| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 13 març 1803 Londres | ||
Mort | 23 abril 1879 (76 anys) Londres | ||
Activitat | |||
Lloc de treball | Gran Londres | ||
Ocupació | jugador d'escacs, traductor | ||
Nacionalitat esportiva | Anglaterra | ||
Esport | escacs | ||
Família | |||
Pare | George Walker | ||
George Walker (13 de març de 1803 – 23 d'abril de 1879) fou un jugador d'escacs, escriptor, teòric i promotor d'escacs anglès, autor de nombroses obres escaquístiques de referència al segle xix.[1]
El 1839 va visitar París i el Café de la Régence, on hi va perdre (+1-2) un curt matx contra Boncourt.[2] El 1845, va formar equip amb Henry Thomas Buckle, William Davies Evans, George Perigal, i William Josiah Tuckett a Londres, en dues partides per telègraf (una guanyada i una taules) contra l'equip format per Howard Staunton i Hugh Alexander Kennedy a Portsmouth.[3][4] Va guanyar un matx contra Daniel Harrwitz (7-5) a Londres 1846.[5]
Walker va publicar The Celebrated Analysis of A D Philidor (Londres, 1832), The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess (Londres, 1832), A Selection of Games at Chess played by Philidor (Londres, 1835), Chess Made Easy (Londres, 1836), i Chess Studies (Londres, 1844).[6]
Walker va fundar dos dels primers clubs d'escacs anglesos, el Westminster Chess Club el 1831 i el St.Georges Club el 1834.[1] També va fer servir la seva columna al Bell's Life in London per fer propaganda i organitzar el torneig d'escacs de Londres de 1851, el primer gran torneig d'escacs internacional de la història. El guanyador fou Adolf Anderssen, cosa que va dur a molts a considerar-lo el millor jugador del món.[7]