Gàtova

Gàtova

Gátova (es)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 46′ 10″ N, 0° 31′ 14″ O / 39.769444444444°N,0.52055555555556°O / 39.769444444444; -0.52055555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	el Camp de Túria
Capital	Gátova ^(en)
Població humana
Població	410 (2023) (13,49 hab./km²)
Gentilici	gatovenca, gatovenc
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	30,4 km²
Altitud	560 m
Limita amb	Altura Serra Olocau Marines Sogorb
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu de la Mercè o de la Misericòrdia
Festa patronal	Del 23 al 25 de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal	46169
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46902
Codi ARGOS de municipis	46902
Lloc web	gatova.es

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, en la província de València. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància, i per tant, de la província de Castelló.

Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància).

Geografia

El terme municipal de Gàtova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, a l'est de les muntanyes de la Cova Santa i Les Alcubles, dintre de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles els últims contraforts de la Serralada Ibèrica. Els cims més destacats són el Pico del Águila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorg (que amb 907 m és el més alt de la serra calderona), les muntanyes de l'Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i l'Arenal (717 m).

Aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacañé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara la font del Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi pel ramat.

Les terres sense conrear estan ocupades per pi, surera, carrasca, romaní i pastures. Es caça el porc javalí i altres espècies de caça menor, com el conill i la perdiu.

La població es troba als peus del Pico del Águila i el nucli urbà es caracteritza pels forts desnivells, amb carrers desnivellats i tortuosos.

Història

Les restes més antigues de poblament en Gàtova es troben a Marmalé de Abajo i són de l'edat del bronze; també s'han trobat restes iberes en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos. L'origen de la població actual és l'alqueria musulmana anomenada Catava i que, més tard, ja apareix documentada com a Gàtova. Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, l'any 1238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el marquesat de Llaneras. Com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, després de l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 restà adscrit a la de Castelló, però en 1995, a petició de la població, el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria. A conseqüència d'això, és l'únic poble de la comarca, llevat dels de nova planta del segle XX construïts arran els embassaments dels Serrans, que parla castellà.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.265	1.323	1.286	1.308	1.210	1.213	972	829	635	468	500	451	466

Economia

L'agricultura, sobretot la de secà (ametlers i oliveres) i una mica de regadiu (hortalisses i fruiters) ha sigut la base de l'economia local; però actualment el municipi s'encara més al turisme, gràcies als seus recursos paisatgístics.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Contigo Somos Democracia (Contigo) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Gàtova
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Contigo Somos Democracia		Manuel Martínez Romero	191	58,23%	5 (+5)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		María Jesús Nicolau Gozalbes	111	33,84%	2 (-1)
	Altres candidatures[a][b]			25	7,62%	0 ( -4)
	Vots en blanc			1	0,30%
Total vots vàlids i regidors				328	100 %	7
	Vots nuls			1	0,3 %
Participació (vots vàlids més nuls)				329	92,94%**
Abstenció				25*	7,06%**
Total cens electoral				354*	100 %**
Alcalde: Manuel Martínez Romero (Contigo) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de Contigo)
Fonts: JEC,[1] JEZ Llíria,[2] Ministeri de l'Interior,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Gàtova és Manuel Martínez Romero, primer per Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), des de 2017 com a no adscrit i des de 2019 per Contigo Somos Democracia (Contigo).^[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Victoriano Martínez Sierra	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	José Romero Romero	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Martínez Estévez	CIG	30/06/1987	--
1991–1995	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Leopoldo Romero Llima	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Manuel Martínez Romero Manuel Martínez Romero	Cs No adscrit	13/06/2015 31/03/2017	Canvi de grup --
2019-2023	Manuel Martínez Romero	Contigo[c]	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

• Església de Nostra Senyora dels Àngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991. Pertany a la Diòcesi de Sogorb-Castelló.
• Molins de La Ceja i Cachumbito. Fora de servei des del segle xix, però restaurats i utilitzats com a miradors.
• Torre de Torrejón. És d'orige musulmà i fon construïda sobre les restes iberes. Hui dia es troba en estat ruïnós.
• Aqüeducte de Piñel. Segons uns romà, segons altres moro. Està format per dos arcs de pedra i servia per a subministrar aigua a la població.
• El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.

Llocs d'interés

• El Gorg, amb els seus 907 metres, constituïx la major elevació de la serra Calderona. Es pot accedir per un camí de terra fins a la base, i mitjançant una senda degudament senyalitzada fins al cim, en el qual se situa un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. És un lloc molt visitat per excursionistes, degut a les precioses vistes que oferix: la mar Mediterrània, la ciutat de València i, els dies clars, l'Albufera.

En el seu entorn se situen les muntanyes de la Moratilla, Tristany, la Mina i el Cardaire, de gran importància i valor ecològic per estar poblats majoritàriament per sureres (Quercus súber), arboços (Arbustus unedo) i altres espècies representatives.

• Pico del Águila, de 878 metres, té accés fins i tot per a cotxes fins al mateix cim, mitjançant camí de terra en condicions regulars, amb trams pavimentats en formigó acolorit per a reduir l'impacte visual. En el més alt del mateix se situa altre vèrtex geodèsic de l'IGN i una caseta de fusta, instal·lada per la Consellería de Medi Ambient, per a la vigilància d'incendis. Des d'allí poden contemplar-se belles vistes de la vall del Palància, serra d'Espadà, el Penyagolosa, el Mediterrani per la zona de Sagunt i les Valls, bona part de la serra Calderona, etc.

• Piezarroya, de 841 metres, és una muntanya d'especials característiques, desconegut per a molts, des de la qual es poden vore àmplies i precioses vistes de València, Manises i el seu aeroport, l'Albufera, el Mediterrani des de la Pobla de Farnals fins a inclús el cap de Sant Antoni, això sí, en dies clars.

• L'Era del Pi se situa enfront de la població, en el marge dret del barranc de Carraixet; es pot accedir per una senda, que coincidix en part amb la Senda de Gran Recorregut GR-10. L'Era del Pi deu el seu nom al pi centenari que alberga, digne de ser visitat. Hi ha, a més, unes vistes precioses.

• Nombroses fonts es poden visitar:
  • La Alameda
  • Rebollo
  • Los Cinglos
  • La Fuenfría
  • El Rodeno
  • Iranzo
  • El Tormo
  • El Vallejo
  • Los Caños o San Isidro
  • Fuentes de la Tejería

Festes i celebracions

Celebra les seues Festes patronals del 23 al 25 de setembre dedicades al Crist de la Misericòrdia, la nostra Senyora de la Mercé i Sant Josep. Les dues últimes setmanes de juliol se celebren els bous al carrer, on els amants d'estos animals es reunixen per a divertir-se i gaudir d'esta festa. També la tercera setmana d'agost se celebra la tradicional festa de Sant Rafel, més coneguda com "la festa dels xicons" on sense ànim de molestar, es perllonguen fins a més enllà del clarejar els cants de la joventut del poble. Igualment, en la primera setmana d'agost, se celebra la "festa de les xicones", on es pot ballar.

Notes

1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Partit Popular (15 vots, 4,57%), Compromís per Gàtova (Compromís) (5 vots, 1,52%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (5 vots, 1,52%).
2. Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) perdé els 4 regidors obtinguts el 2015.
3. Contigo es l'acrònim de Contigo Somos Democracia.

Referències

1. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.461 [Consulta: 29 abril 2020].
2. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 45. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020 [Consulta: 31 març 2020].
3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 31 març 2020].
4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Gàtova», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Gàtova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

• Ajuntament de Gàtova (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..