Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Guillermina Jiménez Chabolla 16 agost 1930 Salamanca (Mèxic) |
Mort | 25 novembre 2020 (90 anys) Villanueva (Mèxic) |
Causa de mort | causes naturals |
Sepultura | Estat de Zacatecas |
Altres noms | Flor Silvestre |
Activitat | |
Ocupació | cantant, actriu de teatre, geneta, actriu de cinema, actriu de televisió, artista d'estudi |
Activitat | 1943 - |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | Columbia Records Musart (en) RCA |
Esport | esports eqüestres |
Família | |
Cònjuge | Antonio Aguilar (1959–2007) Paco Malgesto (1953–1958) Andrés Nieto Villafranco (1945–1950) |
Fills | Francisco Rubiales Jiménez () Paco Malgesto Dalia Inés () Andrés Nieto Villafranco Marcela Rubiales () Paco Malgesto Antonio Aguilar, hijo () Antonio Aguilar Pepe Aguilar () |
Pares | Jesús Jiménez Cervantes i María de Jesús Chabolla Peña |
Germans | Enriqueta Jiménez Mary Jiménez |
Premis | |
Lloc web | florsilvestreoficial.com |
|
Guillermina Jiménez Chabolla (Salamanca, Guanajuato, 16 d'agost de 1930[1]-Villanueva, Zacatecas, 25 de novembre de 2020),[2] va ser una cantant i actriu mexicana més ben coneguda sota el seu nom artístic, Flor Silvestre. Com a cantant, s'especialitzà en el gènere de música ranxera.
Famosa per la seva melodiosa veu que transmetia els sentiments de la cantant tenint poderosos greus acercandose a la veu d'una contralt i particular estil interpretatiu, d'aquí els sobrenoms de«La Sentimental» i «La Voz Que Acaricia», Flor Silvestre és una de les intèrprets femenines més emblemàtiques de la música mexicana, dins dels gèneres de la ranxera, el bolero, el bolero ranxer i el huapango, amb més de 300 enregistraments en tres segells discogràfics: Columbia, RCA Víctor i Musart. El 1945, era anunciada com l’«Alma de la Canción Ranchera»[3] i el 1950, any en què va aconseguir la seva consagració en la XEW, era reconeguda com la «Reina de la Canción Mexicana».[4] El 1950, va gravar amb Columbia els seus primers èxits, entre ells «Imposible olvidarte», «Que Dios te perdone (Dolor de ausencia)», «Pobre corazón», «Viejo nopal», «Guadalajara» i «Adoro a mi tierra». Amb Musart va gravar un ample repertori d’èxits: «Cielo rojo», «Renunciación», «Gracias», «Cariño santo», «Mi destino fue quererte», «Mi casita de paja», «Toda una vida», «Amar y vivir», «Gaviota traidora» «El mar y la esperanza», «Celosa», «Vámonos», «Cachito de mi vida», «Miel amarga», «Perdámonos», «Tres días», «No vuelvo a amar», «Las noches las hago días», «Estrellita marinera» i «La basurita», entre altres. Els seus senzills van aconseguir escalar llistes de popularitat com Mexico's Best Sellers de Cashbox[5] i Latin American Single Hit Parade de Record World.[6] Estrella musical de programes radiófonicos de la XEW, va tenir grans èxits amb les seves presentacions teatrals i en televisió va arribar a tenir més de tres sèries musicals a la setmana. Per més de quaranta anys, va demostrar les seves habilitats com amazona en l'espectacle eqüestre del seu marit, el també cantant i actor mexicà Antonio Aguilar.
Bella i escultural, Flor Silvestre va destacar al cinema mexicà com a figura estel·lar de la època d'or. Va fer el seu debut com a actriu en la pel·lícula Primero soy mexicano (1950), dirigida i coprotagonitzada per Joaquín Pardavé.[7]
Va actuar al costat de grans comediants com Cantinflas, a El bolero de Raquel (1957); Tin Tan, a ¡Paso a la juventud! (1958) i Escuela de verano (1959); Resortes, a El gran pillo (1960); i Viruta i Capulina, a Dos locos en escena (1960). A més, va protagonitzar comèdies en les quals els personatges principals són dones: Las hermanas Karambazo (1960), Poker de reinas (1960), Las tres coquetonas (1960) i Tres muchachas de Jalisco (1964). Va treballar amb el reconegut cineasta mexicà Ismael Rodríguez en dues pel·lícules: La cucaracha (1959), on va cantar a duet amb María Félix, i Ánimas Trujano (1961), la segona pel·lícula mexicana nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, en la qual va compartir crèdits estel·lars amb l'actor japonès Toshiro Mifune. Flor Silvestre va participar en més de setanta pel·lícules al llarg de quaranta anys. També va ser la protagonista i intèrpret del còmic La Llanera Vengadora.[8][9] El 2013, l’ Asociación de Periodistas Cinematográficos de México (PECIME) la va guardonar amb la Diosa de Plata Especial per Trajectòria.
Any | Títol | Discogràfica | Número de catàleg |
---|---|---|---|
1959 | Flor Silvestre | Discos Musart | 481[10] |
1963 | Flor Silvestre con el Mariachi México | 771 | |
1964 | Flor Silvestre con el Mariachi México, vol. 2 | 871[10] | |
La sentimental Flor Silvestre | 898[10] | ||
1965 | La acariciante voz de Flor Silvestre | 1071[10] | |
1966 | Celosa con Flor Silvestre y otros éxitos | 1174[10] | |
1967 | Boleros rancheros con la acariciante voz de Flor Silvestre | 1212 | |
Flor Silvestre, vol. 6 | 1310 | ||
1968 | Flor Silvestre, vol. 7 | 1390[10] | |
Flor Silvestre, vol. 8 | 1417 | ||
1970 | Amor, siempre amor | 1470 | |
Flor Silvestre y las canciones de sus tríos favoritos | 1511 | ||
1971 | Las noches las hago días | 1519 | |
1972 | Una gran intérprete y dos grandes compositores | 1557 | |
La voz que acaricia | 1571 | ||
Canciones con alma | 1602 | ||
1973 | La onda norteña de Flor Silvestre | 1613[11] | |
1974 | Aquella | 1628[12] | |
Con todo mi amor a mi lindo Puerto Rico | 1643[13] | ||
1975 | La sentimental Flor Silvestre | 1659 | |
Y yo | 1675 | ||
1976 | La basurita | 1692[14] | |
1977 | Arrullo de Dios | 1709[15] | |
1978 | Ahora sí va en serio | 1742 | |
1985 | Flor Silvestre cantando norteño | ||
1988 | No te pido más | 90018 | |
1989 | 15 éxitos con banda: Flor Silvestre, vol. 1 | EM2079 | |
1991 | Flor Silvestre con tambora | 90083 | |
1994 | Me regalo contigo | 1076 | |
2010 | Soledad: canto a mi amado y a su recuerdo | Equinoccio (Green Dream) |
Any | Títol | Companyia discogràfica | Número de catàleg |
---|---|---|---|
1964 | Flor Silvestre canta sus éxitos | Discos Okeh (CBS) | 10016 |
Los éxitos de Flor Silvestre | Discos Musart | DC-1012 | |
1972 | Los éxitos de Flor Silvestre[nota 1] | EDC-1591 | |
1975 | Flor Silvestre[nota 2] | Trébol (Musart) | T-10518 |
1975 | Flor Silvestre[nota 3] | Discos Musart | ETDM-10526 |
1977 | El disco de oro de Flor Silvestre | ED-1719[16] | |
1979 | Flor Silvestre[nota 4] | EDC-1754 | |
1984 | 15 éxitos[nota 5] | TTV-1012 | |
1997 | 15 éxitos, vol. 2 | 137 | |
1998 | 15 grandes éxitos | 2048 | |
2003 | Colección de oro: Flor Silvestre con mariachi[nota 6] | 2890 | |
2009 | Joyas musicales: Flor Silvestre | ||
2015 | Mexicanísimo: Flor Silvestre | Sony Music Latin | 5090642 |
2016 | Serie del recuerdo: Flor Silvestre[nota 7] | Sony Music Entertainment México |