Gamma Sculptoris |
---|
Tipus | estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos  |
---|
Tipus espectral (estel) | K1III[1]  |
---|
Constel·lació | Escultor  |
---|
Època | J2000.0  |
---|
|
Distància de la Terra | 57,8339 pc [2]  |
---|
Radi | 12 R☉  |
---|
Magnitud absoluta | 0,67  |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,406 (banda V)[3]  |
---|
Massa | 1,6 M☉  |
---|
Temperatura efectiva | 4.630 K[4]  |
---|
Paral·laxi | 17,2909 mas[2]  |
---|
Moviment propi (declinació) | −79,989 mas/a [2]  |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 26,423 mas/a [2]  |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 1,7 km/s  |
---|
Velocitat radial | 18,65 km/s[5]  |
---|
Gravetat superficial equatorial | 280 cm/s²[6]  |
---|
Ascensió recta (α) | 23h 18m 49.4376s[2]  |
---|
Declinació (δ) | -33° 28' 4.7211''[2]  |
---|
Metal·licitat | −0,06[6]  |
---|
Lluminositat | 72,41 lluminositats solars  |
---|
Edat estimada | 2,47 mil milions d'anys  |
---|
|
|
Gamma Sculptoris (γ Scl / HD 219784 / HR 8863) és un estel en la constel·lació de l'Escultor.[7] Amb magnitud aparent +4,41, és el tercer estel més brillant en la constel·lació, només superat per α Sculptoris i β Sculptoris. Es troba a 182 anys llum de distància del Sistema Solar.
Gamma Sculptoris és un gegant taronja de tipus espectral K1III o G8III amb una temperatura superficial de 4552 K. Té una lluminositat bolomètrica 74 vegades major que la del Sol[8] i el seu radi —calculat a partir del seu diàmetre angular de 2,13 ± 0,03 mil·lisegons d'arc— és gairebé 13 vegades més gran que el radi solar.[9][7][10] És semblant a altres coneguts gegants com Pòl·lux (β Geminorum) o Wei (ε Scorpii), però està més allunyat que aquests. La seva massa és aproximadament un 60 % major que la del Sol i té una edat aproximada de 1300 milions d'anys.[11][8]
Gamma Sculptoris té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— lleugerament inferior a la del Sol ([M/H] = -0,05). Els continguts d'alumini, níquel i vanadi són molt semblants als valors solars, però sodi i silici són més abundants que en el nostre estel.[11]
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982. Autor: Nancy Houk.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: I/350. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ 6,0 6,1 Wolfgang Gieren «The abundances of nearby red clump giants*» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 07-11-2007, pàg. 553–566. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11852.X.
- ↑ 7,0 7,1 Gamma Scl -- Star (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 Gamma Sculptoris (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Gamma Sculptoris Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 11,0 11,1 Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 553-566.