El folklore del Japó està molt influenciat pel xintoisme i el budisme, les dues principals religions del país. Sovint implica a personatges i situacions còmiques o estrafolàries, i també inclou un assortit d'éssers supranaturals, com ara els bodhisattva, els kami (déus i esperits reverits), els yōkai (esperits-monstres), com ara l'oni, kappa i tengu, els yūrei (fantasmes), dracs, i animals amb poders supranaturals com ara el kitsune (guineu), tanuki (gos viverrí), mujina (teixó), i bakeneko (gat que es transforma), així com objectes sagrats o posseïts.
Sovint es divideix el folklore japonès en diferents categories: mukashibanashi, contes de fa molt temps; namidabanashi, relats tristos; obakebanashi, relats de fantasmes; ongaeshibanashi, relats d'amabilitat recompensada; tonchibanashi, relats enginyosos; waraibanashi, relats divertits; i yokubaribanashi, relats de cobdícia. També inclou els Yukar (ユーカラ), o contes populars ainu.
Alguns contes populars i llegendes del Japó:
El folklore del Japó ha estat influenciat per la literatura estrangera així com per la mena d'animisme comú a tota l'Àsia prehistòrica. Alguns relats de l'antiga Índia van ser influents en prendre forma els relats japonesos proporcionant-los-hi material. El material indi, transmès a través de la Xina i Corea, va ser molt modificat i adaptat de manera que s'adigués a la sensibilitat de la gent normal del Japó en general.[1][2]
Els relats de micos del folklore japonès han estat influenciats pel poema èpic sànscrit Ramayana i pel clàssic xinès Viatge a l'oest.[3] Les històries mencionades als contes Jataka budistes apareixen amb una forma modificada al llarg del recull japonès de contes populars.[4][5]
A mitjans del segle xx, els narradors sovint viatjaven de poble en poble explicant aquestes històries amb unes il·lustracions de paper especials anomenades kamishibai.