Giselle
 Escena de la festa de la verema a Giselle | |
| Forma musical | Ballet |
|---|---|
| Compositor | Adolphe Adam |
| Llibretista | Théophile Gautier i Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges |
| Llengua original | francès  |
| Basat en | De l’Allemagne (fr)  i Fantômes (fr) (Heinrich Heine ) |
| Creació | 1841 |
| Gènere | ballet |
| Moviment | Romanticisme |
| Parts | 2 |
| Durada | 105 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 28 de juny de 1841 |
| Escenari | París, Théâtre de l'Académie Royale de Musique[1], |
| Intèrpret | Carlotta Grisi, Lucien Petipa, Jean Coralli Peracini i Adèle Dumilâtre |
   
| |
Giselle és un ballet en dos actes estrenat a París en 1841, coreografiat per Jules Perrot i Jean Coralli, amb música d'Adolphe Adam i llibret de Théophile Gautier i Jules-Henri Vernoy. D'estil romàntic, està ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l'època medieval. La història que narra està inspirada en l'obra De l'Allemagne que Heinrich Heine havia escrit en 1835. Giselle és un ballet emblemàtic i el paper de la seva protagonista femenina ha esdevingut mític al repertori clàssic.
A la música original d'Adam, hom va afegir una variació al primer acte amb posterioritat: no se'n coneix l'autor però es creu que va Leon Minkus. Els moments que expressen bogeria exigeixen una enorme capacitat tècnica tant per part dels cantants, especialment al primer acte, com per la dels ballarins.
Argument
[modifica]En una vil·la camperola propera al riu Rin viu la dolça i bella Giselle, que viu amb tristesa el fet de no trobar l'home de la seva vida. Un dia, però, quan està lamentant-se que ningú no l'estima i que potser no trobarà mai ningú, es creua amb un pobre paisà desconegut, en Loys, que la festeja i li promet el seu amor. Més tard, el caçador Hilarion també li proposa el seu amor, però Giselle el rebutja, ja que s'havia compromès prèviament amb Loys. Hilarion, furiós, decideix venjar-se de Loys, però ni ell ni la Giselle saben que en Loys en realitat és el duc Albrecht.
La història prossegueix a les festes que es fan a la vil·la amb motiu de la verema. Els camperols canten, ballen i expliquen rondalles i llegendes. Entre elles, la mare de la Giselle, perquè ella es porti bé, li explica que hi ha joves delicades que han mort en aquestes festes a causa dels excessos, i que la prova és que les pot veure en forma d'esperits blancs entre els arbres del bosc, les nits de lluna plena. La festa atrau el príncep de Curlandia i la seva filla Bathilde, que tornaven d'una cacera amb tot el seu seguici -format per caçadors i nobles, i entre els quals es troba el duc Albrecht- i s'uneixen a la festa, a la qual són molt ben rebuts. Hilarion troba el duc Albrecht, el desemmascara i el repta a un duel per l'amor de Giselle, però el duc li respon que no cal, que només l'havia festejada per a distreure's i que l'Hilarion ja se la pot quedar si vol, que ell estima i està promès amb Bathilde. La Giselle, enamorada i rebutjada, rep un cop psíquic tan fort que comença a delirar i actuar presa de bogeria, sense que ningú sàpiga consolar-la. El primer acte acaba amb el despit de Giselle, travessant-se amb l'espasa del duc Albrecht, que es queda sorprès i impressionat.
El segon acte ocorre al bosc a la nit, prop de la tomba de Giselle. Hi ha lluna plena i Myrtha, reina dels esperits de les noies mortes a les festes de la verema, acull la Giselle i li presenta a les seves noves companyes i amigues. Juntes ballen fins que uns passos les espanten, és el duc Albrecht que s'ha acostat a posar flors a la tomba de la Giselle, ara que finalment, massa tard, s'adona que sí que l'estimava. L'esperit de la Giselle el reconeix i se li acosta una mica, sense saber ben bé com ha d'actuar, al duc li sembla veure un raig de llum blanca, i potser reconèixer la imatge de la Giselle, però no pot ser. Se li acosta una mica i ella fuig, però no gaire lluny. Ell torna a acostar-se, però mai no aconsegueix fer-ho prou com per a poder-la tocar o parlar-li, i així s'allunyen.
Els altres esperits descobreixen Hilarion, que havia estat present, però amagat, des del començament, i, un cop perduda la por inicial, considerant-lo culpable de la mort de Giselle, el rodegen i ataquen fins que ell mor de bogeria en un ball del qual no es pot aturar. Després es dirigeixen al duc, que segons elles mereix la mateixa sort, però la Giselle també ha tornat i a ella li fa pena que ell mori. Demana a Myrtha que el perdoni, però la reina no està d'acord. La Giselle sosté el duc per a intentar que no mori d'esgotament sense poder parar de ballar, i amb gran esforç, aconsegueix que resti viu fins a l'alba, moment en què els esperits han de marxar. I ella també.
Referències
[modifica]