Flémalle

Flémalle

Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica
Localització
50° 36′ 04″ N, 5° 27′ 47″ E / 50.601°N,5.463°E / 50.601; 5.463
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Capital	Flémalle-Haute
Conté la subdivisió	Awirs ^(en) Chokier Flémalle-Grande Flémalle-Haute Gleixhe Ivoz-Ramet Mons-lez-Liège
Població humana
Població	26.174 (2018) (713,58 hab./km²)
Idioma oficial	francès (oficial)
Geografia
Superfície	36,68 km²
Banyat per	Mosa
Limita amb	Grâce-Hollogne Engis Neupré
Organització política
• Mayor of Flémalle ^(en)	Isabelle Simonis (2006–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4400
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	04
Altres
Agermanament amb	Piombino
Lloc web	flemalle.be

Flémalle (en való Flémåle)^[1] és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat a ambdós marges del Mosa. L'any 2006, tenia 25 140 habitants.

Geografia

Flémalle se situa des de la fi de l'altiplà d'Haspengouw, a ambdós costats de la vall del Mosa al costat oest de l'aglomeració de Lieja i a la cruïlla de les línies ferroviàries 125 Liège-Namur i 125A Angleur-Flémalle-Haute (mercaderies). A l'altiplà dels Cahottes es connecta a l'autopista E42 (Duinkerke (F) - Lieja (B) - Sankt-Vith (B) - Aschaffenburg (D)), anomenada, per a la seva part valona la dorsale wallonne (trad.: l'espinada valona), l'eix est-oest més important de la regió.

Història

El municipi és el resultat de la fusió dels municipis Awirs, Flémalle-Grande, Flémalle-Haute, Ivoz-Ramet i Mons-lez-Liège a l'1 de gener del 1977. Gleixhe ja va fusionar amb Les Awirs el 1964, Chokier ja va fusionar amb Flémalle Grande el 1969. Les Cahottes pertanyien al municipi d'Horion-Hozémont fins al 31 de desembre de 1976.

Per a la història anterior a la fusió, vegeu els articles referent als nuclis.

Nuclis

• Chokier, Flémalle-Grande, Flémalle-Haute, Gleixhe, Les Awirs, Les Cahottes, Ivoz-Ramet, Ramioul i Mons-lez-Liège.

Economia

Els nuclis rurals van transformar-se i desenvolupar-se al segle xix, durant la revolució industrial. Les mines de carbó i la indústria metal·lúrgica eren molt importants. Les mines van tancar-se als anys setanta del segle xx. Després del tancament de la fàbrica de canonades de ferro Tubemeuse, de la indústria pesant, només roman una entitat de producció del grup multinacional Arcelor-Mittal i unes pimes especialitzades. El 16 de juliol de 2004, el grup siderúrgic Arcelor-Mittal va decidir de construir la seva nova seu administrativa a Flémalle, una decisió aplaudida per a les forces vives, que hi veuen una garantia per al manteniment de l'ocupació industrial a la regió.

Des dels anys 80, un nou polígon industrial va desenvolupar-se per a la societat provincial d'industrialització SPI+ que reuneix unes 46 empreses petites i mitjanes industrials i de serveis. Tanmateix la fàbrica de Tubemeuse, al marge del riu i del port de Flémalle s'ha derrocat el 2007 i el siti esdevindrà un nou polígon industrial.

Monuments i curiositats

Flémalle Grande

• L'antiga casa de la vila
• El fort de Flémalle

Flémalle Haute

• El castell la Petit Flemale
• El parc del castell
• El memorial André Cools
• El nucli antic

Chokier

• El nucli antic, un dels «pobles més macos de Valònia»
• El castell de Chokier
• El pati «Clos de Chokier» en estil d'un tradicional hort de cura

Ivoz-Ramet

• La Châtaigneraie, centre való d'art contemporani
• El castell de la Croix de Saint-Hubert
• El castell de Ramioul
• El castell de Ramet
• L'església Sants Pere i Pau de Ramet

Mons-lez-Liège

• El castell de Mons-lez-Liège
• L'església Sant Lambert

Gleixhe

Castell de Hautepenne

• Castell de Hautepenne
• Església de Lambert
• Capella de Guidó d'Anderlecht

Fills predilectes de Flémalle

• André Cools, polític del PS (partit socialista), (nascut a Flémalle-Grande, 1927 - assassinat a Lieja al1991)
• Robert Campin, pintor, dit Le Maître de Flémalle (1375-1444)

Enllaços externs i referències

1. Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 271

• Mapa del parc industrial dels Cahottes Arxivat 2005-01-27 a Wayback Machine.