Garrigàs

Garrigàs
	Bandera Escut d'armes
	Santa Maria d'Ermedàs
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 11′ 36″ N, 2° 57′ 14″ E / 42.193446°N,2.954018°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Garrigàs
Població humana
Població	472 (2024) (23,72 hab./km²)
Llars	30 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	19,9 km²
Banyat per	Fluvià
Altitud	101 m
Limita amb	Vilamalla ; Vilaür ; Bàscara ; Pontós ; Sant Mori ; Siurana ; Palau de Santa Eulàlia ; Borrassà
Organització política
• Alcaldessa	Pilar Bosch Bech (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17476
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17075
Codi IDESCAT	170754
Lloc web	garrigas.cat

Garrigàs és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, en el límit entre la plana i el terraprim. Té una extensió de 19 km². Limita al nord amb els municipis de Vilamalla, a l'est amb Siurana, Palau de Santa Eulàlia i Sant Mori, al sud amb Vilaür i a l'oest amb Bàscara, Pontós i Borrassà. Actualment, a legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Pilar Bosch Bech.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Garrigàs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Garrigàs és el cap d'uns extens terme municipal que comprèn terenys de la plana al·luvial dels Terraprims, a l'esquerre del Fluvià. En formen part els pobles agregats d'Arenys d'Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà.

El nucli habitat més important del poble de Garrigàs s'agleva per la carena i els vessants d'un pujol poc enlairat des del qual, especialment pels costats de llevant i tramuntana, hom gaudeix d'un panorama incomparable sobre la plana de l'Alt Empordà limitada pel mar, la serra de Rodes, l'Albera i les carenes pirinenques que es perden vers ponent sobre les quals s'enlaira, majestuós el Canigó.

L'any 1195 es troba documentat un personatge de nom Guillelmus de Garriganis. El 1279 i 1280 s'esmena l'ecclesia de Garriganis i, al segle xiv, l'Ecclesia parrocialis sancti Michaelis de Garriganis.^[2]

El nom català “garriga” és d'una arrel pre-romana i al·ludeix, com tothom sap, a un tipus de vegetació format per arbustos i mates baixes. Si l'origen del nom del poble fos el plural de garrigar (lloc plantat de garriges), evidentment, s'hauria d'escriure Garrigars.

Tanmateix Joan Coromines considera aquest topònim derivat del nom personal gòtic Gàrika, etimologia que explica la grafia adoptada en el nomenclàtor de municipis de la Generalitat.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Garrigàs	325
Arenys d'Empordà	64
Tonyà	39
Ermedàs	19
Vilajoan	16
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
46	22	30	341	547	947	822	797	745	712

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
740	657	648	617	555	524	341	324	305	305

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
319	310	339	311	321	346	395	382	382	398

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
435	439	451	458	472	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Tradicions i cultura

Llocs d'interès

Declarats béns culturals d'interès nacional:
- Castell d'Arenys, segles XIV - XV
- Castell de Vilajoan, segles XIV - XV
Església de sant Miquel, segles XII - XIII
Nucli urbà
Torre Modernista, Arenys
Església de sant Sadurní, Arenys segle XI
Veïnat del raval de l'església - Arenys segles xvii - XVIII
Paratge del riu Fluvià, Arenys amb la central hidroelèctrica del segle xix.
Església se Santa Maria, Vilajoan
Ermita de Santa Llúcia, Tonyà
Església se Santa Maria, Ermadàs
Can Marisc, Ermadàs.
Hipogeu, Ermadàs
Camp de la qüestió d'en Solà, jaciment consistent en 14 sitges
Jaciment del puig Ferrer, on es van trobar unes sitges amb ceràmica indiceta anterior al s. II aC.

Esdeveniments

Fires i Festes

Fira de la botifarra de perol. Fira que cada any s'organitza al poble amb aquest producte com a element més destacat. Al llarg de tot el dia hi ha tot d'activitats lúdiques i familiars com un concurs de fotografia, de llançament de garrí, un dinar popular i una cercavila amb grallers i timbalers, entre d'altres.
Festa major de Sant Miquel. A finals de setembre Garrigàs celebra la festa major. Amb ball, jocs per la mainada, llançament de garrí, estirada de corda i el popular concurs de truites que al 2017 va celebrar la XVIII edició, amb premis per al gust més bo, el gust més original i la més ben presentada.
Festa de Sant Pere

Festivals

FAST (Festivalet Altempordanès sense trumfus) Festival de teatre a l'aire lliure que realitza l'associació FAST (Fanàtics i Amics Súper Teatreros) de Garrigàs. El festival comença l'últim cap de setmana de juny, i té una durada de quatre-cinc caps de setmana. Els divendres s'hi poden veure les propostes de teatre de les comarques gironines i els dissabtes propostes capdavanteres de les arts escèniques. El 2017 va realitzar-se la cinquena edició.
PhotoMirador Garrigàs Festival de fotografia que s'ha convertit en un punt de trobada de professionals, artistes i aficionats. No té data fixa.

Referències

↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ «Garrigàs | Web oficial de l'Ajuntament de Garrigàs». Arxivat de l'original el 2018-07-31. [Consulta: 14 abril 2019].

Bibliografia

Joan Ferrerós Serra. Girona: Diputació de Girona, 2017. Series: Quaderns de la Revista de Girona, 185. ISBN 9788415808473

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garrigàs

[1] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[2] «Garrigàs | Web oficial de l'Ajuntament de Garrigàs». Arxivat de l'original el 2018-07-31. [Consulta: 14 abril 2019].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)