HMS Varangian (P61)

Infotaula de vaixellHMS Varangian (P61) Modifica el valor a Wikidata
L'HMS Varangian en mar obert
DrassanaVickers-Armstrong
Número assignat per la drassanaP61
Lloc de produccióNewcastle upon Tyne
País de registre
Historial
Autoritzat12 de juliol de 1941
Col·locació de quilla
23 desembre 1941
Avarament
4 abril 1943
Assignació
10 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

  HMS Varangian (P61)
10 de juliol de 1943 – 1 de juny de 1949
OperadorMarina Reial del Regne Unit
Port baseBase naval de Holy Loch
DestíDesballestat a Gateshead l'1 de juny de 1949
Característiques tècniques
Tipussubmarí d'atac
ClasseU-class 3r grup
Desplaçament540 t base, 630 t carregat
Desplaçament en immersió730 t
Eslora58,22 m
Mànega4.90 m
Calat4,62 m
Propulsió
2 motors dièsel Paxman Ricardo

2 generadors + motors elèctrics 2 eixos d'hèlix

PotènciaMotor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat14,25 nusos (26,4 km/h) en superfície
Velocitat en immersió9 nusos (16,7 km/h)
Profunditat60 m
AutonomiaSuperfície: 4.500 milles nàutiques (8.300 km) a 11 nusos (20 km/h) Immersió: 230 milles nàutiques (425.96 km) a 8 nusos (14,8 km/h)
Tripulació33
Característiques militars
Armament
4 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes

6 mines marines 1 canó QF 12-pounder de 76.2 mm i 3 ametralladores de calibre .303

Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial

L'HMS Varangian (nº de gallardet: P61) va ser un submarí de classe U (tercer grup) construit per Vickers-Armstrongs per la Royal Navy el 1941.[1]

Disseny i construcció

[modifica]

Com la resta de naus del tercer grup de la classe el Varangian era més llarg i pesat, i amb major autonomía, que les naus dels dos primers grups. També va ser una de les naus del tercer grup que es van armar amb un total de sis mines marines, especialment usades en patrulles al Mediterrani. La nau tenia una tripulació composta de 31 mariners i 2 oficials.[2]

Tot i que la drassana que va produir el Varangian va ser Vickers-Armstrong, com quasi totes les naus de la classe, aquesta va optar per produir la nau a les seves instal·lacions de Newcastle upon Tyne a diferencia de la majoria de la classe, que es va produir a les drassanes de Barrow-in-Furness.[2] Això es va deure al fet que la demanda de naus del tercer grup era tant elevada comparada amb les dues primeres tandes que les instal·lacions originals es van quedar ràpidament petites.[3]

Carrera

[modifica]

El Varangian va iniciar la seva carrera militar el 10 de juliol de 1941, sent assignat a la protecció del Regne Unit realitzant missions de patrullatge al mar de Noruega i el mar del Nord. Va realitzar dues missions complertes el setembre i novembre del mateix any, abans de necessitar tornar a port per rebre reparacions al motor.[1]

Malauradament la nau no va tornar a veure acció militar des de llavors, ja que des del 1941 fins la seva retirada del servei actiu va participar en desenes d'exercicis d'entrenament amb altres naus, però mai se la va enviar en cap altra missió ni de patrulla ni de combat.[3]

La nau finalment va ser retirada l'abril de 1941 i enviada a dic sec, per ser finalment desballestada a Gateshead l'1 de juny de 1949.[1]

Llista de comandants

[modifica]

En temps de guerra la nau va ser capitanejada per un total de set comandants:[1]

Comandant Des de Fins
1 Tinent Jeremy Nash, DSC, RN 30 març 1943 22 novembre 1943
2 Tinent Stephen John Fovargue, RN 22 novembre 1943 23 maig 1944
3 Tinent Geoffrey James Gellie, RANVR 23 maig 1944 17 agost1944
4 Tinent Anthony James Sumption, DSC, RNVR 17 agost 1944 2 gener 1945
5 Tinent Reginald Patrick Fitzgerald, DSC, RN 2 gener 1945 principis 1945
6 Tinent Anthony James Sumption, DSC, RNVR principis 1945 abril 1945
7 Tinent John Henry Newman Pope, RN 26 juny 1945 novembre 1945
RNVR: Royal Naval Volunteer Reserve / RANVR: Royal Australian Naval Volunteer Reserve / RN: Royal Navy

DSC: Distinguished Service Cross / Creu del Servei Distingit

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Allied warships: HMS Varangian (P 61)» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2024].
  2. 2,0 2,1 Derek, Walters. The History of the British 'U' Class Submarine (en anglès). Barnsley: Pen & Sword, 2004. ISBN 978-1-84415-131-8. 
  3. 3,0 3,1 «British Submarines of World War Two - Part 29 - Untiring to Urge», 11-07-2007. Arxivat de l'original el 2007-07-11. [Consulta: 17 agost 2024].