Guglielmo Pecori Giraldi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1856  Borgo San Lorenzo (Itàlia) | ||
| Mort | 15 febrer 1941 (84 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | military shrine of Valli del Pasubio (en)  | ||
| Senador del Regne d'Itàlia | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial, polític | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Regne d'Itàlia | ||
| Branca militar | Regia Aeronautica i infanteria | ||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Guerra italo-turca Primera Guerra Italoetíop teatre d'operacions d'Itàlia | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
 | |||
.jpg)
Guglielmo Pecori Giraldi (Borgo San Lorenzo, 18 de maig de 1856 - Florència, 15 de febrer 1941)[1] va ser un general italià, mariscal d'Itàlia.
Biografia
[modifica]Nascut a Borgo San Lorenzo (Florència), des de 1879 tenia el títol nobiliari hereditari de conte del Sacro Romano Impero.[1] El 1873 va començar els seus estudis militar a l'Escola Militar d'Infanteria i Cavalleria de Mòdena i el 1874 va continuar-los a l'Acadèmia Militar de Torí, i en va sortir el 1877 amb el rang de subtinent d'artilleria. Successivament va ascendir als rangs de tinent i, el 1884, de capità.[2]
Va ser a Eritrea el període 1887-1888, on va participar posteriorment en la campanya de l'Àfrica de l'Est (1896-1897), i va obtenir el comandament de les tropes d'Eritrea.[1]
El 1900 va ser nomenat coronel de l'Exèrcit.[1] Amb aquest càrrec, el 1903 va ser novament destinat a Eritrea, en una e`poca en què el paper d'Itàlia en aquella zona d'Àfrica requeria de grans dots militars i diplomàtiques; s'hi va estar fins al 1907.[2] En 1911-1912 va participar en la Guerra italo-turca[1] guiant les operacions per a la conquesta de l'oasi d'Ain Zara. L'ocupació de l'oasi va permetre baixar el control sobre la ciutat de Trípoli pels otomans i va permetre ampliar l'ocupació italiana de tots els oasis de la cintura de Trípoli. Una sèrie de contratemps en aquella campanya, que van atribuir-se injustament únicament a Pecori Giraldi, van causar gran descontentament en el Govern italià i en l'opinió pública i el 1911 va ser obligat a tornar a Itàlia i deixar el servei actiu. Tanmateix, el 1912, després que presentés un recurs al Consell d'Estat es va reconèixer la manca de fonament d'aquella decisió i va passar a la reserva.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial va tenir sota el seu comandament en principi el VII Cos; després d'haver aconseguit al maig de 1916 el títol honorífic de Gran Oficial de l'Orde Militar d'Itàlia,[3] va estar al capdavant de l'exèrcit com «Tenente Generale», desplegat en el front de l'altiplà fins al final del conflicte.[3]
Des 3 de novembre de 1918 fins al 20 de juliol de 1919 va ser el governador militar de la Venècia tridentina.[1] El 24 de maig de 1919 se li va concedir l'honor de Cavaller de la Gran Creu de l'Orde Militar d'Itàlia.[3] El 17 de juny 1926 va ser nomenat mariscal d'Itàlia.[1]
Va morir a Florència el 1941, i com va deixar dit, va ser enterrat a l'ossera de Pasubio, junt amb els seus soldats que van caure durant les sagnants batalles de la Primera Guerra Mundial. Vicenza té a l'interior del Museu del Risorgimento e della Resistenza, la col·lecció dels seus documents, que van ser cedits a l'Ajuntament de la ciutat pel seu nebot Luigi Pecori Giraldi.[3] Entre el material cedit hi ha dos diaris manuscrits escrits durant la seva primera estada a Eritrea.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Pecori Giraldi, Guglielmo» (en italià). Senato della Repubblica. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pecori Giraldi, Guglielmo» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Guglielmo Pecori Giraldi» (en italià). Presidenza della Repubblica. [Consulta: 1r setembre 2014].