomes, les glicoproteïnes del seu embolcall eviten que el virus sigui degradat. La disfunció endotelial ocasiona l'alliberament massiu de citocines inflamatòries, un mecanisme de resposta immune que al seu torn és el responsable dels trastorns plaquetaris, els fenòmens necròtics i la resta de manifestacions clíniques de la infecció.[22]

Simptomatologia

[modifica]

La malaltia té una progressió gradual, sol començar amb febre, vòmits i dolor retro-esternal. El seu període d'incubació és de 6-21 dies.[23] Entre els signes de la malaltia pot observar-se injecció hemàtica conjuntival, cefalea, diarrea, tos, miàlgia, edema periorbitari i inflamació del coll.[24] La quarta part de les persones infectades manifesten sordesa. Els pacients greus sofreixen xoc, hemorràgies gastrointestinals, hepatitis aguda, ascites, vessament pleural, deliris, edema cerebral i encefalitis.[25] El curs de la infecció és el mateix en els casos pediàtrics i en els d'adults.[26] Moren aproximadament la tercera part dels pacients que han estat hospitalitzats durant el transcurs de la malaltia, encara que el simple tractament de suport pot millorar el desenllaç clínic, sempre que s'administri des d'un estadi primerenc. La febre de Lassa en les dones embarassades ocasiona amb molta freqüència la seva mort (gairebé tres vegades més que en dones no embarassades) i sistemàticament la del fetus.[27][28] Una de les seqüeles neurològiques greus que poden presentar els sobrevivents a la infecció és l'atàxia degenerativa cerebel·losa postvírica.[29] Molts d'ells desenvolupen trastorns en la retina i altres problemes oftàlmics.[30]

Tractament

[modifica]

Hi ha casos en els quals el tractament específic amb ribavirina (un antivíric anàleg estructural de la guanosina) pot ser eficaç,[31] tot i que la conveniència i la seguretat de l'ús del fàrmac en aquesta malaltia són avui dia qüestionades.[32] En primats no humans i ratolins de laboratori la teràpia amb determinats anticossos monoclonals ha obtingut resultats prometedors.[33]

Prevenció

[modifica]

No existeix cap vacuna contra la febre de Lassa.[34] Existeixen, però, diversos estudis preclínics experimentals que han obtingut una certa eficàcia amb les seves vacunes candidates aplicant-les a models animals d'infecció pel virus que la provoca.[35][36] Ara per ara, la millor prevenció davant la malaltia en els països endèmics és evitar l'accés dels rosegadors als habitatges i, sobretot, als llocs on hi ha menjar emmagatzemat.[37]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ OMS. «Actualización sobre la fiebre de Lassa en África Occidental» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2009].
  2. ↑ Fichet-Calvet, E; Rogers, DJ «Risk Maps of Lassa Fever in West Africa» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2009; 3 (3), pp: e388. PMID: 19255625. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000388. PMC: 2644764 [Consulta: 22 juny 2019].
  3. ↑ Lecompte, E; Fichet-Calvet, E; Daffis, S; Koulémou, K; et al «Mastomys natalensis and Lassa Fever, West Africa» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2006 Des; 12 (12), pp: 1971–1974. PMID: 17326956. DOI: 10.3201/eid1212.060812. PMC: 3291371 [Consulta: 18 juliol 2019].
  4. ↑ Fisher-Hoch, SP; Tomori, O; Nasidi, A; Perez-Oronoz, GI; Fakile, Y; et al «Review of cases of nosocomial Lassa fever in Nigeria: the high price of poor medical practice» (en anglès). BMJ, 1995 Set 30; 311 (7009), pp: 857-879. PMID: 7580496. DOI: 10.1136/bmj.311.7009.857. PMC: 2550858 [Consulta: 15 juliol 2019].
  5. ↑ Giocono, GL; Cunningham, AA; Fichet-Calvet, E; Garry, RF; et al «Using Modelling to Disentangle the Relative Contributions of Zoonotic and Anthroponotic Transmission: The Case of Lassa Fever» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Gen 8; 9 (1), pp: e3398. PMID: 25569707. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003398. PMC: 4288732 [Consulta: 9 juny 2019].
  6. ↑ Ajayi, N; Okere, A «Lassa fever can be sexually transmitted» (en anglès). Punch Health Nigeria, 2020; Gen 26, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2020].
  7. ↑ IAMAT «Lassa fever» (en anglès). Travel Health Journal, 2020; Jul 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 18 juliol 2020].
  8. ↑ Public Health Agency «Pathogen Safety Data Sheets: Infectious Substances – Lassa virus» (en anglès). Government of Canada, 2011; Feb 18 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 11 juny 2019].
  9. ↑ Monath, TP «Lassa fever: review of epidemiology and epizootiology» (en anglès). Bull World Health Organ, 1975; 52 (4-6), pp: 577–592. ISSN 0042-9686. PMC: 2366662. PMID: 782738 [Consulta: 9 juny 2019].
  10. ↑ Kitching, A; Addiman, S; Cathcart, S; Bishop, L; et al. «A Fatal case of Lassa Fever in London» (en anglès). Euro Surveill; 2009 Feb 12; 14 (6), pp: 19117, PMID: 19215723 ISSN 1560-7917. [Consulta: 16 febrer 2009].
  11. ↑ Kofman, A; Choi, MJ; Rollin, PE «Lassa Fever in Travelers from West Africa, 1969-2016» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2019 Feb; 25 (2), pp: 245-248. PMID: 30666924. DOI: 10.3201/eid2502.180836. PMC: 6346466 [Consulta: 3 febrer 2022].
  12. ↑ Yaro, CA; Kogi, E; Opara, KN; Batiha, GE; Baty, RS; et al «Infection pattern, case fatality rate and spread of Lassa virus in Nigeria» (en anglès). BMC Infect Dis, 2021 Feb 5; 21 (1), pp: 149. PMID: 33546623. DOI: 10.1186/s12879-021-05837-x. PMC: 863503 [Consulta: 17 febrer 2022].
  13. ↑ Inegbenebor, U «Lassa Fever in the Tropics» (en anglès). A: Current Topics in Tropical Medicine, Chap. 8 (Rodriguez-Morales, AJ; Ed.) IntechOpen, 2012; Mar 16, pp: 109-116. ISBN 978-953-51-0274-8. DOI: 10.5772/26624 [Consulta: 10 juny 2019].
  14. ↑ GBIF «Mastomys erythroleucus (Temminck, 1853)» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2021 Nov 26; ID2438912 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 9 abril 2022].
  15. ↑ Olayemi, A; Cadar, D; Magassouba, N'F; Obadare, A; Kourouma, F; Oyeyiola, A; et al «New Hosts of The Lassa Virus» (en anglès). Sci Rep, 2016 Maig 3; 6, pp: 25280. PMID: 27140942. DOI: 10.1038/srep25280. PMC: 4853722 [Consulta: 9 juny 2020].
  16. ↑ Sociedad Española de Medicina Tropical y Salud Internacional «Fiebre de Lassa» (en castellà). Nota resumen, Grupo de Enfermedades Emergentes, 2016; Jul 8, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 9 de juny 2020 [Consulta: 9 juny 2020].
  17. ↑ ECDC «Lassa fever» (en anglès). Annual Epidemiological Report for 2018, 2020; Abr 30, pàgs: 2 [Consulta: 11 juny 2020].
  18. ↑ Ehichioya, DU; Dellicour, S; Pahlmann, M; Rieger, T; Oestereich, L; Becker-Ziaja, B; et al «Phylogeography of Lassa Virus in Nigeria» (en anglès). J Virol, 2019 Oct 15; 93 (21), pp: e00929-19. PMID: 31413134. DOI: 10.1128/JVI.00929-19. PMC: 6803284 [Consulta: 17 febrer 2022].
  19. ↑ UniProt «Lassa virus (strain Mouse/Sierra Leone/Josiah/1976)» (en anglès). Proteomes. UniProt Consortium, 2021; Maig 24 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 24 gener 2022].
  20. ↑ Happi, AN; Happi, CT; Schoepp, RJ «Lassa Fever Diagnostics: Past, Present, and Future» (en anglès). Curr Opin Virol, 2019 Ag; 37, pp: 132-138. PMID: 31518896. DOI: 10.1016/j.coviro.2019.08.002. PMC: 6768724 [Consulta: 24 gener 2022].
  21. ↑ Kunz, S; Rojek, JM; Perez, M; Spiropoulou, CF; Oldstone, MBA «Characterization of the interaction of Lassa fever virus with its cellular receptor alpha-dystroglycan» (en anglès). J Virol, 2005 Maig; 79 (10), pp: 5979-5987. PMID: 15857984. DOI: 10.1128/JVI.79.10.5979-5987.2005. PMC: 1091707 [Consulta: 4 maig 2022].
  22. ↑ Yun, NE; Walker, DH «Pathogenesis of Lassa Fever» (en anglès). Viruses, 2012 Oct; 4 (10), pp: 2031–2048. PMID: 23202452. DOI: 10.3390/v4102031. PMC: 3497040 [Consulta: 19 juliol 2020].
  23. ↑ Richmond, JK; Baglole, DJ «Lassa fever: epidemiology, clinical features, and social consequences» (en anglès). BMJ, 2003 Nov 29; 327 (7426), pp: 1271–1275. PMID: 14644972. DOI: 10.1136/bmj.327.7426.1271. PMC: 286250 [Consulta: 18 juny 2020].
  24. ↑ Centre des Opérations d'Urgence Sanitaire «Fièvre de Lassa» (en francès). Ministère de la Santé et de l'Action Sociale, République du Senegal, 2020; Jun 23 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 24 gener 2022].
  25. ↑ Yuill, «Lassa Fever» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2021; Ag (rev), pàgs: 4 [Consulta: 4 maig 2022].
  26. ↑ Greenky, D; Knust, B; Dziuban, EJ «What Pediatricians Should Know About Lassa Virus» (en anglès). JAMA Pediatr, 2018 Maig 1; 172 (5), pp: 407-408. PMID: 29507948. DOI: 10.1001/jamapediatrics.2017.5223. PMC: 5970952 [Consulta: 26 abril 2022].
  27. ↑ Institut Pasteur «Fièvre de Lassa» (en francès). Centre médical: Fiche maladie, 2019; Set 25 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 18 juny 2020].
  28. ↑ Kayem, ND; Benson, C; Aye, CYL; Barker, S; Tome, M; et al «Lassa fever in pregnancy: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Trans R Soc Trop Med Hyg, 2020 Maig; 114 (5), pp: 385–396. PMID: 32125412. DOI: 10.1093/trstmh/traa011. PMC: 7197258 [Consulta: 18 juny 2020].
  29. ↑ Ezeomah, C; Adoga, A: Ihekweazu, C; Paessler, S; Cisneros, I; et al «Sequelae of Lassa Fever: Postviral Cerebellar Ataxia» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2019 Des 3; 6 (12), pp: ofz512. PMID: 31879673. DOI: 10.1093/ofid/ofz512. PMC: 6923636 [Consulta: 15 juliol 2020].
  30. ↑ Li, AL; Grant, D; Gbakie, M; Kanneh, L; Mustafa, I; Bond, N; Engel, E; Schieffelin, J; Vandy, MJ; et al «Ophthalmic manifestations and vision impairment in Lassa fever survivors» (en anglès). PLoS One, 2020 Des 10; 15 (12), pp: e0243766. PMID: 33301526. DOI: 10.1371/journal.pone.0243766. PMC: 7728206 [Consulta: 3 febrer 2022].
  31. ↑ Eberhardt, KA; Mischlinger, J; Jordan, S; Groger, M; et al «Ribavirin for the treatment of Lassa fever: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2019 Oct; 87, pp: 15-20. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2019.07.015. PMID: 31357056 [Consulta: 9 juny 2020].
  32. ↑ Salam, AP; Cheng, V; Edwards, T; Olliaro, P; Sterne, J; Horby, P «Time to reconsider the role of ribavirin in Lassa fever» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Jul 8; 15 (7), pp: e0009522. PMID: 34237063. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009522. PMC: 8266111 [Consulta: 3 febrer 2022].
  33. ↑ Hansen, F; Jarvis, MA; Feldmann, H; Rosenke, K «Lassa Virus Treatment Options» (en anglès). Microorganisms, 2021 Abr 7; 9 (4), pp: 772. PMID: 33917071. DOI: 10.3390/microorganisms9040772. PMC: 8067676 [Consulta: 3 febrer 2022].
  34. ↑ World Health Organization «Lassa fever» (en anglès). Newsroom: Fact sheets, 2017; Jul 31 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2020].
  35. ↑ Lukashevich, IS «Advanced vaccine candidates for Lassa fever» (en anglès). Viruses, 2012 Oct 29; 4 (11), pp: 2514-2557. PMID: 23202493. DOI: 10.3390/v4112514. PMC: 3509661 [Consulta: 18 juliol 2019].
  36. ↑ Purushotham, J; Lambe, T; Gilbert, SC «Vaccine platforms for the prevention of Lassa fever» (en anglès). Immunol Lett, 2019 Nov; 215, pp: 1–11. PMID: 31026485. DOI: 10.1016/j.imlet.2019.03.008. PMC: 7132387 [Consulta: 18 juliol 2019].
  37. ↑ Saez, AM; Haidara, MC; Camara, A; Kourouma, F; Sage, M; et al «Rodent control to fight Lassa fever: Evaluation and lessons learned from a 4-year study in Upper Guinea» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Nov 6; 12 (11), pp: e0006829. PMID: 30399142. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006829. PMC: 6219765 [Consulta: 18 juliol 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Febre de Lassa». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
  • Fiebre de Lassa Estrada, Y. 2017 Gen (castellà)
  • Lassa Fever Ihekweazu, C; Virology Education - 2019 Nov (anglès)
  • Brots registrats al món de la febre de Lasssa WHO, Disease Outbreak News. 2000 Gen-2020 Feb (anglès)