Federigo Enriques

Federigo Enriques

Biografia
Naixement	(it) Abramo Giulio Umberto Federigo Enriques 5 gener 1871 Liorna (Itàlia)
Mort	14 juny 1946 (75 anys) Roma
Formació	Universitat de Pisa (1887–1891) Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze ^(en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1887–1891)
Director de tesi	Enrico Betti i Guido Castelnuovo
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica i història de la ciència
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, filòsof, historiador de la ciència, filòsof de la ciència, historiador
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza (1922–1938) Universitat de Bolonya (1894–1922) Universitat de Torí (1892–1893)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Società Filosofica Italiana (president) (1907–1913) Académie des Sciences Morales et Politiques Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Professors	Edgardo Ciani ^(en)
Alumnes	Roberto Bonola, Oscar Chisini, Alfredo Franchetta ^(en) i Pol Burniat
Obra
Estudiant doctoral	Paul Libois i Bernard d'Orgeval
Família
Cònjuge	Luisa Miranda Coen
Pares	Giacomo Enriques i Matilde Coriat
Parents	Guido Castelnuovo, cunyat Emma Castelnuovo, neboda
Premis
(1895)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL

Federigo Enriques (Liorna, 5 de gener de 1871 - Roma, 14 de juny de 1946) va ser un matemàtic italià d'ascendència jueva sefardita.

Vida i obra

Fill d'una família de comerciants jueus benestants sefardites d'origen portuguès, que es va traslladar a Pisa quan ell tenia set anys, Enriques va fer els seus estudis secundaris en aquesta ciutat en els quals ja va destacar per la seva atracció per les matemàtiques.^[1] El 1887 va ingressar a la universitat de Pisa de la qual es va graduar el 1891, seguint també cursos a la Scuola Normale Superiore di Pisa. L'any 1892, segueix cursos de perfeccionament a la Universitat de Roma amb Guido Castelnuovo, qui acabaria casant-se amb una germana seva i esdevenint el seu cunyat. El curs següent va estar a Torí com assistent de Corrado Segre.^[2]

El 1894 va obtenir una plaça de professor a la Universitat de Bolonya,^[3] en la qual va romandre fins al 1922, any en què es va traslladar a la Universitat de Roma. El 1938 va haver de dimitir dels seus càrrecs docents a causa de les lleis antisemites del govern feixista italià. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el 1944, va ser restituït en el seu càrrec.^[4]

Des del començament de la seva carrera acadèmica com a matemàtic, els seus treballs es van centrar en la geometria projectiva i la geometria analítica.^[5] Però no solament es va interessar per la matemàtica pura, sinó que també es va endinsar en l'estudi de la història de les matemàtiques,^[6], de la didàctica de la matemàtica,^[7][8] i de la psicologia.^[9]

Referències

1. Israel, 1993, p. Dizionario.
2. Coen, 2012, p. 131.
3. Coen, 2012, p. 106.
4. «Federigo Enriques - University of Bologna» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2024].
5. Bussotti i Pisano, 2015, p. 119.
6. Bussotti i Pisano, 2015, p. 131.
7. Coen, 2012, p. 209 i ss.
8. Luciano i Tealdi, 2012, p. 185.
9. Israel, 1989, p. 425 i ss.

Bibliografia

• Bussotti, Paolo; Pisano, Raffaele «The Geometrical Foundation of Federigo Enriques' Gnoseology and Epistemology» (en anglès). Advances in Historical Studies, Vol. 4, Num. 2, 2015, pàg. 118-145. DOI: 10.4236/ahs.2015.42012. ISSN: 2327-0438.
• Coen, Salvatore (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012, p. 105-142; 209-276; 333-342. ISBN 978-3-0348-0227-7. 
• Israel, Giorgio. «Federigo Enriques». A: Mark Amadeus Notturno (ed.). Perspectives on Psychologism (en anglès). Brill, 1989, p. 425-457. ISBN 90-04-09182-3. 
• Lombardo-Radice, Lucio; Pompeo Faracovi, Ornella. Federigo Enriques: approssimazione e verità (en italià). Belforte, 1982. 
• Luciano, Erika; Tealdi, Alice. «Federigo Enriques e l'impegno nella scuola». A: F. Ferrara, L. Giacardi, M. Mosca (eds.). Conferenze e Seminari 2011-2012 dell'Associazione Subalpina Mathesis (en italià). Kim Williams Books, 2012, p. 185-207. ISBN 9788888479279. 
• Nastasi, Tina. Federigo Enriques e la civetta di Atena (en italià). Pisa University Press, 2011. ISBN 9788884927545. 
• Nastasi, Tina «Federigo Enriques» (en italià). Nuova informazione bibliografica, Il sapere nei libri, Vol. IX, Num. 4, 2012, pàg. 751-764. DOI: 10.1448/38650. ISSN: 0393-2516.
• Stöltzner, Michael «Federigo Enriques e l'Enciclopedia Neurathiana» (en italià). Rivista di Storia della Filosofia, Vol. 53, Num. 3, 1998, pàg. 463-494. ISSN: 0393-2516.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Federigo Enriques» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Eisele, Carolyn. «Enriques, Federigo». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 agost 2019]. (anglès)
• Israel, Giorgio. «ENRIQUES, Federigo». Dizionario Biografico degli Italiani, 1993. [Consulta: 10 agost 2019]. (italià)
• «FEDERIGO ENRIQUES, Edizioni Nazionale delle Opere». Ministero per i Beni e le Attività Culturali, 2007. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 10 agost 2019]. (italià)