Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 gener 1803 Florència (Itàlia) |
Mort | 28 setembre 1869 (66 anys) Fiesole (Itàlia) |
Sepultura | Cimitero delle Porte Sante (Florència) 43° 45′ 32.23″ N, 11° 15′ 50.71″ E / 43.7589528°N,11.2640861°E |
Residència | Pisa, París, Londres |
Formació | Universitat de Pisa |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i Bibliologia |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Pisa Collège de France Universitat de París |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Mélanie Double Collins Helen de la Motte |
Pares | Giorgio Libri Carucci (comte de Bagnano) i Rosa del Rosso |
Guglielmo Libri Carucci dalla Sommaja (Florència, 1 de gener de 1803 - Fiesole, 28 de novembre de 1869) fou un matemàtic, historiador de les matemàtiques i bibliòfil italià, conegut per haver estat un dels més grans lladres de llibres de la història.[1]
Libri, fill d'una antiga i aristocràtica família florentina, va rebre la seva primera educació a casa. El 1816 ingressa a la universitat de Pisa per estudiar lleis, però aviat es comença a interessar per les matemàtiques i les ciències naturals. El 1820, en graduar-se, publica la seva primera obra: Memoria sopra la teoria dei numeri, que li proporciona certa popularitat.[2]
El 1823 és nomenat professor de la universitat de Pisa, però l'any següent obté una dispensa per poder visitar París, on coneix i fa amistat amb Sophie Germain i François Guizot i d'altres matemàtics. El 1825 retorna a la Toscana i comença a estudiar les obres dels grans científics italians de temps anteriors.[3] També és nomenat bibliotecari de l'Accademia dei Georgofili, de la que dimiteix després d'un any, aixecant les sospites sobre la desaparició de llibres d'aquesta biblioteca.[2]
El 1829 es troba a Milà on estudia el Còdex Atlantico a la biblioteca Ambrosiana i el 1830 torna a París on continua cultivant les seves amistats científiques i polítiques i participa activament en la revolució de 1830. En retornar a Florència, imbuït de l'esperit revolucionari, organitza una conspiració contra el gran duc, per la qual és condemnat al exili.[2]
Després de passar uns mesos a Carpentras, on pren contacte amb els fons bibliogràfics que hi havia deixat Peiresc,[4] s'instal·la a París definitivament. Amb el suport d'Arago, de Biot i de Lacroix, obté successivament el lloc de professor del Collège de France i de la universitat de la Sorbona
Tot i que continua publicant alguns articles de matemàtica pura, la seva activitat més forta és a la història de la ciència. Ja el seu primer curs al Collège de France (1832-33) el dedica a la història de la ciència.[5] Fruit d'aquesta recerca serà la seva obra més important: Histoire des sciences mathématiques en Italie, depuis la renaissance des lettres jusqu'à la fin du XVIIe siècle (Paris 1838-41) en quatre volums (dels sis que estaven previstos).
El 1842 és nomenat inspector de les biblioteques públiques de França,[6] cosa que, tenint en compte la seva bibliomania, era com posar la guineu a vigilar el galliner. Durant l'any 1846 manté intensos contactes amb Antonio Panizzi i Frederic Madden, bibliotecaris del Museu Britànic per vendre'ls la seva immensa col·lecció de llibres i manuscrits.[7]
Amb la revolució de 1848 i la conseqüent caiguda en desgràcia del seu valedor, Guizot,[2] s'inicien procediments judicials en contra seu per robatori de llibres i manuscrits de biblioteques públiques.[8] Això l'obliga a abandonar França per Anglaterra, a on encara aconseguirà fer arribar la seva col·lecció de llibres i manuscrits.[9] A França (on no tornarà mai més) és condemnat a deu anys de presó i desposseït de tots els seus càrrecs (incloent la Legió d'Honor que li havia estat atorgada).[10]
Viurà a Londres fins al 1868, data en què retorna a la seva Toscana natal on morirà uns mesos després.