Geraldine Ferraro

Geraldine Ferraro

Biografia
Naixement	26 agost 1935 Newburgh (Nova York)
Mort	26 març 2011 (75 anys) Boston (Massachusetts)
Causa de mort	mieloma múltiple pneumònia
Ambaixador dels Estats Units al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
1993 – 1996 ← Armando Valladares – Nancy Rubin →
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
3 gener 1983 – 3 gener 1985 Legislatura: 98è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 9 de Nova York pel congrés
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
3 gener 1981 – 3 gener 1983 Legislatura: 97è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 9 de Nova York pel congrés
Democratic Caucus Vice Chairman of the United States House of Representatives ^(en)
3 gener 1981 – 3 gener 1985
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
3 gener 1979 – 3 gener 1981 Legislatura: 96è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 9 de Nova York pel congrés
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Marymount Manhattan College Escola de Dret de la Universitat Fordham Universitat Fordham
Activitat
Lloc de treball	Washington DC
Ocupació	política, escriptora, diplomàtica, advocada, autobiògrafa
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Georgetown
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Família
Cònjuge	John Zaccaro (1960–2011)
Premis
(1994)  Saló de la Fama Nacional de Dones
Signatura

Geraldine Ferraro (Newburgh, 26 d'agost de 1935 - Boston, 26 de març de 2011) va ser una política estatunidenca.^[1]

Membre de la Cambra de Representants, va ser la primera dona en la història dels Estats Units a ser candidata a la vicepresidència del país pel Partit Demòcrata en les eleccions presidencials de 1984.

Biografia

Ferraro va néixer en Newburgh (Nova York). Era filla de Dominick Ferraro, un immigrant italià amo de dos restaurants, i Antonetta L. Corrierie, també italiana. Tenia tres germans que havien nascut abans que ella, però un va morir quan era nen i un altre a l'edat de tres anys. Es va doctorar en Dret a la Universitat de Fordham el 1960.

Carrera política

El 1979 va ser elegida membre de la Cambra de Representants per un districte electoral de Nova York.

El 1984 Ferraro va ser triada pel candidat presidencial Walter Mondale com a candidata per a la vicepresidència.^[2] Mondale havia considerat altres candidats com Gary Hart i Jesse Jackson.^[3] Encara que Ferraro era catòlica, l'Església catòlica la va criticar per estar a favor de l'avortament.^[4]

De 1993 a 1996 va servir com a ambaixadora dels Estats Units en la Comissió de Drets Humans de l'ONU, durant l'administració de Bill Clinton.

El 1998, se li va diagnosticar un mieloma múltiple, encara que no ho va fer públic fins a 2001, data en la qual va començar a donar xerrades sobre la seva malaltia.

El 2008, Ferraro va expressar el seu suport per a la candidatura presidencial de Hillary Clinton.^[5]

El 26 de març de 2011, va morir a conseqüència del càncer que l'havia afectat durant gairebé 13 anys.

Referències

 

1. Martin, Douglas «She Ended the Men’s Club of National Politics (Published 2011)» (en anglès). The New York Times, 26-03-2011. ISSN: 0362-4331.
2. «JACKSON APPLAUDS MONDALE ON 'CLOSING OF GENDER GAP'.» The New York Times, 13 de julio de 1984 (en inglés).
3. «Trying to Win the Peace.» Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. Time, 12 de julio de 1984 (en inglés).
4. «Pressing the Abortion Issue.» Arxivat 2013-08-22 a Wayback Machine. Time, 24 de septiembre de 1984 (en inglés)
5. «What we Learned the Hard Way.» Arxivat 2018-01-31 a Wayback Machine. Newsweek, 25 de diciembre de 2006 (en inglés).