Guillem d'Orange (1840-1879)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1840  la Haia (Països Baixos) | ||
| Mort | 11 juny 1879 (38 anys) París | ||
| Causa de mort | tifus | ||
| Sepultura | Església nova de Delft | ||
| Príncep d'Orange | |||
| 17 de març de 1849 – 11 de juny de 1879 | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Neerlandès | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | príncep hereu | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep dels Països Baixos | ||
| Família | Casa d'Orange-Nassau | ||
| Pares | Guillem III dels Països Baixos i Sofia de Württemberg | ||
| Germans | Guillemina I dels Països Baixos Maurici dels Països Baixos Alexandre dels Països Baixos | ||
| Premis | |||
 | |||
Willem Nicolaas Alexander Frederik Karel Hendrik de Orange-Nassau (La Haia, 4 de setembre de 1840 - París, 11 de juny de 1879) va ser fill de Guillem III dels Països Baixos i de Sofia de Württemberg.
Biografia
[modifica]El príncep Guillem era el fill primogènit del rei Guillem III dels Països Baixos i de la seva primera esposa la princesa Sofia de Württemberg. Familiarment l'anomenaven «Wiwill». Quan va néixer era el tercer en la successió al tron holandès i el 18è en la successió al tron britànic. Un mes més tard, el 7 d'octubre de 1840 el seu besavi, el rei Guillem I dels Països Baixos, va abdicar del tron holandès a causa del seu desacord amb l'establert en el Tractat de Londres de 1839, que reconeixia la independència de Bèlgica, que anteriorment pertanyia al regne dels Països Baixos. A part, Guillem I tenia la intenció de casar-se amb una noble catòlica, Henrietta d'Oultremont. El 1849, després de la mort del seu avi Guillem II dels Països Baixos i l'ascens al tron del seu pare, Guillem III, el Príncep Guillem es va convertir en príncep d'Orange, l'hereu aparent per continuar la dinastia d'Orange-Nassau.
Després d'un projecte fracassat de matrimoni entre el príncep Guillem i la princesa Alícia del Regne Unit, filla segona de la reina Victòria, el príncep es va enamorar d'una noble anomenada Mathilde van Limburg Stirum. La relació entre el príncep i els seus pares va ser molt problemàtica perquè es van negar a acceptar a Mathilde com la seva promesa. Per a la família reial neerlandesa, un matrimoni entre un membre de la família reial i un membre de la noblesa era desigual i inacceptable. Possiblement també va influir el fet que Guillem III hagués tingut un romanç amb la mare de Mathilde, i temés que aquesta fos germanastra del príncep Guillem. Desenganyat, Guillem se'n va anar a París, on es va submergir en una vida de sexe, alcohol i jocs d'atzar. Henriette Hauser, la seva amant parisenca, li va donar al príncep d'Orange el nom de «llimona», a causa del color groguenc de la seva pell, i els diaris parisencs van recollir el sobrenom i van anomenar Guillem el «Príncep Llimona» quan informaven sobre el seu estil de vida escandalós i decadent.[1] Aquests excessos van provocar la mort del príncep Guillem als 38 anys en el seu apartament de la rue Auber, a prop de l'òpera de París, a causa d'una combinació de tifus, cirrosi i d'altres complicacions al fetge i un complet esgotament físic. El 26 de juny de 1879 el seu cos va ser enterrat a la cripta reial neerlandesa de l'Església nova de Delft.
Després de la mort de Guillem, el seu germà Alexandre es va convertir en el príncep d'Orange i hereu al tron holandès. Tanmateix, també va morir abans que el seu pare Guillem III, que va quedar sense hereus directes i va contreure segones noces amb Emma de Waldeck-Pyrmont. Els Estats Generals dels Països Baixos van convertir la seva germanastra Guillemina -filla del segon matrimoni de Guillem III- a l'hereva a la corona. Fins al 1884 la Llei Sàlica es va mantenir als Països Baixos. Guillemina va succeir a Guillem III el 1890.
Referències
[modifica]- ↑ D'Heylli, 1879, p. 366.
Bibliografia
[modifica]
- D'Heylli, G «Còpia arxivada» (PDF) (en francès). Gazette Anecdotique. Quatrième année - Tome I. Librairie des Bibliophiles [París], 1879. Arxivat de l'original el 2013-12-24 [Consulta: 21 gener 2016].