Ferdinand Karl Schweikart

Plantilla:Infotaula personaFerdinand Karl Schweikart
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1780 Modifica el valor a Wikidata
Erbach (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1857 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat de Jena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Königsberg (1821–)
Universitat de Marburg (1816–1821)
Universitat Imperial de Khàrkiv (1812–1816)
Universitat de Giessen (1809–1812) Modifica el valor a Wikidata


Ferdinand Karl Schweikart (Erbach, 28 de febrer de 1780 - Königsberg, 17 d'agost de 1857) va ser un jurista i matemàtic aficionat alemany, conegut pels seus treballs pioners sobre geometria no euclidiana.

Vida i Obra

[modifica]

Schweikart, fill d'un advocat de Hessen, va anar a l'escola de la seva ciutat natal. Va fer els estudis secundaris a Hanau i Waldeck abans d'ingressar el 1796 per estudiar dret a la universitat de Marburg, on va assistir a les classes de matemàtiques del professor J.K.F. Hauff.[1] Va obtenir el doctorat en dret a la universitat de Jena el 1798.

Després d'exercir l'advocacia uns anys a Erbach, va ser, des de 1803 a 1807, preceptor del jove príncep de Hohenlohe-Ingelfingen.[2] A partir de 1809 va ser professor de dret a les universitats de Giessen (1809-1812), Khàrkiv (1812-1816), Marburg (1816-1821) i Königsberg (1821 i endavant).[3]

Però Schweikart és, més conegut pels seus treballs matemàtics: el 1807 va publicar Die Theorie der Parallellinien, nebst dem Vorschlage ihrer Verbannung aus der Geometrie (La teoria de les paral·leles, juntament amb els suggeriments pel seu desterrament de la geometria).[4] Després, el 1818 va escriure a Gauss, a través del seu deixeble Christian Ludwig Gerling, parlant d'una nova geometria, que va anomenar geometria astral, en la que la suma dels angles d'un triangle seria menys de 180°.[5] Va influir en l'obra del seu nebot, el matemàtic i jurista Franz Taurinus.

Referències

[modifica]
  1. Halsted, 1896, p. 105.
  2. Winter, 1891, p. 358.
  3. Meyer, 1909. Meyers Großes Konversations-Lexikon.
  4. Bardi, 2009, p. 127.
  5. Gray, 2006, p. 66.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Schweikart». Meyers Großes Konversations-Lexikon, 1909. [Consulta: 13 octubre 2018]. (anglès)