Friedrich Robert Helmert (1843-1917) va ser un geodesista i matemàtic alemany, considerat com el pare de la geodèsia per la seva definició d'aquesta com a la «ciència de la mesura i de la representació de la Terra»,[2] una definició que va ser vàlida gairebé tres quarts de segle, fins que instruments de mesura més precisos van permetre eixamplar la geodèsia cap a la mesura i la descripció del camp de gravitació.
Va nàixer el 31 de juliol de 1843 a la ciutat minera de Freiberg al Regne de Saxònia. Va estudiar al l'Escola Reial Politècnica de Saxònia[3] de Dresden. És conegut per l'equació de Helmert[4] sobre el valor de l'acceleració de la gravetat en funció de la latitud i de l'altitud. Va ser professor a la Universitat Técnica (RWTH) d'Aquisgrà i la Universitat Humboldt de Berlín.
- Un cràter lunar porta el seu nom[5]
- La «Torre Helmert» (Helmertturm) a Potsdam, una torre d'observació geodèsica
- La «Plaça Helmert» a la seva ciutat natal[6]
- El vaixell oceanogràfic «Fugro Helmert» (2013)
- Die mathematischen und physikalischen Theorien der Höheren Geodäsie Tom I, Tom I Die mathematischen Theorieen., Leipzig, Ed. B.G. Teubner, 1980, fàcsimil de 1962 per l'editorial Minerva, Frankfurt del Main, pàgina 4 (en català: Les teories matemàtiques i físiques de la geodèsia fonamental, tom I, les teories matemàtiques)
- Die mathematischen und physikalischen Theorien der Höheren Geodäsie Tom II, Die physikalischen Theorien, mit Untersuchungen über die mathematische Erdgestalt auf Grund der Beobachtungen, Leipzig, Ed. B.G. Teubner, 1884 (en català: Les teories matemàtiques i físiques de la geodèsia fonamental, tom II, Les teories físiques, amb recerques sobre la forma matemàtica de la Terra basades sobre observacions)