Tipus | ona gravitacional fenomen astronòmic transitori objecte astronòmic | ||
---|---|---|---|
Data de descobriment o invenció | 21 maig 2019 | ||
Lloc de descoberta astronòmica | LIGO i VIRGO | ||
Constel·lació | Cabellera de Berenice, Llebrers i Fènix | ||
Distància de la terra | 5,3 Mpc | ||
Desplaçament cap al roig | 0,82 | ||
GW190521 (inicialment S190521g)[1] era un senyal ondulatori gravitacional que resultà de la fusió de dos forats negres.[2] Possiblement associat amb un flaix de llum; si aquesta associació és correcta, la fusió hauria ocorregut prop d'un tercer forat negre supermassiu. L'esdeveniment va ser observat pels detectors LIGO i Virgo el 21 de maig de 2019 a 03:02:29 UTC, i publicat el 2 de setembre de 2020.[3][1] L'esdeveniment era 17 bilions d'anys llum lluny de Terra, dins d'una àrea de localització de 765 deg² cap a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, la constel·lació dels Llebrers, o la constel·lació de Fènix.[4][5][6]
Amb unes masses solars (M☉) de 85 i 86 respectivament, els dos forats negres que comprenen aquesta fusió són les masses progenitores més grans observades fins al moment.[7] El forat negre resultant va tenir una massa equivalent a 142 vegades la del Sol, fent que aquesta sigui la primera detecció clara d'un forat negre de massa intermèdia. Les 9 masses solars restants van ser irradiades com a energia en la forma d'ones gravitacionals.[3][1]