Granville Bantock

Plantilla:Infotaula personaGranville Bantock
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1868 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Birmingham
Royal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, coreògraf, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDorothy Howell Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spotify: 7LWakXb7xtbVwvHzeBotU1 Musicbrainz: c4a3009d-1c83-4192-84e3-ef224b1dd5dd Lieder.net: 3297 Discogs: 1044506 IMSLP: Category:Bantock,_Granville Allmusic: mn0001189695 Find a Grave: 6826699 Modifica el valor a Wikidata

Granville Bantock (Londres, 7 d'agost de 1868 – 16 d'octubre de 1946) fou un compositor i director d’orquestra anglès.

Després d'un període al Trinity College of Music, el 1889 va entrar a la Royal Academy on va estudiar amb Frederick Corder, exalumne de Ferdinand Hiller a Colònia,[1] i ja en el primer any aconseguí el premi Mcfarren. Sent encara alumne de l'Acadèmia edità la seva famosa obertura The fireworshippers (1892); la sèrie de ballables egipcis del drama en cinc actes Ramsés II; la cantata Wülstan (1892) i l'òpera en un acte Caedmar (1892).

De 1893 a 1896, va dirigir la revista musical The New Quarterly Musical Review i ensems desenvolupà el càrrec de director d'orquestra en el teatre Provincial. El 1897, director de la banda municipal a New Brighton. De 1908 a 1933 va ser professor de música a la Universitat de Birmingham, on tingué alumnes com Eric Fogg.[2] Bantock fou una de les més eminents personalitats del món musical.

Va compondre una gran quantitat d'obres: òperes, simfonies, oratoris (Omar Kháyyám, la seva obra més coneguda), poemes simfònics, ballets, música de cambra, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc.

Entre les seves composicions, destaquen:

  • Thalaba the destroyer (1900);
  • Dante (1902);
  • Fifine at the fair (1902);
  • The witch of Atlas (1902);
  • Lalla Rock (1903);
  • Saul i Elena, obertures simfòniques (1906);
  • dues Suites per a orquestra;
  • Die Perle von Iran, òpera en un acte (1896).
  • Christus in der Wüste, oratori (Gloucester, 1907);
  • The Pierrot of the Minute (1908);
  • Obertura per a una tragèdia grega;
  • Simfonia hebrea (1916);
  • Pan in Arcady (1919);
  • Atlanta in Calydon i The Song of >Songs (1927);
  • The Burden of Babylon (1928).

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granville Bantock

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El músico de la semana: Granville Bantock». HJCK. [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 232 (ISBN 84-239-4524-3)