Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacques Peyroles ![]() 9 març 1931 ![]() 13è districte de París (França) ![]() |
Mort | 3 agost 2023 ![]() Sainte-Marie-du-Mont (França) ![]() |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria ![]() |
Sepultura | cimetière de Sainte-Marie-du-Mont (fr) ![]() ![]() |
Residència | Sainte-Marie-du-Mont ![]() |
Formació | Collège Stanislas Institut d'Estudis Polítics de París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | advocat (1954–1961), periodista, escriptor, guionista, novel·lista ![]() |
Gènere | Novel·la policíaca, novel·la d'aventures, novel·la d'espies i guió cinematogràfic ![]() |
Nom de ploma | Sidney Vania Gil Perrault Gilles Perrault ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra d'Algèria ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Mare | Germaine Peyroles ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Gilles Perrault (en realitat Jacques Peyroles; París, 9 de març de 1931 - Sainte-Marie-du-Mont, 3 d'agost de 2023) fou un autor i periodista francès.
Va estudiar a l'Institut d'Etudes politiques a París i va treballar com a advocat durant cinc anys. Després de l'èxit que té el seu assaig Les Parachutistes, inspirat pel seu servei militar a Algèria, es fa periodista amb reportatges sobre l'Índia de Nehru, els Jocs Olímpics de Tòquio de 1964 i els problemes dels afroamericans en els Estats Units. Després va realitzar recerques sobre aspectes poc coneguts de la Segona Guerra Mundial.
Amb Le Secret du Jour J (1964) guanya un premi del Comitè d'action de la Résistance i es ven bé internacionalment. L'Orchestre Rouge (1967) té encara més èxit.[1] El 1969 Perrault publica una novel·la, Le Dossier 51. El 1978 publica Le Pull-over rouge, una enquesta sobre l'afer Christian Ranucci sobre la culpabilitat del qual n'expressa dubtes. El 1990 va ser condemnat, després d'una denúncia per difamació presentada pels agents de policia que van realitzar la investigació, a pagar 40.000 francs en concepte de danys a cada reclamant, sentència confirmada per la Cort de Cassació i augmentada fins 70.000 francs per policia difamat.[2] En 2008 torna a ser condemnat per difamar la policia en els seus escrits sobre el cas Ranucci (incloses en el seu tercer llibre sobre el cas, L'Ombre de Christian Ranucci, publicat en 2006) a pagar 5.000 euros a cadascun dels quatre policies difamats.,[3] sentència confirmada en apel·lació en 2009 i augmentada fins a 10.000 euros per cada reclamant.[4]
El 1980 va crear la sèrie de TV Julien Fontanes, magistrat amb Jean Cosmos. El 1991 va publicar El nostre amic el rei, en el qual descriu el règim de terror, les tortures i les desaparicions al Marroc de Hassan II. El llibre va ser objecte d'una gran polèmica atès que fins llavors a França se solia transmetre una imatge positiva del rei del Marroc, principal aliat en el món àrab (d'aquí el títol del llibre). El Marroc va emprendre infructuoses accions judicials per impedir la publicació i la difusió de l'obra, que òbviament va ser objecte d'una fulminant censura al Marroc, on malgrat tot va circular. A la revolada generada per aquesta obra, que desvetllava davant el gran públic l'existència de presons secretes, centres de tortures i centenars de detinguts desapareguts, es va afegir aquest mateix any un informe d'Amnistia Internacional sobre desaparicions. La pressió que tots dos documents van exercir sobre la classe política francesa, nord-americana i d'altres països aliats del règim de Hassan II es va traduir en l'alliberament de centenars de detinguts desapareguts supervivents i el tancament de les presons secretes, donant fi així a l'època de la història marroquina coneguda com a anys de plom.[5][6] El 1992 va participar com a testimoni de la defensa en el judici a França del militant d'ETA José Javier Zabaleta Elósegui, Baldo.[7][8]
El seu llibre Le Garçon aux yeux gris va ser adaptat per André Téchiné per a la pel·lícula Les Égarés.