Es coneix com a Grans Voltes les proves ciclistes per etapes de tres setmanes de durada, que les diferencia de les Voltes menors d'una setmana. Existeixen tres Grans Voltes: el Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Volta a Espanya. Totes inclouen en el seu traçat etapes planes, de muntanya i contrarellotges individuals (en nombre variable). Sovint aquestes curses comencen amb un pròleg, que és una prova de contrarellotge individual de pocs quilòmetres (menys de 15). Una altra prova freqüent és la contrarellotge per equips.
A més de la classificació general, a les Grans Voltes hi ha una sèrie de classificacions secundàries. Les més habituals són la classificació per punts, la classificació de la muntanya i la classificació per equips. Durant els anys 90 s'ha popularitzat la classificació dels joves, que té en compte el temps de la classificació general, però només per a corredors menors de 25 anys. Altres classificacions, caigudes en desús a finals dels 90, són les metes volants, la combativitat o la combinada. Al Giro d'Itàlia encara és vigent la classificació de l'intergiro, que respon a la mateixa filosofia de la classificació general, però amb els temps presos a mitjan etapa.
Només hi ha tres ciclistes que hagin guanyat el mateix any la classificació general, per punts i de la muntanya d'una mateixa Gran Volta:
Cap ciclista ha aconseguit vèncer en les tres curses el mateix any, i tot just set han realitzat la gesta de guanyar la classificació general a les tres Grans Voltes:
Gimondi, Merckx i Hinault, a més, van aconseguir també guanyar el Campionat del Món de ciclisme.
Tres ciclistes van guanyar etapes en les tres Grans Voltes el mateix any: