Dades | |
---|---|
Font de | maduixa de Xile |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Fragaria |
Espècie | Fragaria chiloensis (L.) Mill. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Fragaria vesca var. chiloensis |
Fragaria chiloensis, o Maduixera de Xile és una de les dues espècies de maduixeres que s'han hibridat per a crear els moderns maduixots, altrament dits fragues (Fragaria × ananassa). Són notables les seves grosses maduixes. La seva distribució natural és les costes de l'oceà Pacífic d'Amèrica del Nord i Amèrica del Sud i també a Hawaii. Es creu que la seva dispersió ha estat a càrrec d'ocells migradors des del seu lloc d'origen de la costa del pacífic a Hawaii, Xile i l'Argentina.[1]
És una planta perennifòlia que fa de 15 a 30 cm d'alt amb fulles trifoliades, cada folíol fa uns 5 cm de llargada. Les flors són blanques produïdes a la primavera i principi d'estiu. El fruit és comestible, vermell en la superfície i blanc a l'interior.
Es comercialitza en alguns mercats d'Amèrica del Sud (en el castellà sud-americà se'n diu frutilla)
Amédée-François Frézier (1682–1773) va ser el primer a portar espècimens de Fragaria chiloensis al Vell Món.
Hi ha moltes subespècies i formes:
Totes les maduixeres tenen una base haploide i tenen 7 cromosomes. Fragaria chiloensis és octoploide, i té 8 conjunts d'aquests cromosomes amb un total de 56. La composició del genoma de les espècies de maduixera octoploides s'indica generalment com AAA'A'BBB'B'. El procés exacte d'hibridació i especiació del qual en resulten les espècies octoploides encara es desconeix, però sembla que la composició del genoma tant de Fragaria chiloensis com de Fragaria virginiana (i per extensió també de les maduixeres octoploides cultivades) són idèntics.