Nom original | (de) Friedrich Martin Josef Welwitsch (de) Friderik Martin Jozef Velbic (de) Friedrich Martin Josef Velbitsch |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 febrer 1806 Maria Saal (Àustria) |
Mort | 20 octubre 1872 (66 anys) Londres |
Sepultura | cementiri de Kensal Green |
Formació | Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina i botànica |
Ocupació | explorador, botànic, pteridòleg, micòleg |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Welw. |
Friedrich Martin Josef Welwitsch (25 de febrer de 1806 – 20 d'octubre de 1872) va ser un explorador i botànic austríac. A Angola descobrí l'extraordinària planta Welwitschia mirabilis. El seu informe va rebre l'atanció dels botànics i públic en general comparable només al descobriment de dues plantes al segle xix, anomenades Victoria amazonica i Rafflesia arnoldii.[1]
A Angola, Welwitsch també descobrí Rhipsalis baccifera, l'única espècie de cactus que no és originària del Nou Món. Pocs anys després va ser trobada també a Sri Lanka. Es creu que aquest cactus va ser introduït i estès per ocells migradors.
Welwitsch també va descriure moltes altres plantes, per exemple Cyphostemma macropus, Tavaresia angolense, Dorstenia psilurus, Sarcocaulon mossamedense, Acanthosicyos horridus, Pachypodium namaquanum i Pachypodium lealii.[1]
Friedrich Welwitsch va néixer at Maria Saal, Ducat de Caríntia, s l'Imperi austríac, dins una família acabalada. El seu cognom és d'origen eslovè (Velbič).[2]
Estudià medicina i botànica a la Universitat de Viena però ja el 1939 abandonà l'esxercici de la medicina per dedicar-se a la botànica. Welwitsch es traslladà a Portugal on va ser director del jardí botànic, marxà a les Illes Canàries i Madeira i el 1853 a Angola, que era una colònia de Portugal, comissionat pel govern portuguès. L'octubre de 1854 es trobà amb l'explorador britànic David Livingstone. El 1859, al Desert de Namíbia al sud d'Angola descobrí Welwitschia mirabilis, que els habitants locals anomenaven Ntumboa,[3] planta que pot viure 2.000 anys.
Welwitsch va contraure diverses malalties tropicals i tornà a Portugal el 1861, però a Londres trobà millors condicions de treball i s'hi traslladà el 1863. Treballà al Museu d'Història Natural i als Jardins de Kew catalogant i categoritzant una gran col·lecció que després Portugal va reclamar i una tercera part va passar a Portugal. A la seva tomba figura un gravat de la planta Welwítsquia.
En el seu honor una zona de Namíbia es diu. Welwitschia Plains.[4]