Gregg Leonard Semenza (Nova York, 1956) és un premi Nobel americà professor de pediatria, radioteràpia, bioquímica, medicina i oncologia a l'escola de medicina de la Universitat Johns Hopkins. És director del programa vascular a l'Institut d'Enginyeria Cel·lular.[1] Va rebre el premi Lasker a la recerca mèdica bàsica el 2016.[2] És conegut pel seu descobriment de HIF-1, que permet que les cèl·lules canceroses s'adaptin als ambients pobres d'oxigen. Va compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2019 per "descobriments de com les cèl·lules senten i s'adapten a la disponibilitat d'oxigen" amb William Kaelin Jr. i Peter J. Ratcliffe.[3][4]
Semenza es va graduar a l'escola Sleepy Hollow el 1974.[5] Com a estudiant a la Universitat Harvard, va estudiar genètica mèdica i va associar gens al cromosoma 21. Per al seu doctorat a la Universitat de Pennsilvània, va seqüenciar gens relacionats amb el trastorn genètic recessiu, beta-talassèmia.[6] Va completar posteriorment la seva residència de pediatria a l' Hospital Universitari Duke[7] abans de fer una beca postdoctoral a la Universitat Johns Hopkins. Esdevingué director fundador del Programa Vascular del Johns Hopkins Institute for Cell Engineering després del seu post doctorat.
Com a investigador postdoctoral a la John Hopkins, Semenza va avaluar l'expressió gènica en animals transgènics per determinar com aquesta afectava la producció d'eritropoietina (EPO), coneguda per formar part dels mitjans per reaccionar a l'hipòxia o amb nivells baixos d'oxigen a la sang.[8] Va identificar les seqüències gèniques que van expressar factors inductibles de la hipòxia (HIF). El seu treball va demostrar que les proteïnes HIF constaven de dues parts; HIF-1β, una base estable en la majoria de condicions, i HIF-1α que es deterioraven quan hi havia nivells nominals d'oxigen.Va trobar que HIF-1α és essencial per al procés de producció de l'EPO, ja que els subjectes modificats per tenir deficiència de HIF-1α tenien vasos sanguinis malformats i disminuïen els nivells d'OEP. Aquestes proteïnes HIF es van trobar a diversos animals de prova. Va comprovar que la sobreproducció de HIF-1α podria portar el càncer en altres subjectes.
La investigació de Semenza es va sobreposar a la de William Kaelin i Peter J. Ratcliffe per determinar el mecanisme de detecció d'oxigen a les cèl·lules i com la producció d'EPO està regulada per HIF i altres factors. Això ha provocat el desenvolupament de fàrmacs per ajudar a regular aquests processos per a pacients amb anèmia i insuficiència renal.[9]
Semenza va néixer el 1956 [10] a Flushing, Nova York. Amb els seus quatre germans va créixer al comtat de Westchester, Nova York.[5]
Semenza està casat amb Laura Kasch-Semenza, a qui havia conegut mentre estava a Johns Hopkins, i que treballa en una de les instal·lacions de genotipat de la universitat.[5]
2019: Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (amb William Kaelin i Peter J. Ratcliffe), atorgat pel comitè del Premi Nobel "pels seus descobriments de com les cèl·lules senten i s'adapten a la disponibilitat d'oxigen".[4][22][23]
↑ 8,08,1Hurst, Jillian H. The Journal of Clinical Investigation, 126, 10, 13-09-2016, pàg. 3628–3638. DOI: 10.1172/JCI90055. ISSN: 0021-9738. PMC: 5096796. PMID: 27620538. «Further support for an oxygen-sensing mechanism was provided by the discovery of erythropoietin (EPO), a glycoprotein hormone that stimulates erythrocyte production [...] During the same time period in which Semenza was developing EPO-transgenic mice, Peter Ratcliffe, a physician and kidney specialist, was establishing a laboratory in Oxford University’s Nuffield Department of Medicine to study the regulation of EPO»