Biografia | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 29 setembre 1942 Sedrina (Regne d'Itàlia) | |||||||||||||||||||
Mort | 16 agost 2019 (76 anys) Giardini-Naxos (Sicília) | |||||||||||||||||||
Causa de mort | infart de miocardi | |||||||||||||||||||
Alçada | 181 cm | |||||||||||||||||||
Pes | 71 kg | |||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Itàlia | |||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||
1976 | Super Prestige Pernod 1976 (8è) | |||||||||||||||||||
1974 | Super Prestige Pernod 1974 (10è) | |||||||||||||||||||
1973 | Super Prestige Pernod 1973 (4t) | |||||||||||||||||||
1972 | Super Prestige Pernod 1972 (7è) | |||||||||||||||||||
1971 | Super Prestige Pernod 1971 (6è) | |||||||||||||||||||
1970 | Super Prestige Pernod 1970 (5è) | |||||||||||||||||||
1969 | Super Prestige Pernod 1969 (2n) | |||||||||||||||||||
1968 | Super Prestige Pernod 1968 (2n) | |||||||||||||||||||
1967 | Super Prestige Pernod 1967 (3r) | |||||||||||||||||||
1966 | Super Prestige Pernod 1966 (2n) | |||||||||||||||||||
1965 | Super Prestige Pernod 1965 (5è) | |||||||||||||||||||
1964 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 | |||||||||||||||||||
Tour de França | ||||||||||||||||||||
Giro d'Itàlia | ||||||||||||||||||||
Volta ciclista a Espanya |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món | |||
Leicester 1970 | ruta | ||
Mendrisio 1971 | ruta | ||
Barcelona 1973 | ruta |
Felice Gimondi (Sedrina, 29 de setembre de 1942 - Giardini-Naxos, 16 d'agost de 2019)[1][2][3] va ser un ciclista italià que fou professional entre 1965 i 1979, durant els quals va aconseguir 63 victòries. Era anomenat el Fènix.[1]
Amb la seva victòria a la Volta a Espanya 1968, sols tres anys passar a professional Gimondi es va convertir en el segon ciclista (després de Jacques Anquetil) en guanyar les tres Grans Voltes del ciclisme: Tour de França (1965, el seu primer any com a professional), Giro d'Itàlia (1967, 1969 i 1976) i Volta a Espanya (1968). En el moment de la seva mort sols 4 ciclistes havien aconseguit aquesta mateixa fita.
Després de guanyar com a amateur el Tour de l'Avenir va signar un contracte professional amb l'equip Salvarani el 1965. Aquell mateix any va poder guanyar el Tour de França gràcies al fet que a darrera hora es va produir una baixa a l'equip i fou ell el seleccionat per fer la substitució.[1]
El 1966 va guanyar la París-Roubaix i la Volta a Llombardia. El 1973 guanyà el Campionat del Món de ciclisme disputat a Barcelona,[1] després que en anys anteriors aconseguís un segon (1971) i tercer lloc (1970).
Al Giro d'Itàlia tenia el rècord de pòdiums assolits, amb 9: tres victòries, dues segones posicions i 4 tercers llocs.
Després de retirar-se del ciclisme professional, Gimondi es va associar amb el fabricant de bicicletes Bianchi.[1]