Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 juliol 1925 Scandiano (Itàlia) |
Mort | 29 gener 2010 (84 anys) Pisa (Itàlia) |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
Sepultura | Cementiri suburbà de Pisa 43° 44′ 02″ N, 10° 23′ 08″ E / 43.733764°N,10.38569°E |
Formació | Universitat de Parma (1945–1948) Liceo Ariosto-Spallanzani (–1943) |
Director de tesi | Giovanni Ricci |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica, educació i didàctica de la matemàtica |
Lloc de treball | Pisa |
Ocupació | matemàtic, acadèmic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Pisa (1963–1995) Universitat de Trieste (1956–1963) Universitat de Milà (1948–1956) Exèrcit Republicà Nacional (1943–1944) |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Estudiant doctoral | Antonio Marino, Paolo Acquistapace, Luciano De Simon, Alberto Valli i Antonio Ambrosetti |
Família | |
Cònjuge | Silvia Dentella |
Pares | Mario Prodi i Enrica Franzoni |
Germans | Romano Prodi Giorgio Prodi Paolo Prodi Vittorio Prodi Franco Prodi Maria Pia Prodi Quintilio Prodi Fosca Prodi |
Premis | |
Giovanni Prodi (Scandiano, 28 de juliol de 1925 - Pisa, 29 de gener de 2010) va ser un matemàtic italià.
Prodi va néixer a Scandiano, fill d'un enginyer i una professora. La família estava molt interessada per la cultura: entre els seus vuit germans, dels quals ell era el primogènit, es compten economistes, polítics, físics, historiadors i escriptors amb cert renom.[1] Va fer els estudis secundaris a un institut de Reggio de l'Emília,[2] en el qual es va graduar el 1943, abans de ser mobilitzat per a l'exèrcit de la República Social Italiana que va abandonar al cap de poc temps, però que va fer que fos detingut durant uns mesos pels aliats.[3] Acabada la guerra, va fer estudis de matemàtiques a la universitat de Parma, que va finalitzar el 1948 amb una tesi sobre equacions diferencials dirigida per Giovanni Ricci.[4]
Va ser docent a les universitats de Milà i de Trieste, abans d'incorporar-se el 1963 a la universitat de Pisa, en la qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica.[5]
Son destacables els seus treballs de recerca sobre les equacions de Navier-Stokes i sobre la inversió de funcions diferenciables en espais de Banach.[6] Però els seus treballs més importants van ser en el camp de la didàctica de les matemàtiques, innovant els currículums,[7] engegant el projecte La matemàtica com a descoberta,[8] col·laborant intensament i presidint la Comissione Italiana per l'insegnamento de la Matematica[9] i publicant una vintena d'obres sobre el tema.[10]