Friedrich Heinrich Jacobi

Plantilla:Infotaula personaFriedrich Heinrich Jacobi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1743 Modifica el valor a Wikidata
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1819 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAntic Cementiri del Sud Modifica el valor a Wikidata
Geheimrat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, novel·lista, teòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeHelene Elisabeth Jacobi Modifica el valor a Wikidata
FillsJohann Friedrich Jacobi, Carl Wigand Maximilian Jacobi, Clara von Clermont Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Konrad Jacobi Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Georg Jacobi
Marie Winckelmann Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 46bec55b-92d5-4e28-80e5-344289810e7c Find a Grave: 241897238 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Heinrich Jacobi (Düsseldorf, 25 de gener de 1743 - Múnic, 10 de març de 1819) va ser un filòsof alemany. El punt central de la filosofia de Jacobi era la necessitat d'anar més enllà del coneixement demostrable, més enllà del saber intel·lectual per arribar a un coneixement immediat de l'absolut. El pensament conceptual era sospitós i Jacobi oposava a aquest la primacia de la creença i del sentiment. Però, per a ell, la fe no equival necessàriament a la creença en realitats transcendents o ocultes, es tracta de certeses immediates, com ara l'existència del nostre ésser i d'altres éssers, certeses que fonamentarien el pensament discursiu.

Després de treballar com a comerciant i conseller de finances dels ducats de Berg i Juliers, es va dedicar a la filosofia, convertint-se en President de l'Acadèmia de Ciències de Baviera, des del 1807 al 1813. A la casa de camp en Pempelfort, prop de Düsseldorf, rebia l'elit intel·lectual de l'Alemanya del seu temps. Especialment lligat a Johann Gottfried Herder, Johann Georg Hamann i Goethe. Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, Jacobi va combatre vivament als hereus idealistes de Kant, particularment Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schelling. Un dels seus deixebles més destacats va ser Carl August von Eschenmayer, que també va polemitzar amb Schelling.

Bibliografia

[modifica]
  • Homann, F., Jacobi Philosophie der Freiheit, Alber, Friburgo, 1973.
  • Verra, V., F. H. Jacobi. Dall'illuminismo all'idealismo, Edizioni di Filosofía, Turín, 1963.
  • Baum, G., Vernunft und Erkenntnis. Die Philosophie F. H. Jacobi, Bouvier, Bonn, 1969.
  • Hammacher, K., Die Philosophie F. H. Jacobis, Fink, Múnic, 1969.