Fools Garden

Fools Garden
	;
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1991, Pforzheim
Activitat
Activitat	1991 –
Segell discogràfic	Sony Music
Gènere	Britpop i indie rock
Altres
	Premis (1996) Goldene Stimmgabel ;
Lloc web	foolsgarden.de

Fools Garden és una banda de rock alternatiu provinent de Pforzheim, Alemanya. Va ser creada l'any 1991 per en Peter Freudenthaler (el cantant principal) i Volker Hinkel (un dels guitarres) sota el nom de Fool's Garden. La agrupació musical es completava amb en Thomas Mangold en el baix, en Roland Röhl als teclats i amb en Ralf Wochele a la bateria.

L'any 1995 van llançar un disc anomenat "Dish of the Day", aconseguint un èxit massiu tant a Europa com Àsia amb el senzill "Lemon Tree".

L'any 1997 surt el disc "Go and ask Peggy for the principal thing", el qual conté, un cover de The Beatles, com ja havien fet anteriorment, tot i que aquesta vegada, del tema “Martha my dear”. L'any 2000 surt al mercat el disc "For Surt", seguit per "25 Milers to Kissimmee" l'any 2003, que seria l'últim àlbum editat amb tots els membres originals de la banda.

Després dels exitosos llançaments, en Thomas Mangold, en Roland Röhl i el Ralf Wochele abandonen el grup;seràn reemplaçats per en Dirk Blümlein, en Claus Müller i el Gabriel Holz (qui a l'any 2007 també acaba abandonant el grup). A partir d'aquests canvis, la banda abandona l'apòstrof del nom i passa a dir-se simplement Fools Garden.

El primer disc del nou grup es va anomenar "Ready for the real life", i va ser editat al llarg de l'any 2005. Per a molts crítics i fanàtics és considerat el millor àlbum de la banda. Finalment, l'any 2009 editen un àlbum recopilatori dels seus millors temes, anomenat "High times - The best of Fools Garden", que també incloïa un tema inèdit.

L'octubre del 2012 va ser publicat un nou àlbum, anomenat "Who Is Jo King? ". L'any 2015, la banda va llançar el disc "Flashback", que contenia versions de cançons populars de les dècades dels 80 i els 90 (com ″Ordinary World", "Sailing on the Seven Siguis" i "Enjoy the Silence", entre d'altres) a més d'una regravació del seu major èxit, rebatejat "Lemon Tree (2.0 Version)", entre algunes cançons pròpies més.^[1]

La banda ha pres el costum de fer versions de clàssics del Rock & Roll durant les seves presentacions en viu (com per exemple, "Ticket to Ride" de The Beatles, o "My Generation" de The Who).