An Inspector Calls | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | J.B. Priestley |
Llengua | Anglès |
Publicació | Regne Unit, 1946 |
Gènere | obra de teatre |
Premis | |
Premis | Premis Laurence Olivier |
Sèrie | |
John Boynton Priestley | |
← Tres hombres en trajes nuevos | |
Ha vingut un inspector és una obra de John Boynton Priestley escrita el 1946. Juntament amb el llibre «Tres piezas sobre el tiempo una vez», està centrada en la reflexió sobre el problema del temps i en les seves preocupacions socials, és a dir, en la responsabilitat social que tothom té. Que tot acte té la seva conseqüència, i l'hem d'assumir.
Ha vingut un inspector és una obra de suspens dividida en 3 actes.
Comença amb un sopar a la casa de la família Birling. En aquest sopar, es valora el compromís entre Sheila, la filla del Sr. i la Sra. Birling, i Gerald Croft. De sobte apareix l'Inspector Goole, qui anuncia que una jove s'ha suïcidat prenent desinfectant. En el transcurs de l'obra, es descobreix que tots els integrants de la família (inclús Gerald Croft, el nuvi) havien tingut alguna classe de relació o trobada amb aquesta noia, que utilitzava un nom diferent per a cada ocasió.
Havia estat empleada del Sr. Birling i acomiadada del seu treball en una botiga de roba anomenada Millwards per capritx de Sheila, ja que segons ella la noia l'havia ofès. També havia estat amant de Gerald i la Sra. Birling no havia volgut ajudar-la quan la jove havia acudit a una associació de dones on ella era voluntària (i amb molta influència). Per acabar, el fill que esperava la jove era d'Eric, fill de la família Birling. En retirar-se l'inspector, i després de fer unes quantes trucades telefòniques, s'adonen que no existeix cap Inspector Goole i que cap jove ha mort en la infermeria.
Però quan semblava que tot era una broma o l'home era un boig, sona el telèfon i, quan el Sr. Birling contesta, li comuniquen que acaba de morir una jove per haver pres desinfectant i que un inspector de policia anava de camí a casa seva per a interrogar-los.
Era una dona que treballava en l'empresa d'Arthur Birling, el Sr. Birling. Un dia va haver-hi una vaga per aconseguir que els apugessin el sou i ella era la coordinadora de la vaga. Per això Arthur la va acomiadar. Els dos mesos següents va viure en la misèria. La seva sort va canviar quan va aconseguir treball en Millwards, una botiga de roba de la zona. Un dia per una enrabiada de Sheila, la filla, va ser acomiadada novament. En aquell moment, va canviar el seu nom pel de Daisy Renton. Amb aquest nom va conèixer a Gerald Croft.
Aquest li va donar una casa. Però com era el nuvi de Sheila, la va abandonar posteriorment. Eva o Daisy no es va enfadar, ja que estava molt agraïda amb ell. Però va tornar a la misèria i va haver de treballar com a prostituta. Allí va conèixer a Eric, el seu amant que li va deixar embarassada. En veure com ella vivia en mal estat, ell li va prestar diners i ella no sabia que ho havia robat del despatx de l'empresa del seu pare. Quan es va assabentar li va deixar dient-li que no volia els seus diners. El pitjor que li va passar és que quan va anar a demanar ajuda a Sybil (la Sra. Birling) a la Sociedad de Beneficencia de Brumley aquesta la hi va negar dient-li que el pare del nen s'hauria de fer càrrec d'ella, però realment ho fa perquè utilitza el seu cognom, Birling. Això va fer que es desesperés i se suïcidés amb un desinfectant.
L'obra es va estrenar el 1945 en dos teatres de Moscou. La seva primera representació en anglès data del 1946 en el New Theatre de Londres, amb Ralph Richardson com a l'Inspector Goole, Julian Mitchell com a Arthur Birling, Marian Spencer com a Sybil Birling, Margaret Leighton com a Sheila Birling, Alec Guinness com a Eric Birling i Harry Andrews com a Gerald Croft.
Cedric Hardwicke va ser el director de la representació a Broadway entre el 21 d'octubre del 1947 i el 10 de gener del 1948.
A Espanya es va estrenar el 25 de maig del 1951 en el Teatro Español de Madrid, amb adaptació de Félix Ros, direcció de Cayetano Lucca de Tena, escenografia d'Emilio Burgos i interpretació de María Jesús Valdés, Julia Delgado Car, Rafael Bardem, Guillermo Marín, Gabriel Llopart, Jacinto Martín, i Maruja Recio.
Des de llavors, l'obra s'ha reposat en els escenaris espanyols i llatinoamericans en diverses ocasions, podent esmentar-se les següents: