Gastronomia de Síria

Infotaula cuinaGastronomia de Síria

La gastronomia de Síria es refereix als estils i costums culinaris dels habitants de Síria. Juntament amb les gastronomies del Líban, Jordània i Palestina conformen la coneguda com a cuina llevantina.

La cuina siriana forma part de la cuina més àmplia de l'Orient Mitjà; es pot dir que té certes influències de la cuina mediterrània i sobretot de cuina egípcia. També presenta influències de la cuina dels països veïns, en particular la libanesa,[1] així com la cuina francesa, un llegat de la dominació transalpina a la zona.[2] La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt semblants.[1][3] Moltes receptes daten almenys del segle XIII.[4]

La cuina siriana és una cuina de l'Orient Mitjà que es remunta a civilitzacions antigues, amb un ric mosaic de sabors influenciats per les cultures grega, armènia i persa.[1][3] Les especialitats sirianes fan servir albergínia, carbassó, all, carn (principalment de xai i d'ovella), llavors de sèsam, arròs, cigrons, faves, llenties, bistec, col, coliflor, fulles de vinya, naps en vinagre, cogombres, tomàquets, oli d'oliva, suc de llimona, menta, festucs, mel i fruites.

Plats famosos

[modifica]

Una de les preparacions més habituals és l'ús de pa pla de pita (khubz), que és rodó i sol posar-se sobre ell una capa d'hummus, elaborant així una mena de salsa de sucar. L'altre plat típic de Síria és el baba ghanoush a base d'albergínies.

En el terreny de les amanides dos dels plats més populars són el tabbouleh i el fattoush.[1] Hi ha plats que inclouen verdures com els cogombres farcits (mahshe), les dolmes, els kebabs, el kibbeh, el kibbeh nayyeh, el mujaddara, el muhammara[5] i els entrepans en forma de shawarma i shanklish.[6][1]

Els sirians ofereixen abans dels plats principals una mena de tapes en el que s'anomenen meze (molt típic de les cuines mediterrànies orientals). Se serveixen habitualment juntament amb pa àrab abans del plat principal de l'àpat sirià, que va seguit de cafè, amb dolços o fruites a voluntat. El manakish, cobert amb za'atar, carn picada i formatge és popular com a hors d'œuvre.[1]

Els sirians són molt coneguts pels seus formatges.[7] Una de les postres més populars són les baklava,[2] que s'elaboren amb massa fil·lo farcida de vegades amb nous picades o festucs tot això amb mel. Una beguda molt popular és l'arak.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Syrian Food». [Consulta: 19 novembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 Warwick Ball. Syria. Scorpion Pub., 1994. ISBN 978-0-905906-96-6. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Teller, Matthew «The foodie road to Damascus» (en anglès). The Observer, 23-08-2008. ISSN: 0029-7712.
  4. ↑ Cobb, Paul M. «La principauté ayyoubide d'Alep (579-1183-658-1260). Anne-Marie Eddé». Journal of Near Eastern Studies, 61, 4, 10-2002, pàg. 298–299. DOI: 10.1086/469059. ISSN: 0022-2968.
  5. ↑ America (CIA), The Culinary Institute of. Garde Manger: The Art and Craft of the Cold Kitchen (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-01-03. ISBN 978-0-470-05590-8. 
  6. ↑ Osborne, Christine. Cooking the Middle Eastern way. Secaucus, New Jersey : Chartwell Books, Inc., 1985. ISBN 978-0-89009-838-7. 
  7. ↑ Mefleh, Marina; Darwish, Amira M. Galal; Mudgil, Priti; Maqsood, Sajid; Boukid, Fatma «Traditional Fermented Dairy Products in Southern Mediterranean Countries: From Tradition to Innovation» (en anglès). Fermentation, 8, 12, 12-2022, pàg. 743. DOI: 10.3390/fermentation8120743. ISSN: 2311-5637.
  8. ↑ «Arak: the Middle Eastern Drink» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Gerbino, Virginia Jerro; Kayal, Philip M. A taste of Syria. New York: Hippocrene Books, 2003. ISBN 978-0-7818-0946-7. 
  • Kadé-Badra, Dalal; Badra, Elie. Flavours of Aleppo: celebrating Syrian cuisine.. Vancouver, Canadà: Whitecap Books, 2013. ISBN 9781770501782.