Francis Octavius Grenfell

Plantilla:Infotaula personaFrancis Octavius Grenfell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Surrey (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Hooge, Belgium (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHooge Crater Commonwealth War Graves Commission Cemetery 
FormacióEton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de polo, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1900-1915
Carrera militar
LleialtatRegne Unit
Branca militarExèrcit Britànic Exèrcit Britànic
Rang militarCapità
Unitat militarCos reial de rifles del Rei
9è Regiment de llancers
ConflicteSegona Guerra Bòer
Primera Guerra Mundial
Esportpolo Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPascoe Grenfell Modifica el valor a Wikidata  i Sophia Grenfell Modifica el valor a Wikidata
GermansCecil Grenfell
Pascoe Grenfell
Robert Grenfell
Reginald du Pré Grenfell
Maraquita Grenfell
Riversdale Nonus Grenfell
Juanita Gertrude Grenfell Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 9443687 Modifica el valor a Wikidata

Francis Octavius Grenfell, VC (4 de setembre de 1880 - 24 de maig de 1915) va ser un guardonat anglès de la Creu Victòria, el premi més prestigiós que es dona per la valentia davant l'enemic i que pot ser atorgat a forces britàniques i de la Commonwealth.

Biografia

[modifica]

Grenfell va néixer el 4 de setembre de 1880 de la parella que formaven Pascoe Du Pré i Sophia; van ser quinze germans, i Francis va tenir-ne un de bessó, Riversdale, que també va combatre amb ell 9è Regiment de llancers i que va ser mort en combat el setembre de 1914. El seu avi matern era l'almirall John Pascoe Grenfell, i d'altres familiars seus eren el seu tiet, Field Marshal, 1r Baró de Grenfell. Un germà més gran, el lloctinent Robert Septimus, del 21è Regiment de llancers i que va ser mort durant una càrrega a cavall en la batalla d'Omdurman el 1898. Tres altres germans, Cecil, Howard Maxwell i Arthur Morton, van arribar al rang de lloctinent coronel en l'Exèrcit Britànic. Un cosí, el lloctinent Claude George Grenfell, va ser mort durant la batalla de Spion Kop, en la Guerra Bòer, i dos altres cosins, Julian i Gerald William, van ser morts durant la I Guerra Mundial.[1]

Grenfell, un etonià que representava la seva escola al criquet, va entrar a l'exèrcit l'any 1900 i va servir per primer cop a la Segona Guerra Bòer al Cos reial de rifles del Rei.

Creu Victòria

[modifica]
Placa al claustre de la Catedral de Canterbury en memòria dels homes del 9è Regiment de llancers que van morir durant la I Guerra Mundial..
Detall de la placa on es veuen els noms dels bessons Grenfell.

Grenfell tenia 33 anys i era Capità en el 9è Regiment de llancers a l'Exèrcit Britànic durant la Primera Guerra Mundial quan van ocórrer els següents fets, que li van valer el premi de la Creu Victòria.

El 24 d'agost de 1914 a Audregnies, Bèlgica, el Capità Grenfell va carregar contra la infanteria alemanya amb el seu regiment. Van haver-hi moltes morts i el Capità va quedar com el dirigent més experimentat. Dirigia part del regiment darrere d'un terraplè de la via d'un tren quan el van tocar dues vegades i va resultar greument ferit. Tot i això, quan el comandant Ernest Wright Alexanter, de la 119a Bateria de la Royal Field Artillery, va demanar ajuda per salvar les armes, Grenfell i alguns voluntaris més van ajudar a treure les armes del camp de batalla sota una pluja de bales. La citació dels fets va aparèixer al London Gazette el 16 de setembre de 1914 i deia:

« Per la valentia en l'acció contra la infanteria a Andregnies, Bèlgica, el 24 d'agost de 1914, i per la conducta valent en el salvament de les armes de la 119a Baterial de la Royal Field Artillery, prop de Doubon el mateix dia. »
— London Gazette[2]

Va ser mort en combat el 24 de maig del 1915 i va ser enterrat al Cementiri Militar de Vlamertinghe.[3][4]

Llegat

[modifica]

La seva Creu Victòria està exposada al Derby Museum and Art Gallery, a Derby.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Coomb, Arthur Grenfell. «Grenfell Family History». Arxivat de l'original el 2012-08-11. [Consulta: 7 maig 2011].
  2. ↑ London Gazzete, número 28976, pàgina 9373.
  3. ↑ «Casualty details—Grenfell, Francis Octavius». Commonwealth War Graves Commission.
  4. ↑ Horace A. Laffaye. The Evolution of Polo. McFarland & Company, 2009. ISBN 0786438142. «It is very true that the First World War robbed the British of some of their top and most promising players: Geoffrey Bowlby, Harold Brassey, Leslie Cheape, Noel Edwards, Francis Grenfell i Rivy Grenfell, Lord Hugh Grosvenor, Brian Osborne, Bertie Wilson...» 
  • Monuments to Courage (David Harvey, 1999)
  • The Register of the Victoria Cross (This England, 1997)
  • VCs of the First World War - 1914 (Gerald Gliddon, 1994)

Enllaços externs

[modifica]
  • Captain Francis Grenfell Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. (anglès)