Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 octubre 1882 Filadèlfia (Pennsilvània) |
Mort | 9 gener 1973 (90 anys) Austin (Texas) |
Sepultura | Austin Memorial Park Cemetery 30° 19′ 51″ N, 97° 45′ 05″ O / 30.33079911°N,97.75140381°O |
Dades personals | |
Formació | Central High School Universitat de Pennsilvània |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat de Texas a Austin (1924–1966) Universitat Cornell (1919–1924) Reserva de la Marina dels Estats Units (1915–1919) |
Membre de | |
Professors | George Birkhoff |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Milo Wesley Weaver (en) , Ferdinand Charles Biesele (en) , Olin B. Faircloth (en) , Charles Albert Nicol (en) i Richard Paul Kelisky (en) |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Maude Folmsbee Everson |
Fills | Frank Vandiver |
Pares | John Lyon Vandiver i Ida Frances Everett |
Premis | |
Harry Vandiver (Filadèlfia, 21 d'octubre de 1882 - Austin, 9 de gener de 1973) va ser un matemàtic nord-americà.
Vandiver va ser contrari tota la seva vida a l'ensenyament reglat; de fet, no va acabar els seus estudis secundaris i es va posar a treballar a l'empresa del seu pare. A partir del 1900, va estar resolent i enviant problemes a la revista American Mathematical Monthly.[1] Abans de complir els vint anys, ja estava col·laborant amb un altre jove, George David Birkhoff, per demostrar el darrer teorema de Fermat.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial va treballar per la Reserva de la Marina dels Estats Units i, en acabar, com que volia ser un matemàtic professional, va començar a fer d'instructor al departament de matemàtiques de la universitat Cornell. El 1924 va ser nomenat professor de la universitat de Texas a Austin, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1966.
A partir de 1932 va mantenir una estreta col·laboració de notable èxit amb el matrimoni Derrick Henry Lehmer i Emma Lehmer per fer computacions que permetessin descartar hipòtesis contraries al darrer teorema de Fermat,[3] una obra ingent però que no va arribar a una solució definitiva.[4]
Vandimer és recordat per la conjectura que porta el seu nom (conjectura de Kummer-Vandimer) sobre els nombres primers irregulars.[5][6]