Hans Wussing
| Wussing el 2004 a Oberwolfach |
|
Nom original | (de) Hans-Ludwig Wußing |
---|
|
Naixement | 15 octubre 1927 Waldheim (Alemanya) |
---|
Mort | 26 abril 2011 (83 anys) Leipzig (Alemanya) |
---|
|
Director Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències |
---|
1977 – 1982 ← Stanisław Schwann – Achim Thom → |
Director Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències |
---|
1966 – 1969 ← Gerhard Harig – Stanisław Schwann → |
|
|
Formació | Universitat de Leipzig (1947–1951) |
---|
Tesi acadèmica | Über Einbettungen Endlicher Gruppen (1957 ) |
---|
Director de tesi | Walter Schnee i Herbert Beckert |
---|
|
Camp de treball | Matemàtiques, història de les matemàtiques, història de les ciències naturals i biografia |
---|
Lloc de treball | Leipzig |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, historiador de les matemàtiques, historiador |
---|
Ocupador | Universitat de Leipzig (1968–1992) Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències (1957–1968) Universitat de Leipzig (1955–1957) Wehrmacht (1943–1945) |
---|
Partit | Partit Socialista Unificat d'Alemanya (1947–) |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Estudiant doctoral | Wolfgang Schreier, Walter Purkert, Sonja Brentjes, André Loh, Sami Chalhoub, Sergio Nobre, Helga Koch i Reinhard Siegmund-Schultze |
---|
|
Cònjuge | Gerlinde Wussing |
---|
Pares | Hans Wußing i Lucie Altmann |
---|
|
|
Hans Wussing (alemany: Hans-Ludwig Wußing) (Waldheim, 15 d'octubre de 1927 - Leipzig, 26 d'abril de 2011) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany oriental.
El 1943, quan encara era a l'escola secundària, va ser reclutat a la força pel Luftwaffenhelfer, un cos auxiliar de l'exèrcit nazi, controlat per les Joventuts Hitlerianes; l'any següent va ser enviat com soldat a Bèlgica. En acabar la guerra, va ser presoner de guerra dels britànics i no va retornar al seu poble fins al 1946. Toti així, va poder examinar-se el 1947 per començar estudis de matemàtiques a la universitat de Leipzig. Aquest mateix any va conèixer Gerlinde Walter, qui poc després va ser la seva esposa, i tots dos van ingressar en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya, el partit dominat a l'Alemanya Oriental. Es va graduar el 1951 a la universitat i va continuar treballs de recerca per obtenir el doctoral el 1956.
El 1957 es va incorporar a l'Institut Karl Sudhoff, ja que el seu director, Gerhard Harig, volia que l'institut s'inclinés cap a la història de la ciència en general, ja que fins llavors s'havia limitat a la història de la medicina. De fet, Wussing va arribar a ser el director de l'Institut, interinament de 1966 a 1969, en morir Harig, i permanentment de 1977 a 1982. A partir de 1968 també va ser professor de la universitat de Leipzig fins que es va jubilar el 1992, tot i que va continuar treballant fins als seus últims dies en història de la ciència i de les matemàtiques.
La seva obra principal va ser el seu llibre Die Genesis des abstrakten Gruppenbegriffes (La gènesi del concepte abstracte de grup) (1969) en el qual reflexiona sobre l'evolució dels conceptes abstractes en matemàtiques fins a assolir un significat precís. També va investigar en la vida i obra de matemàtics anteriors com Adam Ries o Carl Gauss per publicar biografies científiques ben documentades.
- Campos, Alberto. Epistemología de la Matemática (en castellà). Universidad Nacional de Colombia, 2013. ISBN 978-958-761-624-8.
- Demidov, Sergei S.; Folkerts, Menso; Rowe, David E.; Scriba, Christof J. Amphora (en anglès). Birkhäuser, 1992. ISBN 978-3-0348-9696-2.
- Editors «Hans Wußing 80 Jahre» (en anglès). NTM International Journal, Vol. 15, Num. 4, 2007, pàg. 295-302. DOI: 10.1007/s00048-007-0272-z. ISSN: 0036-6978.
- Grattan-Guinness, Ivo «Hans Wussing and Christof Scriba: an appreciation» (en anglès). BSHM Bulletin, Vol. 29, Num. 1, 2014, pàg. 60-67. DOI: 10.1080/17498430.2013.845810. ISSN: 1749-8430.
- Nobre, Sergio «In Memoriam Hans Wussing» (en portuguès). Revista Brasileira de História da Matemática, Vol. 11, Num. 22, 2011, pàg. 1. DOI: 10.47976/RBHM2011v11n2201. ISSN: 1519-955X.
- Radu, Mircea. «Did Hermann and Robert Grassman conytibute to the emergence of formal axiomatics?». A: Michael H.G. Hoffmann, Johannes Lenhard, Falk Seeger (eds.). Activity and Sign (en anglès). Springer, 2005, p. 263-. ISBN 0-387-24269-4.