アルプスの少女ハイジ (Arupusu no Shōjo Haiji) ![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | sèrie televisiva d'anime ![]() |
Gènere | manga i anime dramàtic i pel·lícula basada en una novel·la ![]() |
Espai d'ambientació | Alemanya, Suïssa i Alps ![]() |
Creador(s) | Johanna Spyri ![]() |
Direcció | Isao Takahata ![]() |
Guionista | Hisao Ōkawa ![]() |
País de producció | Japó ![]() |
Llengua original | japonès ![]() |
Canal original | Fuji Television ![]() |
Primer programa | 6 gener 1974 ![]() |
Últim programa | 29 desembre 1974 ![]() |
Episodis | 52 ![]() |
Llista episodis | Llista d'episodis de Heidi ![]() |
Més informació | |
Web oficial | heidi.ne.jp ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Heidi (アルプスの少女ハイジ, Arupusu no Shōjo Haiji, lit. ‘Heidi, la nena dels Alps’) és una sèrie d'anime japonesa dirigida per Isao Takahata amb Hayao Miyazaki com a director artístic[1] i estrenada el 6 de gener de 1974, inspirada en el llibre homònim de l'escriptora suïssa Johanna Spyri.[2] La sèrie va ser produïda per la japonesa Zuiyo Eizo (més endavant convertida en Nippon Animation) i la cadena alemanya Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF). Totes les cançons de la sèrie foren escrites per Eriko Kishida, compostes per Takeo Watanabe i arranjades per Yuji Matsuyama.
La sèrie, que consta de 52 episodis,[1] es va estrenar a Espanya el 1975 i va ser emesa per Televisió Espanyola, assolint un gran èxit en els espais d'animació d'aquest país.[1] Posteriorment, es va emetre en altres cadenes doblada en diferents varietats del català, tant a la televisió balear a IB3, en l'espai infantil Mira sa tele,[3] a la televisió valenciana a Canal Nou o Nou 2,[4] o a la televisió catalana betevé.[5] Ha estat traduïda a més de vint idiomes.
La Heidi, una nena de cinc anys i òrfena de pare i mare, és portada per la seva tia Dete a les muntanyes de Suïssa a viure amb el seu avi quan considera que ja ha complert el seu deure. Al principi, el "Vell dels Alps", com és conegut en el poble, no està gaire content per haver de cuidar la nena. No obstant això, la tendresa de la seva neta fa que de mica en mica vagi canviant de caràcter, no només amb ella, sinó amb la resta de la gent també. La Heidi ha descobert una vida meravellosa a la muntanya i no se'n vol anar, es fa amiga d'un pastoret anomenat Pere i junts passen agradables passeigs a les muntanyes amb les cabres. La Heidi aviat es guanya l'estima de tots, sobretot l'àvia de Pere, una velleta dèbil i cega.
Malauradament, s'emporten una gran decepció quan Dete torna un dia per emportar-se la Heidi, ja que assegura que ha trobat una feina molt bo a la ciutat de Frankfurt i allí la Heidi farà de companya a la filla del senyor Sesemann. A la ciutat, la Heidi descobreix que la Clara va en cadira de rodes. Té molt bon cor i de seguida es fan amigues. En aquesta nova casa la Heidi haurà d'aguantar a la senyoreta Rottenmeier, amb qui no tindrà mai bona relació. Quan finalment torna a viure amb el seu avi als Alps, la Heidi rebrà la visita de Clara i la seva àvia. A les muntanyes passarà un miracle que serà una gran alegria per a tothom: per salvar una cabreta la Clara s'aixeca de la cadira de rodes i camina tota sola.
El 1967, el futur fundador de Zuiyo, Shigeto Takahashi, gerent de TCJ en aquell moment, va produir un curtmetratge pilot de 5 minuts per a una sèrie basada en la novel·la de Johanna Spyri, però el projecte va ser arxivat fins que es va fundar el nou estudi. La sèrie finalment va entrar en producció el 1973, quan es va produir un nou pilot amb disseny de personatges de Yasuji Mori com a prova. Aquesta obra, però, no es va mostrar mai públicament i només en resten uns quants cel·luloides i arts conceptuals.[6][7]
Per a representar de manera precisa l'escenari, Takahashi va demanar al personal que fes un viatge de recerca a Suïssa, perquè poguessin estudiar acuradament les ubicacions de la sèrie.[8] L'estiu de 1973, Isao Takahata, Hayao Miyazaki i el nou dissenyador de personatges (i director d'animació), Yōichi Kotabe, van fer una visita de dos dies a Maienfeld i més tard també van viatjar a Frankfurt a Alemanya. Els resultats de la recerca van ser utilitzats de referència en el disseny dels escenaris i fons, i en el disseny dels personatges. El grup es va allotjar a la cabana Heidialp que va servir d'inspiració per a la cabana de l'avi. Abans del viatge a Suïssa, Kotabe havia dibuixat la Heidi amb dues cuetes, basades en el disseny anterior de Mori, però les va treure després que un bibliotecari suís li digués que una nena de 5 anys que viu a les muntanyes no podria fer-se'n una. Per al disseny de l'avi, Kotabe es va inspirar en una figura de fusta tallada en una botiga de records local, que va dibuixar ràpidament sense que el botiguer se n'adonés.[9][10]
Posteriorment, es van afegir moltes aventures episòdiques noves a la sèrie per completar la història, especialment a la primera part. Un dels canvis més notables és en el personatge de Pere, que és representat menys antipàtic, quan a la novel·la original fins i tot trenca la cadira de rodes de la Clara per gelosia.
A Catalunya, la sèrie va arribar per primer cop a TVE l'any 1975 doblada en castellà, titulada simplement Heidi.[11] La sèrie es va convertir en un dels animes més populars de tots els temps a Espanya i Catalunya,[12] cosa que va fer que se'n produís marxandatge fet a Espanya,[12] fins i tot una adaptació de còmic convertida en continuació de la sèrie, publicada quinzenalment per Ediciones Recreativas i que va tenir més d'un centenar de números en total entre 1975 i 1981.[13] Tot i l'èxit de la sèrie a l'emissió 75-76, TVE no la va tornar a programar fins a l'any 1987. El 2007 es va emetre a l'estiu, més de 30 anys després de l'estrena original, i va aconseguir un 23% de share.[12]
"Abuelito, dime tú" es va convertir en una de les cançons infantils més conegudes d'Espanya,[14] fins i tot arribant a sortir a Tu cara me suena.[15] La mateixa Heidi es va convertir en un dels papers més famosos de Sélica Torcal i Marisa Marco. El nom "Rottenmeier" es va convertir en sinònim de "bruixa estricta i inflexible" i, posteriorment, s'ha fet servir per descriure diverses polítiques al parlament espanyol i també a altres d'Espanya.[16] S'ha utilitzat la dona com a mal tipus de solter "potencial" (ja que el seu nom "Fräulein" significa "dona soltera").[17]
La sèrie no arribaria doblada al català fins al 23 de febrer de 2003, moment en què es va estrenar a Canal 9 en el l'espai infantil Babalà, en valencià, també es va reemetre en posteriors ocasions.[4] El següent doblatge a arribar va ser el balear, estrenat el 6 de juny de 2006 a IB3, en el l'espai infantil Mira sa tele.[3] Finalment, el 23 de desembre de 2024 es va estrenar en català central a betevé, de mans de la distribuïdora DeAPlaneta Entertainment.[5]
Heidi encara era popular al Japó als 2000: l'amor per la Heidi ha atret milers de turistes japonesos als Alps suïssos.[18] Japan Post ha emès segells de la Heidi.[19] La banda japonesa de rock heavy metal Animetal va fer una versió de la careta de la sèrie. Al documental sobre Studio Ghibli, Yume to kyōki no ōkoku ('El regne dels somnis i la bogeria'), Miyazaki diu que Heidi és l'«obra mestra de Takahata».[20]