(1970) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 novembre 1932 Rosario (Argentina) |
Mort | 2 abril 2016 (83 anys) Nova York |
Causa de mort | pneumònia |
Nacionalitat | Argentina |
Activitat | |
Ocupació | saxofonista de jazz, compositor, compositor de bandes sonores |
Activitat | 1961 - |
Gènere | Jazz, jazz llatí, smooth jazz |
Instrument | Veu i saxòfon tenor |
Instrument destacat | Saxòfon |
Segell discogràfic | ESP-Disk Flying Dutchman Records Impulse! Records |
Premis | |
Lloc web | gatobarbierimusic.com |
|
Leandro Gato Barbieri (Rosario, 28 de novembre de 1932 - Nova York, 2 d'abril de 2016) [1]va ser un saxofonista i compositor argentí. Es va fer popular durant el moviment del free-jazz en la dècada de 1960 i conegut pels seus enregistraments de jazz llatí de la decàda de 1970.[2] Va compondre la banda sonora de la pel·lícula L'últim tango a París, per la qual va guanyar el Grammy a la millor composició instrumental el 1973.
Gato Barbieri nascut a la ciutat argentina de Rosario el 1932 va començar tocant el clarinet. Amb divuit anys va anar a viure a Buenos Aires on va canviar d'instrument, tocant el saxòfon en clubs de jazz.[3] El 1953 va entrar a la banda del pianista Lalo Schifrin. Després d'una temporada a Itàlia, es va instal·lar a Nova York on va residir. A finals dels anys seixanta del segle passat, va formar part del quartet liderat pel trompetista Don Cherry.[4] El 1973 Barbieri va guanyar un Grammy a la millor composició instrumental per la seva música al film dirigit per Bernardo Bertolucci L'últim Tango a Paris.
El músic argentí va enregistrar uns 35 àlbums al llarg de la seva carrera entre els anys 1967 i 1982. Posteriorment, amb les seves gires va gravar discos com Qué Pasa (1997), que va aconseguir el número 2 en el Billboard de jazz contemporani.[5] El novembre 2015 Gato Barbieri va rebre el Premi a la trajectòria musical en els Latin Grammys, junt amb altres artistes, en el seu cas com a premi per la seva contribució que abraça una àmplia varietat d'estils del món del jazz.[6]