Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 febrer 1780 Erbach (Alemanya) |
Mort | 17 agost 1857 (77 anys) Königsberg (Prússia) |
Formació | Universitat de Marburg Universitat de Jena |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, jurista |
Ocupador | Universitat de Königsberg (1821–) Universitat de Marburg (1816–1821) Universitat Imperial de Khàrkiv (1812–1816) Universitat de Giessen (1809–1812) |
Ferdinand Karl Schweikart (Erbach, 28 de febrer de 1780 - Königsberg, 17 d'agost de 1857) va ser un jurista i matemàtic aficionat alemany, conegut pels seus treballs pioners sobre geometria no euclidiana.
Schweikart, fill d'un advocat de Hessen, va anar a l'escola de la seva ciutat natal. Va fer els estudis secundaris a Hanau i Waldeck abans d'ingressar el 1796 per estudiar dret a la universitat de Marburg, on va assistir a les classes de matemàtiques del professor J.K.F. Hauff.[1] Va obtenir el doctorat en dret a la universitat de Jena el 1798.
Després d'exercir l'advocacia uns anys a Erbach, va ser, des de 1803 a 1807, preceptor del jove príncep de Hohenlohe-Ingelfingen.[2] A partir de 1809 va ser professor de dret a les universitats de Giessen (1809-1812), Khàrkiv (1812-1816), Marburg (1816-1821) i Königsberg (1821 i endavant).[3]
Però Schweikart és, més conegut pels seus treballs matemàtics: el 1807 va publicar Die Theorie der Parallellinien, nebst dem Vorschlage ihrer Verbannung aus der Geometrie (La teoria de les paral·leles, juntament amb els suggeriments pel seu desterrament de la geometria).[4] Després, el 1818 va escriure a Gauss, a través del seu deixeble Christian Ludwig Gerling, parlant d'una nova geometria, que va anomenar geometria astral, en la que la suma dels angles d'un triangle seria menys de 180°.[5] Va influir en l'obra del seu nebot, el matemàtic i jurista Franz Taurinus.