Groove Armada

Infotaula d'organitzacióGroove Armada
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1996, Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
GènereBig beat i electrònica Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webgroovearmada.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Groovearmada X: GrooveArmada Instagram: groovearmadapics Youtube: UCNu_Tr7t0qHqXnC6n6ch2cg Bandcamp: groovearmada Soundcloud: groove-armada-1 Spotify: 67tgMwUfnmqzYsNAtnP6YJ Apple Music: 1727137 Last fm: Groove+Armada Musicbrainz: 35723b60-732e-4bd8-957f-320b416e7b7f Songkick: 71147 Discogs: 3385 Allmusic: mn0000942335 Deezer: 2048 Modifica el valor a Wikidata

Groove Armada és un duet anglès de música electrònica format per Andy Cato i Tom Findlay[1] que va aconseguir una repercussió notable a les llistes d'èxits amb els senzills «At the River» (1997), «I See You Baby» (1999) i «Superstylin'» (2001). El grup ha publicat nou àlbums d'estudi, quatre dels quals s'han situat al top 50 de la UK Albums Chart.[2]

Història

[modifica]

Groove Armada es va formar després que Cato i Findlay fossin presentats per un amic en comú.[3] El seu primer àlbum, Northern Star, va ser publicat el 1998 amb Tummy Touch Records, i va ser seguit per un segon, Vertigo, el 1999, que tenia un so més convencional i «polit». També incloïa «At the River», que va ser reeditada com a senzill. L'any 2000 es va publicar un àlbum de temes remesclats de Vertigo titulat The Remixes, juntament amb la seva contribució a la sèrie Back to Mine.

El següent àlbum d'estudi Goodbye Country (Hello Nightclub) va ser publicat el 2001 i va marcar una transició de les seves arrels trip-hop cap a una música més optimista, com ho demostra al senzill «Superstylin'», nominat als premis Grammy. Va seguir un altre àlbum de mescles, aquesta vegada per a la sèrie Another Late Night, i el 2002, menys d'un any després de Goodbye Country (Hello Nightclub), Groove Armada va produir Lovebox, que incloïa una varietat de gèneres com el rock, el house i el trip-hop. La cançó titulada «Hands of Time» es va utilitzar posteriorment a la pel·lícula Collateral

L'àlbum de grans èxits The Best of Groove Armada, publicat el 2004, va ser l'últim dels seus llançaments amb Pepper Records abans de l'àlbum estudi Soundboy Rock de 2007.[4][5]

L'octubre de 2010, Groove Armada va publicar un àlbum de remescles, White Light, que contenia recents re-enregistraments d'estudi[6] de versions alternatives en directe de moltes cançons de Black Light així com altres cançons clàssiques de Groove Armada.[7]

El febrer de 2014 es va publicar l'EP Pork Soda amb tres temes nous, «Pork Soda», «Hyde & Freak» i «Jack in Black».[8] El 2015, Groove Armada va publicar el seu vuitè àlbum d'estudi, Little Black Book,[9] i el seu novè àlbum d'estudi, Edge of the Horizon, el 2020 amb les col·laboracions vocals de Nick Littlemore, James Alexander Bright, Todd Edwards, She Keeps Bees, Roseau i Paris Brightledge.[10]

Projectes paral·lels

[modifica]

De 1995 a 2000, Andy Cato va formar part dels projectes de música house progressiu Mother's Pride i Qattara, i va produir treballs en solitari sota els àlies Caia i Journeyman DJ. El 2002 Cato va col·laborar amb Rachel Foster, produint l'àlbum Pursuit of Happiness sota el nom de Weekend Players. També va coescriure amb Sophie Ellis-Bextor el seu àlbum Shoot from the Hip, i va publicar el seu primer senzill en solitari amb el seu propi nom, «La Luna». Cato també ha treballat amb Róisín Murphy al seu àlbum Overpowered, produint els senzills «Let Me Know» i «You Know Me Better. El 2011, Cato es va convertir en el primer músic a compondre un to de trucada per a una organització benèfica, WaveLength Charity.

Tom Findlay és la meitat de Sugardaddy amb Tim Hutton i ha col·laborat amb Keeling Lee. El 2005, va fundar Tunetribe, una botiga de descàrrega digital de música. El 2007, va publicar Watch the Ride, un àlbum de mescla contínua que conté temes de diversos artistes, inclòs del seu propi projecte, Sugardaddy.

Discografia

[modifica]
Àlbums d'estudi
  • Northern Star (1998)
  • Vertigo (1999)
  • Goodbye Country (Hello Nightclub) (2001)
  • Lovebox (2002)
  • Soundboy Rock (2007)
  • Black Light (2010)
  • White Light (2010)
  • Little Black Book (2015)
  • Edge of the Horizon (2020)[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Groove Armada Bio, Music, News & Shows». DJZ.com. Arxivat de l'original el 29 March 2013. [Consulta: 7 març 2013].
  2. ↑ Leal, Nadia. «Groove Armada, el mítico dúo de electrónica de UK, vuelve a la carga» (en castellà), 09-01-2021. [Consulta: 15 juliol 2024].
  3. ↑ Simpson, Dave. «Groove Armada: how we made at the River». theguardian.com, 20-11-2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
  4. ↑ Buck Johnson. «Groove Armada». Music Feeds, 26-06-2009. [Consulta: 27 setembre 2011].
  5. ↑ «I Won't Kneel by Groove Armada». Songfacts. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. ↑ «Groove Armada Announce Release of New Album "White Light"». Queeried.co.uk. Arxivat de l'original el 30 March 2012. [Consulta: 15 agost 2011].
  7. ↑ Hann, Michael. «Groove Armada on dance music's new live age». The Guardian, 04-03-2010. [Consulta: 14 abril 2014].
  8. ↑ «Music Mondays: Groove Armada Release Pork Soda EP». RoboticPeacock, 24-02-2014. [Consulta: 17 agost 2014].
  9. ↑ «Groove Armada next up on Little Black Book series». Resident Advisor. [Consulta: 30 març 2018].
  10. ↑ «Edge of the Horizon via the Official Groove Armada website». [Consulta: 5 octubre 2020].
  11. ↑ «Groove Armada anuncian su primer disco en 10 años» (en castellà), 13-05-2020. [Consulta: 15 juliol 2024].