Biografia | |
---|---|
Naixement | (hu) Moravcsik Gyula Emil Géza 29 gener 1892 Budapest (Hongria) |
Mort | 10 desembre 1972 (80 anys) Budapest (Hongria) |
Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 610-45. templomi fülke |
Formació | Eötvös József Collegium (en) (–cap valor) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1914) Fasori Gimnázium (–1910) |
Activitat | |
Camp de treball | Estudis bizantins, avaluació de fonts d'informació i filologia clàssica |
Ocupació | historiador, bizantinista, professor d'universitat, filòleg clàssic |
Ocupador | Universitat de Budapest Eötvös Loránd |
Membre de | |
Família | |
Fills | Julius Moravcsik |
Premis | |
Gyula (Julius) Moravcsik (Budapest, 29 de gener del 1892 - 10 de desembre del 1972), que sovint signava les seves obres simplement com a Gy. Moravcsik, fou un professor hongarès de Filologia Grega i Història Bizantina que el 1967 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències.
Moravcsik estudià curosament la relació entre l'Imperi Romà d'Orient i els pobles turquesos en el sentit ampli del terme, incloent-hi els hongaresos. La seva obra es plasmà en els dos volums de Byzantinoturcica i la publicació de Bizánc és a Magyarság (‘Bizanci i els magiars’) el 1953.[1]
Col·laborà amb Romilly Jenkins en una traducció i edició crítica del De Administrando Imperio de Constantí VII Porfirogènit. Aquesta obra fou publicada per primera vegada a Budapest el 1949 i més tard a Dumbarton Oaks. Moravcsik també contribuí al posterior Commentary, part de la sèrie de Dumbarton Oaks.
El seu fill gran, Michael Moravcsik (1928-1989) esdevingué professor de Física a la Universitat d'Oregon. El seu fill petit, Julius Moravcsik (1931-2009), esdevingué professor de Filosofia a Universitat Stanford.[2] La seva filla, Edith A. Moravcsik, esdevingué professora de Lingüística a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee. El seu net, Andrew Moravcsik, esdevingué professor de Política i Afers Internacionals a la Universitat de Princeton.