Per a altres significats, vegeu «Great Expectations». |
Great Expectations | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | David Lean |
Protagonistes | |
Director artístic | John Bryan i Wilfred Shingleton |
Producció | Ronald Neame i Anthony Havelock-Allan |
Dissenyador de producció | John Bryan |
Guió | Anthony Havelock-Allan David Lean Cecil McGivern Ronald Neame Kay Walsh a partir de Charles Dickens |
Música | Walter Goehr |
Fotografia | Guy Green |
Muntatge | Jack Harris |
Productora | Cineguild |
Distribuïdor | Rank Organisation i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1946 |
Durada | 118 minuts |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Grans Esperances |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Londres |
Època d'ambientació | època victoriana |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Grans esperances (títol original en anglès: Great Expectations) és una pel·lícula britànica dirigida per David Lean, estrenada el 1946 i doblada al català.[1] Està basada en la novel·la, amb el mateix títol, de Charles Dickens. És protagonitzada per John Mills, Bernard Miles, Finlay Currie, Jean Simmons, Martita Hunt, Alec Guinness i Valerie Hobson. Va guanyar dos premis Oscar (el de la millor direcció i el de la millor pel·lícula) i va ser nominada per a tres altres (millor fotografia, millor director i millor guió). La pel·lícula va ser produïda per Ronald Neame i fotografiada per Guy Green.[2]
El guió és una versió reduïda de la novel·la de Dickens, i David Lean es va inspirar després de presenciar una breu versió escènica de 1939 de la novel·la.[3] La pel·lícula es considera actualment com una de les millors de Lean. El 1999, a la llista de 100 pel·lícules britàniques de l'Institut de Cinema Britànic, Great Expectations va ser nomenada la cinquena millor pel·lícula britànica de tots els temps.[4]
Adaptació de la novel·la homònima de Charles Dickens. Tracta del fill d'un humil ferrer que és enviat a educar-se a Londres gràcies a els diners d'un benefactor, del qual la identitat desconeix.
Va ser també la tercera pel·lícula més popular a la taquilla britànica el 1947,[5] i la pel·lícula més popular a la taquilla canadenca el 1948.[6][7]
Una revisió del 1999 realitzada als Estats Units per Roger Ebert va destacar que la pel·lícula era "la més gran de totes les pel·lícules sobre Dickens".[8]