Forests decídues humides del nord-oest de Ghats

Plantilla:Infotaula indretForests decídues humides del nord-oest de Ghats
Imatge
Tipusecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaZona indomalaia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaÍndia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
SerraladaGhats Occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície48.200 km² Modifica el valor a Wikidata

Les forests decídues humides del nord-oest de Ghats o boscos caducifolis humits del nord-oest de Ghats són una ecoregió forestal humida i tropical del sud-oest de l'Índia.

Ambientació

[modifica]

Els boscos caducifolis humits de Ghats del nord-oest es troben a la porció nord de la serralada dels Ghats occidentals (Sahyadri). S'estén des del sud-est de Gujarat passant per Dadra i Nagar Haveli, Maharashtra, Goa i Karnataka. Cobreix els vessants orientals i occidentals de la franja oscil·lant entre els 250 i els 1000 metres d'altura i envolta l'ecoregió dels boscos de muntanyes del nord-oest de Ghats, que se situa per sobre dels 1000 metres d'altitud. L'ecoregió té una superfície de 48.200 quilòmetres quadrats. Està limitada a l'oest amb l'ecoregió dels boscos humits de la costa de Malabar, que es troba entre l'altitud de 250 metres i el mar d'Aràbia. Al seu extrem nord, l'ecoregió s'estén fins al riu Narmada, i voreja els boscos secs de fulla caduca de Kathiarbar-Gir al nord-oest i els boscos secs de fulla caduca al nord-est de la vall de Narmada. Els boscos de Wayanad a l'extrem sud de l'ecoregió marquen la transició cap al sud-oest dels boscos caducifolis humits de Ghats. A l'est, a l'ombra pluviomètrica seca dels Ghats, es troba l'ecoregió de boscos caducifolis secs de l'altiplà del Deccan meridional, els boscos secs tropicals dels quals cobreixen els contraforts orientals dels Ghats.[1]

Espais protegits

[modifica]

El 1997, el Fons Mundial per la Vida Silvestre va identificar tretze àrees protegides de l'ecoregió, amb una superfície combinada d'aproximadament 2.200 km², que abastava el 5% de la superfície de l'ecorregió.[2]

El Parc Nacional Anshi, Karnataka (280 km²; també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de Vida Salvatge de Bahdra, Karnataka (330 km², també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de la vida salvatge de Bhimashankar, Maharashtra (30 km², també s'estén als boscos secs de fulla caduca de la vall de Narmada)

El parc nacional de Chandoli, Maharashtra (100 km², s'estén també a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de la vida salvatge de Cotigao, Goa (170km²)

Santuari dels ocells de Karnala, Maharashtra (50km²)

El santuari de la fauna de Koyna, Maharashtra (90 km², s'estén també a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de la vida salvatge Mookambika, Karnataka (140 km², també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Shoolpaneshwar Wildlife Sanctuary, Gujarat (330 km²)

Purna Wildlife Sanctuary, Gujarat (150 km²)

Santuari de la vida salvatge de la Vall de Sharavati, Karnataka (220 km², també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de la vida salvatge de Shettihalli, Karnataka (280 km², també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Santuari de la vida salvatge de Tansa, Maharashtra (80 km², també s'estén a les Forests de pluja montanes del nord-oest de Ghats)

Referències

[modifica]
  1. «"Southern Asia: Southwestern India"» (en anglès). WWF. [Consulta: 5 novembre 2019].
  2. Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al.. Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. (en anglès). Washington, DC.: Island Press, p. 311-313.