Tipus | municipi de Bèlgica | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Província | província de Lieja | ||||
Districte | districte d'Huy | ||||
Capital | Ferrières | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 4.918 (2018) (86,43 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 56,9 km² | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Ferrières (en) | Frédéric Léonard (en) (2012–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4190 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 086 | ||||
Lloc web | ferrieres.be | ||||
Ferrières (francès) o Fèrîre en való[1] és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. És regat pel Lembrée que desemboca a l'Ourthe al nucli de Vieuxville.
El nucli Vieuxville era un assentament i fortalesa a l'època romana. El component ville refereix al mot llatí villa. El prefix vieux (vell) va afegir-se quan el 1130 el príncep-abat Wobald va crear una nova vila i una fortalesa a Logne. Aquest castell que hauria hagut de protegir les afores, va atreure moltes batalles i guerres, fins a la seva destrucció el 1521.[2]
Històricament, era un poble de ferreries i de forges, que utilitzaven carbó de llenya i el mineral de ferro local. Això explica el seu nom, tant com el dels llocs dits Rouge-Minière, Ferot-le-Fourneau… Aquesta activitat artesanal va decaure a l'inici de la revolució industrial quan va perdre la competitivitat davant els alts forns desenvolupats per John Cockerill al vall del Mosa, més eficaços en utilitzar el coc tret de carbó de lleny. La darrera ferreria va tancar-se el 1840, la darrera mina de ferro el 1871.
Fins al 1795 feia part del comtat de Logne, un feu del principat de Stavelot-Malmedy, abans d'escaure a França, al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830). Les fronteres actuals del municipi van fixar-se el 1977.
Ferrières és un municipi rural de la regió de les Ardenes, del qual 47% de la superfície són terres de conreu i de pastures, 39% de bosc i 11% de construïdes.[3] Les activitats econòmiques són segons el seu valor afegit: negoci (35,7%), construcció (32,5%), indústria (9,1%), immobiliàries, transport i serveis (6,7%) diversos (11,4%).[4] A la sortida de l'autopista E25 es troba un polígon artesanal de 15 hectàrees.