Festival de Cinema de Londres

Festival de Cinema de Londres

51° 30′ 23″ N, 0° 06′ 55″ O / 51.5064°N,0.1153°O / 51.5064; -0.1153
Nom en la llengua original	(en) BFI London Film Festival
Tipus	festival de cinema
Vigència	1956  -
Mes de l'any	octubre
Freqüència	anual
Localització	Londres
Estat	Regne Unit
Organitzador	British Film Institute
Lloc web	bfi.org.uk

El Festival de Cinema de Londres (en anglès London Film Festival o BFI London Film Festival) és un festival cinematogràfic anual que té lloc a Londres (Anglaterra).

Es tracta del major esdeveniment cinematogràfic públic del Regne Unit, amb la projecció de més de 300 llargmetratges, documentals i curtmetratges de gairebé 50 països. El festival té lloc cada any a la segona quinzena d'octubre, organitzat per l'Institut de Cinema Britànic (British Film Institute). Presenta el millor del cinema mundial per donar suport a la creativitat, l'originalitat, la visió i la imaginació, i presenta també el millor cinema internacional contemporani, tant de cineastes emergents com de ja establerts.

Història

El 1953 un grup de crítics de cinema va plantejar la idea d'un festival de cinema de Londres; van pensar que, ja que Canes, Venècia i Edimburg tenien el seu propi festival, segurament Londres també ho hauria de fer. No obstant això, el seu objectiu era obrir el nou festival al públic, donant-li l'oportunitat de veure pel·lícules que d'altra banda probablement no apareixerien als cinemes britànics. Originalment pretenia ser un "festival de festivals", i es va centrar a projectar una selecció de títols forts d'altres festivals de cinema europeus, incloent Canes i Venècia. La primera edició del Festival de Cinema de Londres va ser concebuda per James Quinn, en aquell moment director del BFI, i va tenir lloc al NFT (National Film Theatre, actualment rebatejat com BFI Southbank) entre el 16 i el 26 d'octubre; es va posar en marxa l'endemà de la inauguració de la nova NFT al seu lloc actual sota el pont de Waterloo. Només es van projectar 15-20 pel·lícules d'una reconeguda selecció de directors, incloent Akira Kurosawa, Satyajit Ray, Yasujirō Ozu, Luchino Visconti i Andrzej Wajda. Tot i que el programa encara conserva l'esperit de "festival de festivals", ara també mostra els nous descobriments d'"importants i emocionants talents" del cinema mundial. Si bé continua sent abans que res una festa pública, també hi assisteix un gran nombre de professionals del cinema i periodistes de tot el món. És important destacar, que ofereix oportunitats perquè les persones veuen pel·lícules que d'altra manera no obtenir una projecció del Regne Unit juntament amb les pel·lícules que li aconseguirà un llançament en un futur pròxim.

Les gales d'obertura i de cloenda s'han convertit en dos dels principals esdeveniments de catifa vermella del calendari de Londres, i són projeccions d'estrena mundial. Aquestes tenen lloc en grans recintes del centre de la ciutat; hi assisteix l'equip artístic i tècnic de la pel·lícula, i són presentades pel director del festival i els directors o productors de la pel·lícula, i sovint els mateixos actors. Anteriorment es presentaven una sèrie de premis del festival a la gala de clausura, però el 2009, amb l'ajuda de fons del UK Film Council, es va introduir una cerimònia de premis independent. A part d'aquests esdeveniments, les projeccions al festival són bastant informals, tot i que algunes pel·lícules van acompanyades d'una sessió de preguntes i respostes, en les quals es dona a l'audiència un accés especial a un cineasta i/o un membre de l'elenc per tal d'oferir una idea de la realització de la pel·lícula, i, de tant en tant, una oportunitat perquè el públic pugui participar directament i fer preguntes.

El Festival que se celebrà el 1992 va projectar un cicle de 26 pel·lícules que pretenien ser una mostra de la història del cinema català des de les seves primeres passes serioses, a principis del segle xx, fins a l'actualitat. El cicle es va dividir en cinc grans àmbits: cinema mut, documentals realitzats durant la guerra civil, postguerra, la dècada del 1960, la transició democràtica i el cinema actual.^[1]

Guardons

Trofeu Sutherland

Creat el 1958, l'Institut de Cinema Britànic premiava anualment "el creador de la pel·lícula [primera o segona obra] més original i imaginativa presentada al National Film Theatre durant l'any";^[2] però el 1997 es va canviar el criteri i actualment s'atorga al creador de la pel·lícula debut més original i imaginativa presentada durant el Festival de Cinema de Londres.^[3] El trofeu, que s'entrega a la gala de clausura, és una escultura de plata de Gerald Benney, i porta el nom del patró de l'Institut de Cinema Britànic, George Sutherland-Leveson-Gower, 5è Duc de Sutherland.

Guanyadors del Trofeu Sutherland

Any	Director	Pel·lícula
1958	Yasujirō Ozu	Tokyo monogatari
1959	Satyajit Ray	Apur sansar[4]
1960	Michelangelo Antonioni	L'avventura
1961	Ermanno Olmi	Il posto
1962	Jacques Rivette	Paris Belongs to Us
1963	Alain Resnais	Muriel ou le Temps d'un retour
1964	Grigori Kózintsev	Hamlet
1965	Jean-Luc Godard	Pierrot le fou
1966	André Delvaux	De man die zijn haar kort liet knippen
1967	Masaki Kobayashi	Samurai Rebellion
1968	Straub-Huillet	The Chronicle of Anna Magdalena Bach
1969	Jacques Rivette	L'Amour fou
1970	Bernardo Bertolucci	The Conformist
1971	Robert Bresson	Four Nights of a Dreamer
1972	Octavio Getino Fernando Solanas	The Hour of the Furnaces
1973	Giorgi Shengelaya	Pirosmani
1974	Rainer Werner Fassbinder	Martha
1975	Theo Angelópulos	The Travelling Players
1976	Nagisa Oshima	In the Realm of the Senses
1977	Hans-Jürgen Syberberg	Hitler: A Film from Germany
1978	Mark Rappaport	The Scenic Route
1979	Zeki Ökten	Sürü
1980	Peter Greenaway	The Falls
	Xie Jin	Two Stage Sisters
1981	Helma Sanders-Brahms	Die Berührte
1982	Adoor Gopalakrishnan	Elippathayam
1983	Chris Marker	Sans Soleil
1984	Lino Brocka	Bayan ko: Kapit sa patalim
1985	Chen Kaige	Yellow Earth
1986	Bill Douglas	Comrades
1987	Edward Yang	The Terrorizers
	Souleymane Cissé	Yeelen
1989	Nils Gaup	Pathfinder
1990	Steve Kloves	The Fabulous Baker Boys[5]
1991	Elaine Proctor	On the Wire
1992	Jocelyn Moorhouse	Proof
1993	Julio Medem	Vacas
1994	Tran Anh Hung	The Scent of Green Papaya
1995	Mofida Tlatli	The Silences of the Palace
1996	Jevon O'Neill	Bob's Weekend
1997	Bruno Dumont	La vie de Jésus
1998	Samira Makhmalbaf	The Apple
1999	Lynne Ramsay	Ratcatcher
2000	Kenneth Lonergan	You Can Count on Me
2001	Asif Kapadia	The Warrior
2002	Delphine Gleize	Carnages[6]
2003	Siddiq Barmak	Osama
2004	Jonathan Caouette	Tarnation[7]
2005	Kari Paljakka	For the Living and the Dead[8]
2006	Andrea Arnold	Red Road
2007	Vincent Paronnaud Marjane Satrapi	Persepolis
2008	Sergey Dvortsevoy	Tulpan
2009	Scandar Copti Yaron Shani	Ajami
2010	Clio Barnard	The Arbor[9]
2011	Pablo Giorgelli	Las Acacias
2012	Benh Zeitlin	Beasts of the Southern Wild
2013	Anthony Chen	Ilo Ilo

Altres categories

Premi Grierson

Al millor documental projectat durant el festival. Porta el nom del director escocès John Grierson (1898-1972)

Any	Documental	Director
2005	Workingman's Death	Michael Glawogger
2006	Thin	Lauren Greenfield
2007	The Mosquito Problem and Other Stories	Andrey Paounov
2008	Victoire Terminus	Florent de la Tullaye i Renaud Barret
2009	Defamation	Yoav Shamir
2010	Armadillo	Janus Metz
2011	Into the Abyss: A Tale of Death, A Tale of Life[10]	Werner Herzog
2012	Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God[11]	Alex Gibney

Premi a la millor pel·lícula

A la pel·lícula més original, imaginativa i creativa. S'entrega des del 2009.

Any	Pel·lícula	Director
2009	Un prophète	Jacques Audiard
2010	How I Ended This Summer[12]	Alexei Popogrebski
2011	We Need to Talk About Kevin[10]	Lynne Ramsay
2012	Rust and Bone[11]	Jacques Audiard

Premi al millor nouvingut britànic

S'entrega als talents britànics emergents, i reconeix els èxits d'un nou guionista, productor o director que ja demostra tenir veritable creativitat i imaginació en la seva primera pel·lícula. S'entrega des del 2009.

Any	Nouvingut	Pel·lícula
2009	Jack Thorne (guionista)	The Scouting Book For Boys
2010	Clio Barnard (director)	The Arbor
2011	Candese Reid (actriu)[10]	Junkhearts
2012	Sally El Hosaini (director i guionista)[11]	My Brother the Devil

BFI Fellowships

El festival exhibeix el treball de cineastes nous i establerts. Des del 2009.

Any	Guanyador	Pel·lícula
2009	Souleymane Cissé (cineasta) John Hurt (actor)
2010	Danny Boyle (cineasta)
2011	David Cronenberg (cineasta)[10] Ralph Fiennes (actor)[10]	A Dangerous Method Coriolanus
2012	Tim Burton (cineasta)[11] Helena Bonham Carter (actriu)[11]	Frankenweenie Great Expectations

Referències

1. «El Festival de Londres programa un cicle de cinema català» (en castellà). La Vanguardia, 27-12-1991.
2. 1963 London Film Festival Programme, London: BFI (anglès)
3. Warrior conquers London Film Festival a BBC, 23/11/2001 (anglès)
4. «The World of Apu» (en anglès). Satyajit Ray official site. Arxivat de l'Apur Sansar original el 2007-06-29. [Consulta: 4 març 2009].
5. Fabulous Baker Boys a MGM (anglès)
6. 'Carnages' at London Film Festival, a The Independent, 22/11/2002 (anglès)
7. Press Release Arxivat 2005-10-18 at Archive.is a Optimum Releasing (anglès)
8. Finnish Embassy, "Kari Paljakka's film wins the Sutherland Trophy", 9 November 2002
9. London film festival: British director Clio Barnard wins best newcomer a The Guardian (anglès)
10. Brown, Mark «We Need to Talk About Kevin scoops top prize at London film festival» (en anglès). The Guardian, 26-10-2011 [Consulta: 27 octubre 2011].
11. «BFI London Film Festival announces 2012 award winners» (en anglès). BFI, 20-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
12. London film festival: British director Clio Barnard wins best newcomer a The Guardian, 27/10/2010 (anglès)

Enllaços externs

• Festival de Cinema de Londres - Lloc web oficial
• Pàgina web del British Film Institute (anglès)
• Festival de Cinema de Londres a Internet Movie Database (anglès)