Glam-punk

Infotaula de gènere musicalGlam-punk
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Creació1975 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica punk i glam rock Modifica el valor a Wikidata

El glam-punk[1] o glam punk,[2] de vegades anomenat mock rock,[3] és un terme utilitzat retrospectivament per descriure una tendència de curta durada que es va donar a principis i mitjans de la dècada de 1970 als Estats Units i al Regne Unit,[1] per part de bandes que tocaven una forma de punk rock incorporant elements de glam rock. Com a grups representants d'aquest gènere musical es troben els New York Dolls i els Harlots of 42nd Street.[4]

Història i influències

[modifica]
New York Dolls, el 1973

El glam-punk ha estat vist com una reacció a la sensibilitat de la música popular hippie dels anys 1960.[5] L'autora i periodista musical Lucy O'Brien ha definit l'estil dels New York Dolls com la combinació de «la trepidant energia dels Rolling Stones amb una forta influencia de l'era del girl group [n. 1]».[6] El grup va ser molt influent en els escenaris dels clubs de la ciutat de Nova York a principis de la dècada de 1970, així com en generacions posteriors de músics,[3] i el seu estil va ser adoptat per diverses bandes novaiorqueses, entre elles els Harlots of 42nd Street.[7] Els New York Dolls es van separar el 1976, quan la tendència ja s'havia metamorfosat dins el punk i començat a moure cap a la New Wave.[8]

Els New York Dolls van contribuir en els inicis del punk rock amb Malcolm McLaren com a manager informal el 1975 abans de tornar a Anglaterra,[9] on amb Vivienne Westwood van utilitzar als New York Dolls, així com altres bandes que havien vist a Nova York, com a inspiració per a la moda punk i la creació dels Sex Pistols.[10] També van influir en el glam metal que va sorgir als anys vuitanta, en ser adoptada l'estètica del glam per part de grups com Hanoi Rocks,[11] Mötley Crüe[12] i Guns N' Roses.[13]

El terme ha estat utilitzat per descriure bandes posteriors que combinaven l'estètica del glam amb música punk, com The DTEASE i Manic Street Preachers en els seus inicis.[14] El glam-punk tanmateix va exercir gran influència en grups del renaixement post-punk novaiorquès com D Generation, Toilet Böys i The Strokes.[15]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Literalment «grup de noies».
  1. ↑ 1,0 1,1 «Glam-punk». TERMCAT. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 juny 2018].
  2. ↑ AVL, 2018, p. 76.
  3. ↑ 3,0 3,1 Givens, 2007, p. 281.
  4. ↑ Stevie Chick. «The New York Dolls play 'mock rock' on British TV». The Guardian, 13-06-2011.
  5. ↑ Havranek, 2008, p. 164.
  6. ↑ O'Brien, 2003, p. 258.
  7. ↑ Ditmore, 2006, p. 408.
  8. ↑ McNair, 2002, p. 136.
  9. ↑ Gross, Jason. «David Johansen». Perfect Sound Forever. Perfect Sound Forever. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2010. [Consulta: 25 juny 2018].
  10. ↑ Moore, 2010, p. 47.
  11. ↑ Bukszpan, 2003, p. 85.
  12. ↑ N. Strauss, The Dirt: Confessions of the World's Most Notorious Rock Band
  13. ↑ Davis, 2008, p. 30.
  14. ↑ R. Jovanovic, A Version of Reason: The Search for Richey Edwards (Londres: Hachette UK, 2010), ISBN 1-4091-1129-6.
  15. ↑ Harrington, 2002, p. 538.

Bibliografia

[modifica]
  • AVL. Vocabulari de la música. València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. ISBN 978-84-482-6221-1.  Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine.
  • Bukszpan, Daniel. The encyclopedia of heavy metal. Nova York: Barnes & Noble Books, 2003. ISBN 0-7607-4218-9. 
  • Davis, Stephen. Watch you bleed : the saga of Guns n' Roses. Nova York: Penguin Group, 2008. ISBN 978-1-59240-377-6. 
  • Ditmore, edited by Melissa Hope. O - Z.. 1. publ.. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2006. ISBN 0-313-32970-2. 
  • Givens, Terryl C. People of paradox : a history of Mormon culture. Nova York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0-19-516711-2. 
  • Harrington, Joe. Sonic cool : the life & death of rock 'n' roll. 1 ed.. Milwaukee, WI: Hal Leonard Corp., 2002. ISBN 0-634-02861-8. 
  • Havranek, Carrie. Women icons of popular music : the rebels, rockers, and renegades. 1. publ.. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2008. ISBN 0-313-34084-6. 
  • McNair, Brian. Striptease culture : sex, media and the democratization of desire. 1 ed.. London ; New York, N.Y.: Routledge, 2002. ISBN 0-415-23734-3. 
  • Moore, Ryan. Sells like teen spirit : music, youth culture, and social crisis. Nova York: New York University Press, 2010. ISBN 0-8147-5747-2. 
  • O'Brien, Lucy. She bop II : the definitive history of women in rock, pop and soul. 2 ed.. Nova York: Continuum, 2003. ISBN 0-8264-7208-7.