Gabriel FigueroaMateos (Ciutat de Mèxic, 24 d'abril de 1907 - íd. 27 d'abril de 1997), fou un fotògraf i director de fotografia mexicà. Ja de molt jove s'interessà per les arts: cursà estudis de pintura a l'Academia de San Carlos i de música al Conservatorio Nacional. No obstant, després de conèixer el fotògraf Eduardo Guerrero es decidí per la seva professió. El 1935 aconseguí una beca per a Hollywood, on tingué Gregg Toland com a mestre. El seu primer treball formal va ser la fotografia d'Allá en el Rancho Grande, comèdia dirigida el 1936 per Fernando de Fuentes, que el feu mereixedor d'un premi al Festival de Venècia, el primer premi important per al cinema mexicà. A partir dels anys quaranta es convertí en el camarògraf habitual d'Emilio Fernández. El 1972 fou nomenat president de l'Academia de Ciencias y Artes Cinematográficas de Mèxic.[1]
Mestre de la llum i dels contrastos cromàtics, Figueroa va dotar el cinema nacional de força expressiva i profunditat poètica de tall nacionalista. El seu treball va ser reconegut a pràcticament tots els festivals internacionals, i a Mèxic va guanyar el Premi Ariel en diverses ocasions.[2]