Gloria Gaynor
.jpg) (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gloria Fowles 7 setembre 1943 (81 anys)Newark (Estats Units d'Amèrica) |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Religió | Evangelicalisme |
| Formació | Malcolm X Shabazz High School (en)  |
| Color dels ulls | Marró |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, escriptora de cançons, actriu |
| Activitat | 1965 - present |
| Gènere | dance-pop, disco, hi-NRG, house, urban, R&B, jazz |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Vocals |
| Segell discogràfic | MGM (1965–76), Polydor Records (1976–83), Chrysalis (1984–85), Stylus (1986–88), Hot Productions (1996–97), Logic Records (2000–04), Radikal Records (2005—) |
| Company professional | Soul Satisfiers |
| Lloc web | gloriagaynor.com |
                   
 | |
Gloria Gaynor, nascuda com a Gloria Fowles (Newark, Nova Jersey, 7 de setembre de 1943),[1][2] és una cantant estatunidenca de soul i disco, més coneguda per alguns dels seus èxits com I Will Survive (Número 1 a la llista Hot 100 l'any 1979), Never Can Say Goodbye (Número 8 a la llista Hot 100 l'any 1974), i I Am What I Am (Número 82 a la llista Hot 100 l'any 1983).[3]
Considerada una de les dives de la música disco dels 70 i 80, comença la seva carrera amb la banda Soul Satisfiers durant els 60. El seu primer single s'edita el 1965 sota el títol She'll be sorry/Let me go baby.
Per primera vegada la lletra d'una cançó (I will survive) s'escriu des del punt de vista d'una dona, fent-li veure al seu ex-amant que ja és lliure i pot continuar endavant sense ell. La cançó es va convertir en un himne de l'alliberació femenina i avui dia encara continua sentint-se a les discoteques.[4][5]
Gloria Gaynor va encapçalar èxit darrere èxit i es va convertir en la reina de les pistes de ball durant 20 anys. La seva música ha anat més enllà dels Estats Units i s'ha fet sentir arreu del món, especialment ha tingut èxit a Europa.
Avui dia la popularitat de Gaynor sembla haver disminuït, tot i que les seves cançons continuen tenint ressò en el dia d'avui. Moltes de les seves cançons formen part de les 100 cançons imprescindibles segons la popular revista Rolling Stone.
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]- Never Can Say Goodbye (1975)
- Experience Gloria Gaynor (1975)
- I've Got You (1976)
- Glorious (1977)
- Park Avenue Sound (1978)
- Love Tracks (1978)
- I Have A Right (1979)
- Stories (1980)
- I Kinda Like Me (1981)
- Gloria Gaynor (1983)
- I Am Gloria Gaynor (1984)
- The Power of Gloria Gaynor (1986)
- I Wish You Love (2002)
- The Answer (2006)
Recopilacions
[modifica]- The Best of Gloria Gaynor (1977)
- Greatest Hits (1982)
- I'll Be There (1995)
- I Will Survive: The Anthology (1998)
- 20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Gloria Gaynor (2000)
- The Gloria Gaynor Album (2001)
- Ten Best: The Millennium Versions (2001)
- All The Hits Remixed (2007)
Referències
[modifica]- ↑ Rosenfeld, Stacy (2012)Gaynor recalls how she ‘survived' her lifestyle NorthJersey.com
- ↑ «Si has nacido el 7 de septiembre, Gloria Gaynor te invita a su concierto en Riojaforum» (en castellà). Rioja 2, 02-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Blanz, Sharla. «"I Will Survive" singer Gloria Gaynor graduated from Southside High School in Newark». Njmonthly.com, 19-12-2007. [Consulta: 27 desembre 2012].
- ↑ Daneff, Tiffany «The Arts: The new gospel according to Gloria She survives, and prospers, but the queen of the disco has done with clubbing, writes Tiffany Daneff». The Daily Telegraph, 17-07-1993.
- ↑ Quigley, Elizabeth «Disco's born survivor». The Scotsman, 09-04-1996.
Enllaços externs
[modifica]